Núria Arnau

Doncs així de clar ho veig jo.
Què en penso dels plantejaments ideològics i dels objectius que plantegen els indignats i les indignades?
Sí, en comparteixo molts, però no les formes amb que ho reivindiquen. Fins on ens porten les acampades que no s'acaben mai i l'assemblea permanent?
Vivim en societat, i les revoltes que -per molt civils que siguin- pretenen imposar les seves receptes per mitjà de la mobilització indefinida ocupant l'espai públic de manera permanent, no les comparteixo.
Vivim en un sistema que està pervertit pels seus protagonistes principals (sistema polític representatiu versus representants polítics que exerceixen aquest poder polític). Doncs canviem els representants polítics, però el sistema és útil. No s'ha trobat mai cap sistema millor que una democràcia! Utilitzem els camins que el sistema ens dóna i canviem les coses.
El 22 de maig hi havia eleccions. Per què la meitat de l'electorat no va votar? Que només pensem en dos colors, que només hi veiem en dos dimensions? Només podien votar dues opcions?
No. Hi ha diversitat de grups: pirates, escons en blanc, … molts que probablement podrien evidenciar aquest descontent, molts que podrien haver donat veu i haver pogut canviar les coses.
No ens queixem de la brutalitat policial, que imposa per la raó de la força la seva voluntat? Doncs per què tinc que he d’acceptar jo, la raó de la força d’unes acampades?
Quina és la mesura que em pot garantir que aquests acampats són el veritable reflex de la majoria que no vota? On és el barem? Per quin mètode científic s'arriba a aquesta conclusió? on és l'argumentació empírica que ho sustenta? En base a què es pot fer aquest càlcul?
Hi ha canals per on evidenciar el descontentament de la societat, i aquests no son la raó de la força amb l’ocupació de la via pública indefinidament. La força del vot!

P.D: el post està escrit en català sense voluntat de fotre ningú (només a aquells que els hi fot parlar en català a les assemblees). Avís per universalistes apàtrides i altres espècimens!