Marc Sanglas

Ja fa dies que el Govern de la Generalitat està negociant amb el magnat Sheldon Adelson la possibilitat que s’instal•li a Catalunya un macrocomplex de casinos i oci de la companyia Las Vegas Sands, projecte conegut com a Eurovegas. Benvingudes les inversions, sempre és interessant que algú vulgui invertir al país i més en el context actual, sembla que es tractaria d’una inversió de 17.000 milions d’euros, i asseguren que generaria 130.000 llocs de treball (tot i que en els darrers dies ja ha pujat fins els 200.000), per a fer la inversió el magnat demana un seguit de condicions, molt normal en qualsevol negociació.
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat el projecte aquest setmana al Parlament i la importància que pot tenir per atraure visitants d’arreu del món i convertir Catalunya i Barcelona “en el primer destí turístic”. I la setmana passada va dir que el projecte s’hauria d’adaptar a la legalitat vigent.
Sembla que de la reunió d’aquesta setmana s’han rebaixat les pretensions inicials d’aquest magnat que era crear una zona d’oci de 800 hectàrees amb 6 casinos, sales de joc, hotels, restaurants i camps de golf, però tampoc n’ha transcendit cap informació, tot i la rebaixa pel que diuen els coneixedors la inversió serà faraònica.
És evident que la construcció en sí tindrà un gran impacte mediambiental i paisatgístic donada la dimensió de tot el projecte, i ja només per això cal prendre el projecte amb cautela, però el que realment esgarrifa és l’altre seguit de condicions que imposa l’inversor : demana una zona d’exclusió legal a tot el recinte en el qual moltes lleis i normes no s’apliquin.
A banda demana un canvi a la legislació laboral, no aplicar la Llei d’estrangeria, una carència en el pagament de les quotes de la seguretat social, no aplicació de la llei anti-tabac a l’interior dels locals i modificar les lleis sobre blanqueig de capitals. La setmana passada el president Mas va dir que el projecte s’hauria d’adaptar a la legalitat vigent (el que no sabem si abans o després de les modificacions normatives que proposa el sr Adelson).
Conclusió, anem a fabricar una cobertura legal per a una inversió astronòmica, adaptem totes les normes per facilitar la instal•lació amb el pretext de creació de llocs de treball, evidentment una bona raó en l’actual context però que pot hipotecar el futur del país. Per desgràcia nostra ja tenim experiència d’haver donat suport a empreses per a instal•lar-se i després s’han deslocalitzat, en el present cas és evident que el negoci marxaria però ens hauríem quedat amb tot un territori marcat per als propers anys. Estem parlant d’instal•lar un complex que es pot convertir en una illa al mig de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb la seva pròpia reglamentació, que gairebé podríem dir que seria un paradís fiscal.
La creació de 200.000 llocs és molt llaminera, i necessària, però estem segurs que aquests llocs de treball els ocuparà gent del país desocupada? Si és així perquè tant interès a modificar la llei d’estrangeria? Les persones actualment desocupades tenen la competència en idiomes necessària per a que tots els llocs de treball siguin per als aturats?
Algú em deia dies enrere que no prenguem posició a priori, que cal veure com va la cosa, d’acord, no fem judicis a priori però si que cal respondre’ns un seguit de preguntes abans de tirar endavant un projecte faraònic que pot construir una illa al mig de l’àrea metropolitana, i que un cop feta no tindrà marxa enrere
Per edulcorar el projecte – i treure importància al fet del joc - ens diuen que el complex va acompanyat de sales de convencions, teatres, cinemes, aquest és el model que ja hi ha instal•lat a Macao – el Venetian Macao – i en aquest cas el 80% de la facturació del complex correspon al joc, per tant, ja veiem per on va el model.
Se’ns diu que la inversió posaria Catalunya com a primer lloc de destinació turística, però no podem oblidar que actualment, amb l’actual model de turisme ja som la segona destinació turística europea després de l’Ille de France, ens podem arriscar i perdre l’actual model que ja funciona en detriment d’un altre model turístic ?
Massa preguntes sobre la taula que de moment no tenen resposta, i en canvi correm el risc de perdre un model turístic consolidat i atractiu. 130.000 llocs de treball són una oferta llaminera però que no ens passi que l’arbre no ens deixi veure el bosc