Finalment, el 3 d’octubre d’enguany el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. La llei era la tercera i darrera de les lleis que calia fer per provocar un canvi profund en el sistema audiovisual del nostre país alhora que s’aconseguia dotar-lo de seguretat jurídica i transparència en la seva gestió.
Convé, en primer lloc, agrair als companys/es del grup d’audiovisuals de la sectorial de cultura del partit, la seva participació i les seves reflexions en la redacció del projecte, com també ho van fer amb la llei anterior, la de l’Audiovisual de Catalunya.
La llei de la “Corpo” ha estat la menys complexa en el redactat. Pocs articles i a esquerra teníem clar on volíem arribar. En canvi ha estat la més complexa en les negociacions perquè els altres també tenien clar cap a on volien anar i això ha allargat durant mesos les discussions en una guerra de posicions on tots hem intentat fer valer els nostres arguments i convèncer els adversaris.
Hem de dir que no hem assolit tots els objectius que ens vam marcar però ens hi hem aproximat moltíssim.
La llei representa un canvi radical en l’arquitectura de la Corporació, que ara s’anomena de Mitjans Audiovisuals perquè no inclou només televisió i ràdio sinó totes les disciplines relacionades amb les noves tecnologies, internet inclosa.
El disseny de la Corporació que fixa la llei li dóna a la principal empresa pública de comunicació del nostre país un seguit de prerrogatives que per nosaltres són fonamentals. Independència i professionalitat en la gestió, catalanitat en la seva columna vertebral i la possibilitat certa de reorientar un servei públic que ha de tenir molt present la seva utilitat. La Corporació, i amb ella TV3 i CR, ha de donar una resposta adient a la comunitat nacional a la que es deu, que és la què finalment justifica la seva existència.

Carmel Mòdol
Ponent de la Llei i President del Consell Nacional