Sindica


El bloc

“Els millors” fan vacances

“Els millors” fan vacances



Han passat ja uns quants dies des que va ser nomenat el govern proclamat pel President de la Generalitat com el “govern dels millors”. Aquesta intenció va ser anunciada per CiU durant tota la campanya electoral de manera força contundent i, precisament per això, hom podia pensar que tenien molt pensades les línies d’actuació del govern i les persones destinades a aplicar-les. No ha estat així.

La realitat ens ha dut molt lluny d’aquesta expectativa i hem vist com ha costat molt de nomenar les persones que s’havien de fer càrrec del nou govern. El resultat està sent que Convergència es va quedant les àrees de més pes econòmic i que Unió, més concretament Duran Lleida, està col•locant les seves peces en llocs estratègics per minvar o suprimir directament la deriva sobiranista que aquest govern ha de tenir si vol ser fidel als plantejaments que van fer durant la campanya electoral.

Mentre tot aquest encaix d’equilibris s’anava produint hem assistit a una autèntica paràlisi d’allò que hauria de ser la seva principal obligació, governar. La paràlisi és de tal magnitud que en cap de les compareixences que els nous Consellers han fet, per pròpia petició, al Parlament per explicar les línies d’actuació no n’hem aconseguit treure’n l’entrellat d’allò que pensen fer. De fet el meu grup parlamentari ja ha anunciat que els hi demanarem nova compareixença davant comissió per veure si ja ho tenen una mica més clar i s’acaba aquest període de vacances d’idees en que semblen instal•lats.

Ara bé, on no fan vacances és en la política comunicativa que vol fer creure a la ciutadania que la paràlisi en l’acció de govern obeeix a l’estat financer de la Generalitat. Això es deu a una lògica que no és altra que la de justificar les polítiques de privatització i desmantellament d’una bona part de l’estat del benestar. Compliran els acords amb els grups de pressió que els hi ha donat suport però no compliran el compromís amb la ciutadania de governar de la millor manera possible.

De retallades de pressupost ja en vam tenir durant la passada legislatura. Les dificultats de caixa a la Generalitat venen de molt antic i són degudes a un sistema de finançament què, malgrat els pedaços que uns i altres governs hi ha anat posant, maltracta Catalunya i el seus ciutadans i no reconeix l’esforç d’aportació econòmica que els catalans fem per la via d’impostos. Els nostres diners, els que servirien per rellançar econòmicament el país, marxen cap a Madrid i en la seva major part no tornen. Si, en lloc de tenir passaport espanyol, els catalans tinguéssim passaport alemany, la Generalitat de Catalunya no presentaria dèficit sinó superàvit ja que en l’estat que és el motor d’Europa la participació via impostos de la comunitat més rica en la caixa central està limitada per llei en un 4,5% del seu producte interior brut mentre que Catalunya aporta a la caixa central espanyola el 10% del seu PIB. Això si que és l’autèntic malson de les nostres finances i aquesta és la qüestió que convé arreglar amb urgència, acabar amb aquesta aixecada de camisa que ens pot portar a la fallida.

El govern dels “millors” però va a Madrid a reclamar els que ens deuen del que ja està compromès que ens han de pagar i Madrid diu que no paga i que el que hem de fer és aprimar-nos encara més. I el govern d’aquí explicant que s’han de fer uns sacrificis que cap govern de cap altra comunitat autònoma de l’estat demana als seus ciutadans i fent responsable de la situació al govern anterior provocant una discussió de mal pair dins del país en lloc de liderar una resposta de país davant d’una situació insostenible. L’anterior govern no va fer cap obra faraònica i, en canvi, si que va fer escoles, hospitals, centres de recerca, equipaments socials i culturals, comunicacions, canals de reg, etc. i va invertir en els municipis petits i mitjans com mai abans s’havia fet. Va contractar també més empleats dels serveis públics però fonamentalment mestres, agents de seguretat i personal sanitari. Algú pensava que això no s’havia de fer? La realitat és que quan CiU estava a l’oposició deia que feien falta més mestres, més metges i més mossos i que s’havia de fer més inversió de la que s’estava fent.

Amb quins diners contaven fer-ho? Amb els mateixos que encara no gosen reclamar?
Dona la sensació que només se’n recorden del que Madrid ens deu quan se’ls hi recomana que, en una situació com l’actual de falta d’ingressos de la Generalitat, no té massa sentit reclamar esforç i sacrifici a la majoria de la gent del país al mateix temps que es retallen els ingressos de la Generalitat suprimint ara un impost que només afecta a la part més rica de la població. Si estan decidits a fer-ho poden esperar, per responsabilitat, a que la situació econòmica hagi millorat.

Han renunciat a explicar les coses tal com son i a que la situació de crisi ben exposada serveixi per relligar tot el poble darrere del govern per exigir al govern de l’estat la fi de l’espoli fiscal a que Catalunya està sotmesa. La crisi és un argument fortíssim per fer comprensibles les nostres legítimes reclamacions i per cohesionar Catalunya en un únic clam, els nostres impostos s’han de quedar al nostre país. Què, per cert, també és una promesa electoral encara que, pel que sembla, de menys obligat compliment que la supressió del que queda de l’impost de successions.

En lloc d’això una miserable consigna, abans s’havia gastat massa i ara s’han de fer retallades generals sense marcar prioritats. Es moral i èticament defensable demanar sacrificis a la nostra població quan, amb el nostre esforç i amb el que paguem, podríem fer front als temps difícils que vivim amb moltes possibilitats d’èxit si no fos per l’espoli fiscal? Podem limitar a Catalunya la nostra capacitat inversora mentre en altres parts de l’estat no ho fan i utilitzen els nostres diners?

El discurs poc ambiciós del nou govern està provocant també que el pessimisme s’instal•li en les parts més dinàmiques de la nostra societat, les que han d’actuar de motor davant la crisi. Aquesta seria la pitjor conseqüència de la coartada que s’estan construint per justificar la privatització dels serveis públics.

Carmel Mòdol
Diputat d’Esquerra per Lleida



comenta