Sindica


El bloc

CONTRA LA POR, LLIBERTAT

CONTRA LA POR, LLIBERTAT



El dimarts 8 de juny la mesa del Parlament de Catalunya va adoptar una decisió històrica: admetre a tràmit la Iniciativa Popular per convocar un referèndum sobre la independència del nostre país. La votació no va ser senzilla però es va guanyar.

D’aquesta manera el Parlament ha obert el camí més ample i democràtic per avançar en el dret del nostre poble a decidir el seu futur. I ho ha fet de manera legítima i legal, a través de la Llei de Consultes Populars impulsada per Esquerra Republicana de Catalunya.

Ben aviat però s’han activat les tribunes i comentaris decidits a rebaixar les expectatives de la fita inicialment assolida. No ens ha d’estranyar. Malauradament, a la Catalunya contemporània han obtingut més rèdits i consideració els promotors de les renúncies que els impulsors de l’ambició nacional i social.

No deixa de sorprendre però els arguments que s’utilitzen per bandejar la possibilitat de convocar el referèndum. Permeteu-me que n’esmenti algun i el comenti.

Es diu que la independència no interessa a la gent i que cal focalitzar l’atenció en la crisi econòmica. Aquest argument busca, malintencionadament, desviar que més de mig milió de persones ha participat fins ara en les consultes sobre la independència organitzades espontàniament per la ciutadania catalana. També s’obvia la pràcticament absoluta coincidència dels economistes del nostre país, els quals defensen que una Catalunya independent hauria resistit molt millor la crisi, amb uns costos socials pràcticament inexistents. Com reconeix cada cop més gent, Catalunya quasi no tindria dèficit públic si no existís el dèficit fiscal que provoca que cada any marxin de casa nostra entre 15.000 i 21.000 milions d’euros direcció a les arques de l’estat però amb finalitat i destí incert, com desgraciadament hem pogut comprovar.

També s’ha dit que el referèndum no se celebrarà, perquè el govern estatal ho impedirà com ja va fer amb el que va intentar promoure el lehendakari Ibarretxe.
Tampoc aquí es diu la veritat. A diferència de quan ho va intentar Ibarretxe, a Catalunya ens hem dotat d’un marc legal que fa inviable la prohibició del procediment i, el Parlament, podrà votar en sessió plenària i amb absoluta normalitat la convocatòria del referèndum si els promotors de la Iniciativa Popular presenten les més de 230.000 signatures necessàries que s’hauran de recollir en un període de 6 mesos.
Ara bé, el govern de l’estat sí que té la possibilitat de prohibir la pregunta, pot prohibir el què, no el com.
Però inclús en aquest cas, el camí recorregut seria un camí d’èxit que ens aproximaria més a la fita somniada. Amb una recollida de signatures potent, desenvolupant el màxim de suports polítics, cívics i socials i basant-nos en un procediment legalment impecable, democràticament irrefutable i coherent amb el dret del nostre poble a decidir, ¿en quina situació queda el govern estatal si executa la prohibició? ¿Quina reacció podria provocar aquesta prohibició entre els demòcrates del món i els nostres veïns de la Unió Europea, més acostumats a respectar i fomentar els procediments democràtics com el que plantegem?

Hi ha qui ens vol acovardits, resignats, sotmesos a unes estructures d’estat que mai ens han respectat i que són immutables en les seves reaccions i en les seves posicions. Per assegurar el nostre futur, per trobar el nostre lloc i promoure les nostres solucions, som els ciutadans de Catalunya els que hem de fer un pas endavant. Per això la importància de participar decididament en la recollida de signatures per convocar el referèndum. De nosaltres dependrà que fem un pas més o fem el pas definitiu, sense por, cap a la llibertat.

Carmel Mòdol
Diputat ERC per Lleida






comenta