Miquel Carrillo

Avui he pronunciat el discurs sobre el Sàhara davant la Quarta Comissió de Nacions Unides. L’he fet en anglès, i he explicat als presents per què no l’he fet en castellà. Més avall adjunto el text complet, en català i en anglès.
En resum, la petició que he presentat és que l’ONU faci efectiva la resolució política del conflicte. Que doni instruccions precises per a la celebració del referèndum d’autodeterminació del Sàhara occidental, que és la solució que la mateixa ONU ha adoptat des de fa 18 anys. També hi he afegit una llista de peticions urgents, en el sentit que s’ha d’aturar la repressió violenta de la policia del Marroc, s’ha d’eliminar el mur de 2.500 kms, s’ha de desactivar els milions de mines antipersona, s’ha de tenir notícia dels 500 desapareguts i dels 150 presoners de guerra del Polisario, I s’ha d’aturar l’explotació econòmica il•legal del Sàhara Occidental que s’està produint al marge de la voluntat del poble sahrauí, i que està afectant principalment els recursos minerals, pesquers i urbanístics.
També m’he referit al fet diferencial català i a la brillant intervenció de Pau Casals a Nacions Unides de l’any 1971. Aquesta part no ha agradat del tot a alguns dels delegats espanyols, però crec que ho havia de dir i ja està fet.
Altres sis compareixents de l’estat espanyol han acudit a Nova York representant els parlaments del País Vasc, Galícia, Extremadura, Juristes pel Sàhara i Fedissah.
Els membres de la delegació, a més d’intervenir a la Comissió, ens hem entrevistat a Nova York amb l’ambaixador segon d’Espanya a Nacions Unides, Roman Ollarzun, i amb la consellera Belén Alfaro a la seu de la Missió diplomàtica espanyola. També ens hem reunit amb l’ambaixador sahrauí, Ahmed Boukhari i hem mantingut altres contactes internacionals d’interès sobre el Sàhara.
Estic molt satisfet que Esquerra m’hagi permès enraonar a Nacions Unides. Em sento vinculat a la causa sahrauí i presideixo l’Intergrup “per la Pau i la Llibertat al Sàhara”, de manera que aquesta intervenció d’avui m’ha permès portar al fòrum internacional una línia de pensament que a Catalunya defensa molta gent, incloent el meu partit.

QUÈ ÉS LA QUARTA COMISSIÓ DE L’ONU
Des que es va fundar l’ONU el 1945, més de 80 nacions que havien estat sota el domini colonial, s’han incorporat a Nacions Unides com estats independents.
Avui, encara queden 16 països en aquestes condicions. Se’ls considera “Territoris no autònoms”: Illes Caiman, Nova Caledònia, Gibraltar... El més important de la llista és el Sàhara Occidental, antiga colònia d’Espanya.
La Quarta Comissió de Nacions Unides s’ocupa de les descolonitzacions. Cada any, a l’octubre, la Comissió considera els darrers esdeveniments en els Territoris no autònoms, concedeix audiències i formula recomanacions a l’Assemblea General. A finals d’any, l’Assemblea General aprova resolucions sobre aquests temes, un dels quals és el Sàhara.
El que s’espera de l’informe de NNUU sobre el Sàhara és que prorrogui el mandat dels cascos blaus a la zona fins que pugui tenir lloc l’esperat referèndum d’autodeterminació. El problema és que l’ONU demana que per fer el referèndum les dues parts, el Front Polisari i el Marroc, arribin a un acord. Així porten 18 anys, des de l’alto el foc del 1991. El darrer mediador nomenat per NNUU, el diplomàtic nord-americà Cristopher Ross, s’hi està esmerçant. Veurem si ho aconsegueix.

(a la foto, la intervenció davant el Quart Comitè)