_{"Confio que els nostres ciutadans seran capaços de resistir,
com va fer-ho el valent poble de Barcelona.”
Winston Churchill, 18 de juny de 1940}


Us presento un llibre per regalar: Ramon Perera, l’home dels refugis.
És un relat molt amè, fruit del treball d’investigació dels periodistes Montse Armengou i Ricard Belis sobre l’artífex de la resistència catalana per defensar-se dels bombardejos aeris durant la guerra civil. Us agradarà.
Vaig engolir aquest llibre pel nadal del 2008. Els textos em portaven a la Barcelona de 1938 quan l’aviació de Mussolini i Hitler bombardejava Barcelona per ordre de Franco, tot estrenant una nova estratègia bèl•lica: el bombardeig sistemàtic sobre la població civil. Mentre jo llegia, el TN reportava en temps real imatges de la guerra a Palestina; Israel destruïa Gaza des de l’aire.
La guerra no és una ficció. Quan els bombarders deixen caure les bombes sobre la ciutat, explosions terribles enrunen edificis, destrossen cossos i sepulten vides. No importa que hagin passat 70 anys, els efectes són els mateixos. Damunt els núvols, l’aviador militar pilota l’àliga d’acer impunement. En terra, les víctimes indiscriminades: dones, nens, avis, algun home que no és al front, corren a refugiar-se i esperen l’huracà de foc.
L’objectiu del comandament militar no és la destrucció de l’exèrcit enemic, sinó ensorrar la moral a la població civil.
El llibre, a la primera part, recull testimonis que van patir els bombardejos a diverses ciutats catalanes. Els protagonistes descriuen la por, la indefensió, l’angoixa, la mort.
A la segona part, coneixem l’enginyer Ramon Perera, principal responsable de la Generalitat republicana de dissenyar els refugis per a la defensa passiva de la població. Perera estudia les potències destructives de les bombes i prepara amb èxit materials resistents i tècniques constructives per tenir refugis on protegir la gent.
A Barcelona ciutat, els veïns van construir 1.400 refugis que van salvar d’una mort segura milers de vides. Tot i així, a Catalunya van morir pels bombardejos al menys 4.700 persones.
Quan Barcelona cau, Perera és rescatat pels serveis secrets britànics perquè aporti els seus coneixements davant la imminent guerra mundial. Les seves tècniques seran objecte de controvèrsia política. Malauradament les autoritats angleses desestimen les solucions de Parera per raons polítiques. Londres patirà el terrible Blitz, on moriran 40.000 víctimes.
El llibre recull entrevistes amb amics i familiars de Perera i recupera documents dels arxius catalans i anglesos. El capítol de la visita a un aviador italià feixista que va bombardejar Barcelona és antològic.
Els autors, Ricard Belis i Montse Armengou, han fet un intens treball de documentació per preparar el magnífic documental del 30 Minuts que TV3 va emetre el juliol del 2006; malauradament no es pot visualitzar a Internet per falta de drets, però sí que en podeu consultar la fitxa. He trobat les imatges impressionants d’un reportatge produït per la Generalitat el 1938, que situen l’acció.
No em vaig perdre ni la presentació del documental al MNHC ni la del llibre, amb Paul Preston, perquè aquest és un document que salva de l’oblit Ramon Perera, un personatge discret que, com molts, van donar-ho tot per salvar una república i una Catalunya que serien engolides per la ignomínia franquista i falangista.
Armengou i Belis van rebre un dels premis Dignitat 2008, de la Comissió de la Dignitat, i durant l’acte van remarcar que han hagut de passar 30 anys perquè surti a la llum, de la mà d’un treball periodístic, una de les històries pendents de rescat per la democràcia.
Ramon Perera mereixia aquest reconeixement; el país mereix que els treballs per a la recuperació de la memòria històrica continuïn.