Miquel Carrillo

Acabo d’inscriure’m a l’Assemblea Nacional Catalana. La iniciativa em sembla tan apassionant, que vull explicar-la a qui no n’estigui al cas.
Més d’un milió de catalans vam anar a omplir el Passeig de Gràcia el 10 de juliol de fa dos estius darrera el lema “Som una nació, nosaltres decidim”. Vam cridar el clam unànime, esgargamellant-nos amb una sola paraula: “in-de-pen-dèn-ci-a!”.
Hem votat a la consulta pel Dret a Decidir al nostre municipi, i ja sabem que el Sí té possibilitats de ser l’opció guanyadora.
Després d’aquests exercicis massius de responsabilitat, que han motivat la ciutadania com no es recordava des dels temps de l’Assemblea de Catalunya, l’etern dilema ens aclapara: i ara, què?
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) és la convocatòria que ens assenyala el recorregut a seguir i ens ofereix la possibilitat de sentir-nos partícips del procés. L’ANC bàsicament, surt dels voluntaris que van organitzar les consultes sobre la independència que es van celebrar entre el 2009 i 2011.
L’Assemblea no és ni pot ser partidista. Aglutina els ciutadans que, individualment, es registren com associats. Ha engegat una campanya per tal que els ajuntaments s’hi adhereixin, són els “municipis per la independència”.
L’objectiu de l’ANC és que Catalunya accedeixi a la independència, exercint el dret d’autodeterminació. Per aconseguir-ho, cal formar una majoria al Parlament de Catalunya que encarregui al Govern de la Generalitat la convocatòria d’un plebiscit sota garanties internacionals.
L’ANC s’organitza arreu de Catalunya a través d’assemblees territorials. També està agrupant els associats per sectors professionals.
El 10 de març es constituirà l’Assemblea que marcarà les línies a seguir per esdevenir Estat propi. Per votar a l’assemblea, cal haver-s’hi inscrit abans del 9 de febrer. Tanmateix, l’ANC segueix admetent adherits. Podeu consultar-ne les condicions i tota mena d’informació a la seva pàgina web.
Tal i com informava El 3 de Vuit la setmana passada, s’ha constituït l’assemblea territorial de l’Alt Penedès, anomenada Assemblea de Vilafranca. Dit sigui de pas, algun dia haurem d’aprendre a distingir entre el que és estrictament vilafranquí i allò que té una transcendència comarcal. Però això ja serà motiu d’un altre article.
Ara, anem per l’Assemblea Nacional, i fem d’aquesta entitat l’àmbit que tots els independentistes estem buscant. L’instrument de conscienciació i mobilització de la població de Catalunya per obtenir els objectius nacionals que ens proposem.
Només quan tinguem la majoria, podrem exercir la independència. Estic segur, però molt segur, que ens en sortirem.

(Publicat al setmanari El 3 de Vuit)