LA POR A LA LLIBERTAT

Només poden tenir por a la llibertat els pobles que fonamenten la seva, tan preuada és clar, en el menyspreu o la ignorància interessada de la dels altres. També la temen, però, aquells altres pobles que, després d’una història adversa, s’han conformat amb pidolar engrunes de llibertat als qui els neguen poder-la gaudir completa i en plenitud.
La llibertat, com la vida, sempre s’obre pas i un cop ha trobat una escletxa, per petita que sigui, per on introduir-se normalment acaba per erosionar el mur sencer que li barrava el pas i com un doll impetuós s’escampa pertot.
Al municipi d’Arenys de Munt s’han proposat recuperar el dret a ser lliures i hi han reeixit. Ser lliure no significa altra cosa que voler decidir el propi destí, l’individual i el col•lectiu, sense atemorir-se davant les amenaces exteriors ni deixar-se arrossegar pels propis dubtes . Certament, el seu referèndum d’autodeterminació, que els ha permès manifestar si volen la independència de Catalunya, no tindrà cap valor jurídic. Però ningú no pot obviar, començant pel mateix Estat, que ja ha tingut i tindrà una notable repercussió política i social. Aquesta repercussió pot veure’s multiplicada, fins a límits imprevisibles, si molts d’altres municipis catalans emulen el d’Arenys i promouen una consulta en els mateixos termes. Si acaba succeint això i es produeix una cadena de consultes que posi en evidència als qui s’han cansat de repetir que l’autonomia ja satisfà als catalans, els qui sostenen la paret constitucional potser acabaran admetent que ha esdevingut una llosa feixuga que, en realitat, esclafa allò que v olia preservar.
Sabent el què ens hi juguem i la transcendència i la rellevància de tot plegat, cal que els qui a més de professar un ideari independentista ostentem responsabilitats institucionals, aportem al procés, si s’escau, tots aquells elements capaços d’atorgar-li seriositat i el màxim de garanties i de formalitats possibles. És a dir, el fet de no poder ser un referèndum convocat per la Generalitat, com seria desitjable, no ha d’anar en detriment d’aquelles garanties que n’assegurin la legitimitat.
Al nostre entendre, si una plataforma ciutadana decideix convocar una consulta sobre la independència i demana la complicitat de l’ajuntament, cal sotmetre la petició a debat i a votació en un ple municipal i, si pot ser, amb caràcter extraordinari i exclusiu. En aquest sentit, ens sembla que davant d’una consulta d’aquesta transcendència política i simbòlica els electes locals no poden restar-hi aliens. D’altra banda, hi poden contribuir amb el seu capital polític i la credibilitat que els atorga haver estat escollits pels seus conciutadans, alhora que proporcionen solemnitat al procés . Ara bé, un vot positiu i un suport explícit del Ple s’ha de supeditar al compliment d’un seguit de requisits. Segons el nostre parer, cal garantir la participació, l’ordre públic, la convivència, la informació i la pluralitat d’opcions per tal que tothom, incloent-hi els disposats a votar-hi en contra o a abstenir-se, pugui expressar-se lliurement i sense coaccions.
Una consulta municipal on s’exerceixi el dret a l’autodeterminació de Catalunya, sobretot si compta amb el vist-i-plau del consistori, ha d’esdevenir una gran festa de la llibertat i un exemple de participació democràtica. Ha de convertir-se en la convocatòria no només de tots els independentistes sinó també dels qui simplement són demòcrates. Ha de procurar aglutinar el màxim de partits però ha d’anar més enllà d’ells, adquirint una gran projecció cívica. Ha de materialitzar-se, també, com la concreció d’un dret fonamental i bàsic que està per damunt de ideologies, classes socials, orígens, llengües parlades o sentiments de pertinença.
En tant que persones que ostentem la més alta responsabilitat institucional dels nostres municipis i que alhora som independentistes i republicans, som conscients que els qui han convertir en tabú la unitat d’Espanya o la Monarquia, procuraran presentar a qualsevol que les qüestioni com a radicals. Però estem convençuts que defensant els ideals republicans i sobiranistes amb convicció i fermesa però també preservant la sensatesa i l’autoritat , podem contribuir a que el nostre poble avanci i progressi. En qualsevol cas, és des del servei a aquests ideals i als deures institucionals que ens han estat encomanats, que estem disposats a garantir que els nostres conciutadans, si així ho volen, puguin pronunciar-se sobre el futur polític de la nostra nació en un marc de civilitat, respecte i legitimitat. Perquè no tenim cap por a la llibertat però sabem que aquesta necessita d’un seguit de formalitats i protocols democràtics escrupolosos per tal d’arrelar fondament i créixer vigorosa.

M.A Estradé i Pep Andreu, alcaldes de Les Borges Blanques i de Montblanc.