La pressió de l'escenari del Congrés propiciava optar pel pacte de quotes de poder per aconseguir conformar una majoria. Si s'hagués fet així podríem haver venut el miratge d'una Esquerra reforçada, però el pacte s'hauria tancat en fals i s'haurien reproduït els vicis dels darrers 4 anys. Els pactes i els acords no poden néixer fruit de la pressió i la precipitació.

La decisió va ser encertada. Esquerra som tots, els oficialistes i no oficialistes. No hi pot haver "govern" i "oposició", perquè no es tracta d'això. Amb aquesta premissa Joan Puigcercós i Joan Ridao tenen reptes interns importants: han de cohesionar el partit i fer-lo estable buscant complicitats i incorporant-les amb la clara voluntat de sumar. Com a nexe d'unió tenen una ponència estratègica aprovada amb el 88% dels congressistes. I també han de tornar a il·lusionar tothom, militants i ciutadania, portant a terme un projecte clar, ambiciós i entenedor que serveixi per activar adrenalina i projectar-la no cap a dins, sinó cap a fora i en positiu.

Les màximes responsabilitats del partit recauen en Joan Puigcercós i Joan Ridao, però la responsabilitat de l'èxit o del fracàs és de tots.

Estimat Xavier Vendrell

Salvador Sostres / www.salvadorsostres.com

Pèssima notícia que Xavier Vendrell hagi caigut de l'executiva d'Esquerra. Vendrell és la noblesa de la política, l'alt sentit de l'honestedat, la capacitat d'esforç i l'esperit de sacrifici. Poden discrepar-hi tant com vulguin, però Vendrell s'estima Catalunya i ha treballat tota la vida per tornar-la lliure. Hi ha deixat la pell, sense fer mai prevaler cap interès personal, cap ambició per cap càrrec ni cap cotxe oficial. Si acceptà de ser conseller fou perquè des del seu partit així l'hi ordenaren. Abans regenerà Esquerra, la dotà d'una estructura financera sanejada i la vertebrà internament. La carta financera va ser idea seva; fer amb transparència el que els altres partits orquestren d'amagatotis: finançar-se a través d'un percentatge dels sous dels càrrecs que cada formació té al govern. En clau més immediata, Vendrell ha estat l'artífex de la victòria de Puigcercós: ha engrescat bona part del seu partit al voltant del nou líder, s'ha jugat la cara per ell i n'ha estat el sac de tots els cops. Mai no l'hem sentit queixar-se. Els qui l'han votat fora de l'executiva són els que a Esquerra representen tot el contrari...

Salvador Sostres.

El punt es fa avui ressò que la UOC al mes de gener va fer una enquesta a un univers de 1.108 persones, de les quals el 36.5% se situen com a partidàries de la independència i les contràries un 22%, amb un percentatge d'abstenció que arribaria al 27%.
També fa palès que aquesta enquesta és clara respecte al fet de la necessitat que la Generalitat recapti i decideixi a què destinem els nostres impostos. Gairebé el 70% dels enquestats coincidien en estar a favor, o més aviat a favor, d'aquesta proposta.
Així mateix, un 57% també coincidia que Catalunya hauria de gestionar els aeroports i els trens. I de tot plegat i fent referència a la identitat, un 22,6% diuen que se senten només catalans, un 19,4%més catalans que espanyols, i no perdem la següent dada de vista: el 31,3% se senten tant catalans com espanyols. http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2863660

Qui ha estat el promotor i l'impulsor de cadascuna d'aquestes propostes? Esquerra.

Estar al Govern ens ha comportat un desgast, al partit. Algunes decisions dures però que pretenien posar en contradicció Espanya, també. Però justament, per exemple, estirar la mà a un Govern espanyol que ens l'ha mossegada ha servit per evidenciar que Espanya no ens hi vol tal com som i només ens hi vol per pagar. I el Govern per si mateix ha esdevingut portaveu de les nostres reivindicacions. Hem de ser molt conscients que el que estem fent també, és promoure un canvi de mentalitat entre la ciutadania. Els canvis són lents, però tot indica que fructífers.

"Ser líder sense autoritat moral és inútil. L'autoritat moral no té res a veure amb l'autoritarisme" Rafael Niubó precandidat a la Secretaria General d'ERC. (AVUI 23/04/08)

És cert. Un esdevé un ascendent de cara a un col·lectiu pel reconeixement d'aquest al seu comportament basat en uns principis d'ètica, de sentiments, de deures... en el nostre cas d'acord amb els valors republicans que la gent d'Esquerra compartim.

Però en aquest cas, els fets contradeiuen les pròpies paraules, o més ben dit, la voluntat expresada amb aquestes paraules.

Plantejar que dues empreses externes auditin les comptes del partit i també de la Fundació Irla és posar sota sospita en primera instància al que anomenen "aparell del partit", però també a la direcció i en darrera instància al Consell Nacional que és qui aprova any darrera any els pressupostos.

El sr. Niubó actualment és membre de la mesa al Consell Nacional. Havia estat membre de l'Executiva en tant que president regional. Comparteix candidatura i equip amb destacats membres de l'actual direcció. És avalat pel màxim representant del partit... Si hi ha manca de transparència, si hi ha sota sospita la gestió de les finances..., per què ni ell ni ningú del seu grup ho ha posat mai sobre la taula dels òrgans del partit?

Per què han aprovat la gestió de les finances any darrera any sense qüestionar-ho mai ?

Alguna corresponsabilitat hi hauria de tenir el sr. Niubó en tant que càrrec destacat del partit, en tot aquest afer o no?...

Quina autoritat moral té el sr. Niubó i la gent que conforma i avala la seva candidatura, si ells mateixos són els que estan contra la pared, esdevenint-se ara espasa?

El sr. Niubó, i la gent de la seva candidatura, ha posat aquesta ombra del dubte com estratègia de la seva campanya sense adornar-se'n -o sí que és el pitjor- que tot plegat es donar de menjar a aquells que des del món de la dreta, de la centra dreta, o del socialisme volen lligar i acabar no amb "l'aparell del partit", sinó amb Esquerra.

Com a gent d'esquerra un dels motius que més ens enorgulleix a nivell orgànic i de funcionament és justament la transparència que avala el finançament del partit. Les finances d'Esquerra són fiscalitzades any darrera any per auditors interns ( independents que fiscalitzen el partit i també la Fundació), Esquerra també és fiscalitzada pel "Tribunal de Cuentas" i la Fundació Irla per auditors externs ( no vinculats orgànicament al partit) i el Departament de Justícia.

Penso que ningú pot ser líder d'un col·lectiu o partit que ell mateix desprestigia. Aquesta denúncia utilitzada de manera conscient o com a bomba de fum, li treu al sr. Niubó tota autoritat moral.