Sindica

cap

El bloc

Envia a un/a amic/ga:

Irlanda: la possibilitat d’expressar la voluntat

Irlanda: la possibilitat d’expressar la voluntat

 La República d’Irlanda ha donat una lliçó de democràcia amb la convocatòria del referèndum de ratificació del Tractat de Lisboa. La ratificació del Tractat per referèndum és l’expressió d’una forma de construir Europa molt més propera a la ciutadania. 


Tinc ben present una conversa que vaig mantenir fa uns mesos amb un taxista irlandès durant un trajecte cap a Dublín. De seguida va endevinar les meves inquietuds polítiques, de fet, no li vaig amagar que el motiu que em portava a Irlanda era el Congrés del Sinn Féin. Així que vam anar parlant de la situació de la República, de la crisi econòmica (aquell cap de setmana hi havia una manifestació de funcionaris públics a Dublín en contra d’un gravamen salarial) i finalment, vam arribar al Tractat de Lisboa. Quan, de sobte, el taxista va obrir la guantera del taxi i en va treure una còpia del Tractat, en irlandès (còpia oficial, recordem que l’irlandès és llengua de treball a la UE). I me’n va dir mil raons per NO votar-hi a favor... 

Alguns pensareu que això deu ser l’excepció, però jo no penso el mateix. Vaig poder evidenciar que aquella conversa es podia anar reproduint en molts àmbits. No podem generalitzar, és cert, però és un símptoma per permet afirmar que la ratificació per referèndum és una forma de construcció de la UE que ha contribuït a una major apropiació i coneixement de la UE per part del poble irlandès.

Tenim ben present que el “NO” va guanyar en primer lloc. I després d’això la UE, a través del Consell Europeu (en sessió del mes juny 2009) ha fet esforços per debatre els motius que van justificar aquest resultat i per tractar de superar-los, fent front a les inquietuds expressades pel poble irlandès a les urnes. Això demostra que no estàvem davant d’una crisi de la concepció més federal de la UE, com deien alguns, sinó, tot el contrari, estàvem assistint a una forma de construcció democràtica de la UE. 

Però malgrat la ratificació per referèndum pugui tenir una interpretació favorable a les formes democràtiques, hem de tenir ben present que partits com el Sinn Féin han mantingut una forta campanya pel “NO”, perquè creuen que l’aprofundiment democràtic que existeix en les formes, no es reprodueix en el contingut del debat. 
De fet, El Sinn Féin estava en contra del segon referèndum per considerar s’hi estava sotmeten a consideració el mateix text del Tractat de Lisboa que el primer referèndum. El Sinn Féin considera que el Consell Europeu no ha fet suficients esforços per integrar les reclamacions del poble irlandès, en part, perquè creuen que el Taoiseach no va saber explicar quins eren els motius del “NO” a Europa . 
El Sinn Féin creu que els acords presos en el Consell Europeu del mes de juny no tenen el mateix estatus jurídic que el Tractat, motiu pel qual no està garantida la seva aplicació creant inseguretat jurídica. Per exemple, no queda garantit jurídicament com quedarà constituïda la Comissió Europea. L’acord adoptat en el si del Consell Europeu no pot modificar el Tractat, és només un compromís que encara no se sap com es materialitzarà. Quedarà per veure com el Consell Europeu convenç a la Comissió d’afers constitucionals per modificar/adaptar la part del Tractat respecte la constitució de la Comissió Europea, si és això el que es pretén. És lògic que el Sinn Féin defensi que Irlanda mantingui la seva representació a la Comissió, amb el clar temor que siguin els grans estats que acabin construint el futur de la UE. Un altre exemple és el fet que s’accepti que Irlanda no formi part de l’Agència Europea de Seguretat, això no vol dir que comparteixi la política europea que s’hi gesta, motiu pel qual no els garanteix la política de neutralitat militar volguda.  

A banda dels motius pel SI, o pel NO, queda palès que el poble irlandès ha participat directament a la construcció d’una UE menys abstracte i molt més tangible, i han fet callar les boques que els titllaven, precipitadament, d’euroescèptics. 
 



comenta


perfil



Marta Rovira
Marta Rovira i Vergés Lloc de naixement: Vic (Osona) Càrrecs actuals: Secretària General d'Esquerra Republicana i Diputada al Parlament de Catalunya (portaveu del grup parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya) Formació i trajectòria personal Llicenciada en Dret, finalitzant la Llicenciatura en Ciències Polítiques i de l’Administració Pública.
Tot el perfil

darreres entrades



Enllaços



contacte contacte



arxiu