La situació de crisi econòmica en la que Catalunya està immersa es manifesta amb una desacceleració del creixement, que fins i tot aquesta tardor pot ser recessió, un augment significatiu de l’atur i una taxa d’inflació que, si bé induïda per factors exògens, és molt superior a la que fa poc temps es considerava probable. La sensació de crisi que envaeix la nostra societat es visualitza amb una retracció del consum per part dels ciutadans, en una disminució de confiança inversora per part dels empresaris i en una evident manca de liquiditat de les institucions financeres, bancs i caixes, accentuada per una morositat a l’alça.

Pel tractament efectiu de la crisi, que permeti enfortir l’economia catalana del futur, cal, en primer lloc, un diagnòstic acurat i, en segon lloc, l’aplicació de les mesures adequades. De l’anàlisi del projecte de pressupostos de l’Estat 2009 se’n desprèn que ni l’escenari macroeconòmic plantejat és creïble, ni les actuacions previstes s’encaminen cap a la millora de la competitivitat, ni cap a la millora de la contractació ni cap a la reinstauració de beneficis fiscals en l’impost de societats. El creixement i la generació d’ocupació es deixa a compte i risc de les empreses sense cap ajut per part del Govern. Sorprèn, per exemple, que la partida destinada al “foment de l’ocupació” es redueixi en aquests pressupostos un 1,3% en un moment de forta destrucció de llocs de treball.
En una situació com l’actual, per una banda, són necessaris esforços per ajudar a les famílies i molt especialment les famílies amb dificultats econòmiques, amb una aposta clara per les polítiques socials. En els pressupostos 2009 el conjunt de la despesa social creix un 9,5%, mentre que la despesa social, sense comptar les pensions i prestacions d’atur que representen únicament un 14,7% de la despesa consolidada de l’Estat, creix un 6,9%.

Per una altra banda, és necessari donar suport a les polítiques que permetin transformar el model de creixement econòmic per aconseguir una economia sòlida, sostenible i oberta. La comunitat científica, empresarial i tecnològica de què disposa Catalunya, està preparada per fer front al canvi. I en aquests moments existeix un gran consens entre la societat i els partits polítics per a situar el coneixement com l’eix central del desenvolupament social i econòmic. Les empreses juguen un paper rellevant en la creació de riquesa a partir del coneixement i els sectors d’alta tecnologia i intensius en coneixement presenten les millors taxes de creixement en l’ocupació. És gràcies a la investigació i al desenvolupament que les empreses redefineixen els processos productius guanyant competitivitat en els mercats on cada cop és més difícil competir pel cost. És important, i més en una situació econòmica com l’actual, reforçar els instruments i estructures del sistema públic d’investigació, desenvolupament i innovació per millorar i incrementar la transferència del coneixement i la tecnologia. Els pressupostos haurien de reflectir una empenta clara per facilitar que les empreses i investigadors puguin desenvolupar projectes que permetin potenciar la demanda de productes d’alt valor afegit. Està previst que l’import destinat a la I+D+i creixi un 6,7%, un creixement inferior al de l’any passat, sent per tant, un creixement insuficient en una situació com l’actual. El pressupost total és de 8.191 milions d’euros, que representa un 0,72% del PIB, molt lluny de les partides que els països desenvolupats dediquen a aquest concepte en els seus comptes públics.
Voldria finalitzar analitzant les inversions previstes segons la disposició addicional tercera de l’Estatut d’Autonomia en els pressupostos 2009. A Catalunya se li assigna un 15,2% de la inversió regionalitzable de l’Estat, xifra que s’allunya del que marca l’Estatut ja que el pes de l’economia catalana en el conjunt de l’economia de l’Estat segons les darreres xifres de l’INE és del 18,72%, sent aquesta la xifra que l’Estat hauria de destinar en inversions a Catalunya.
De l’informe econòmic que acompanya el projecte de llei, es desprèn que de la base de càlcul usada per determinar les inversions corresponents a Catalunya, s’hauria de destinar al nostre país 4.626,56 milions d’euros, en els quals s’inclouen les transferències de capital, convenis, contractes programa, compensació de peatges i partides pendents d’assignar. D’aquesta xifra només se’n pressuposta 3.919,36 milions d’euros (i no tota la xifra correspon al capítol 6, ja que directament a inversions que figurin en aquest capítol es xifren en 3.772,24 milions d’euros, el 15,2% de la inversió regionalitzable), mentre que la diferència (707,2 milions d’euros) queda pendent d’assignació en els pressupostos.


El que és clar, és que del 18,72% en inversió que correspondria destinar a Catalunya només se’n pressuposta amb sentit estricte el 15,2%. La diferència, es pressuposta de manera fictícia i artificial mitjançant partides pendents d’assignació i partides corresponents a altres capítols del pressupost 2009. En canvi, les inversions contemplades en els Estatuts d’Andalusia, Aragó i Castella i Lleó, es reflecteixen fidelment en els pressupostos, sense artificis ni partides pendents.
Els pressupostos generals de l’Estat per al 2009 esdevenen a hores d'ara, doncs, una oportunitat perduda per aplicar mesures efectives contra la crisi econòmica i novament signifiquen un greuge per Catalunya, que no rebrà allò contemplat per llei.

Mª Àngels Cabasés,
Diputada al Parlament de Catalunya
i Secretària de política econòmica

En el darrer Ple del Parlament de Catalunya, s’ha aprovat amb el vot favorable dels grups que donen suport al Govern, el projecte de llei de l’oficina antifrau de Catalunya. Un projecte amb una llarga tramitació parlamentària, d’ençà l’any 2005, i que ja l’any 2003 va ser incorporat per Esquerra com un dels compromisos del Pacte del Tinell. L’objectiu més clar d’aquest organisme és el de reforçar la transparència i la integritat en la gestió del servei públic al nostre país, que dóna compliment al mandat de la Convenció de les Nacions Unides contra la corrupció, signat l’any 2003 a Nova York.

Un organisme que seguint l’esperit català, és pioner a tot l’Estat Espanyol i té vocació de convertir-se en un exemple institucional en la lluita contra la corrupció des de la prevenció i des de l’assessorament tècnic contribuint a la formació del personal al servei del sector públic català.

El Govern de Catalunya vol transmetre a la ciutadania, amb l’aprovació d’aquesta oficina, la confiança que hi haurà tolerància zero per a les pràctiques fraudulentes en l’administració. L’oficina garantirà la transparència i ocuparà els buits no coberts pels òrgans del poder judicial i per les institucions de control. Un punt clau de la llei que li confereix neutralitat és la seva desvinculació del Govern, ja que qui controlarà la seva tasca i triarà el seu director, que ho serà per un mandat de 9 anys, és el Parlament de Catalunya.

Ha estat enorme l’esforç d’Esquerra Republicana per aconseguir que l’Oficina Antifrau veiés la llum, superant esculls i dificultats que venien tant de la dreta com de l’esquerra.
Després de tot el que s’ha dit a Catalunya, tant en fòrums privats com de manera més pública al Parlament de Catalunya en el debat produït arran de l’esfondrament del Carmel, sobre el suposat cobrament de comissions per atorgar les concessions d’obres i serveis públics, convenia posar fil a l’agulla i retornar als organismes públics de Catalunya i als seus gestors el prestigi i la consideració d’honorabilitat que mai hauria d’haver estat qüestionada.
És evident que la immensa majoria dels funcionaris i servidors públics així com els responsables polítics són honestos. És cert també que en els cistells de pomes de tant en tant n’apareix alguna de podrida i si no se la separa acaba podrint una bona part del cistell. Ignorar això seria un acte de beneiteria criminal per la bona salut del sistema democràtic. Ara mateix, les trames de corrupció investigades judicialment a la costa del sol i les Illes Balears posen en evidència quants perjudicis a particulars i a l’erari públic s’haurien pogut estalviar si el problema s’hagués detectat en una fase inicial, i no quan bona part del mal ja està fet. Els costos polítics i econòmics d’una trama de corrupció són enormes.

L’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) actuarà en el sector públic català. La Generalitat, els ens locals i les universitats públiques, així com els organismes, entitats associades i empreses públiques dependents i l’activitat administrativa del Parlament seran objecte de l’activitat de l’OAC. També ho seran els concessionaris de serveis i contractistes d’obra pública i les fundacions i consorcis constituïts amb més d’un 50% de fons públics.

Amb l’Oficina Antifrau, Catalunya disposa d’una eina pionera en la lluita i la prevenció de la corrupció. Els ciutadans i ciutadanes del nostre país tindran en l’OAC un aliat per tal que els seus impostos es gastin de forma honorable. I les empreses, que participen en els concursos públics d’adjudicació d’obres o de concessions, tindran una garantia més per assegurar que es respecti la igualtat d’oportunitats.

Tot i que ens hagués agradat que l’OAC tingués encara més atribucions, a Esquerra Republicana de Catalunya estem satisfets del resultat obtingut. Pensem que això i la prohibició de les donacions anònimes als Partits Polítics que varem aconseguir fa uns mesos a les Corts són fites importants per la millora de la transparència i la consolidació del sistema democràtic. Ens plauria que ho valoréssiu de la mateixa manera.

Carmel Mòdol
Vicesecretari General d’ERC

Mª Àngels Cabasés
Secretària Nacional d’Economia d’ERC

Aquest Power Point mostra l'espoli fiscal que sofreixen els Països Catalans.

Aquest power point és el resum de la xerrada que vaig fer a Folgueroles.

Efecte de la crisi sobre la incorporació de la dona en el mercat laboral.

Aqui us he preparat una presentació del procés de l'Espai Europeu d'Educacó Superior

Un resum dels punts febles i forts de l'adaptació a l'EEES.

Aquest document és un resum que pot prendre la forma de díptic.

Us adjunto el relat del Ple del Parlament de 4 de febrer del 2009

Us adjunto el relat del Ple del Parlament del dia 3 de març del 2009

Aquest és el relat del Ple del 18 de març.