Us adjunto les darreres valoracions de l'economia catalana tot esperant que per al 2010 la situació econòmica millori així com el benestar de tots els catalans i catalanes. Bon Any Nou.


L’economia catalana està immersa en un procés d’ajustament important després del xoc simultani de la crisi financera mundial i de l’esclat de la bombolla financera.

De les darreres dades, se’n desprèn que l’economia catalana, per segon trimestre consecutiu, modera la davallada de la taxa de variació intertrimestral del PIB (mesura del creixement econòmic entre trimestres) i en el tercer trimestre manté estabilitzada la taxa interanual (-4,5%), una dinàmica que és extensible a tots els sectors.

La demanda interna ha registrat una taxa de variació interanual negativa (-6,3%), sis dècimes per damunt respecte al trimestre anterior. La causa principal és la dràstica reducció de l’ocupació que ha minvat de forma severa la capacitat de despesa de les famílies tot i l’augment de les prestacions socials públiques. En aquesta dinàmica contractiva del consum també incideix una predisposició més alta a l’estalvi i a la reducció de la càrrega de l’elevat endeutament existent, actituds pròpies d’èpoques de crisi.

Pel que fa al sector exterior, l’aportació al creixement interanual és d'1,6 punts positius, quatre dècimes per sota en relació amb el segon trimestre, a causa de la intensa correcció de la reducció de les importacions. Les exportacions moderen la seva caiguda gràcies a l’estímul de la demanda externa i contribueixen a frenar lleugerament el retrocés de la producció industrial. Al llarg dels vuit primers mesos de l’any les exportacions han caigut a un ritme del 21,5% i les importacions un -27,8%, aquest darrer pel brusc retrocés de la demanda interna i de l’activitat. Això ha permès una reducció del dèficit comercial del 38,8% i explica l’aportació positiva que estan tenint enguany aquests intercanvis comercials al creixement del PIB.


Pel que fa a l'oferta, totes les branques d'activitat registren decrements, excepte l'agricultura. La indústria, amb una reducció del 13,4%, desaccelera la seva tendència negativa i marca un punt d’inflexió en el descens iniciat al segon trimestre del 2008. La construcció decreix un 7,1%, 1 punt per sobre del valor del trimestre anterior. Aquesta tendència és fa palesa en el nombre d'habitatges en construcció i acabats, que van disminuir un 12% i un 54%, respectivament. La població ocupada, segons l'Enquesta de població activa, presenta una taxa negativa del 17,3%. El sector serveis segueix la tendència negativa (-1,6%) iniciada al primer trimestre de l'any. L'agricultura mostra una taxa positiva del 2,5%.

De l’anàlisi de l’EPA del tercer trimestre es conclou que la caiguda de l’ocupació es comença a moderar lleugerament, tot i que continua sent molt intensa (d’un -8,5%). Es moderen els registres negatius de l’evolució del nombre d’afiliats a la Seguretat Social (-6,6% al setembre), però la taxa d’atur segons l’EPA es manté en el que portem d’any a l’entorn del 16%. Al conjunt de l’Estat l’atur puja fins a un 17,9%, i es configura com el territori amb la taxa més elevada de la UE-27.

En un any (des del quart trimestre del 2008):

- S’han destruït 263.500 llocs de treball.
- Quant al nombre d’aturats, s’han incrementat en 296.100. Cal recordar que en els mesos d’estiu l’atur es redueix.

La taxa d’atur catalana en comparació amb l’espanyola és inferior en total però creix lleugerament respecte el trimestre passat, com a conseqüència de l’augment de la població activa, amb un comportament contrari al de l’estat espanyol, a Catalunya creix lleugerament la taxa femenina i es redueix lleugerament la masculina.
Durant l’any 2009, a les economies occidentals, la inflació s’ha reduït principalment per la comparació favorable dels preus actuals del petroli i d’altres commodities amb els seus elevats valors precrisi. En el mes de novembre ja es comença a visualitzar que aquest efecte base favorable s’invertirà als propers mesos i convertirà la inflació en positiva.

Cal assenyalar que la moderació de preus no només es deriva de l’energia, també influeix l’enfonsament de la demanda que afecta l’estratègia de preus de les empreses, conseqüència de l’atur i la davallada del consum de les famílies.

En el mes de novembre l'IPC a Catalunya ha augmentat un 0,6% respecte al mes anterior i un 0,7% amb relació al mateix mes d'un any enrere al novembre del 2009, després de 6 mesos amb inflació interanual negativa. L’Estat Espanyol ha registrat creixements del 0,5% respecte al mes anterior i del 0,3% respecte a un any enrere.

Aquest increment de l’inflació, s’explica tenint en compte que la cotització mitjana del barril de Brent en el mes de novembre es situava en 76,69 dòlars el barri, un 45,7% més que en el mes de novembre del 2008. Això ha quedat reflectit en l’evolució dels preus de consum del transport que han augmentat un 1,3% respecte al novembre del 2008, la primera pujada després de 12 mesos de caigudes. També s’ha incrementat el grup d’habitatges un 0,2% per l’encariment de la calefacció i en l’augment dels preus de vestits i calçat per la temporada d’hivern.

Així, a Catalunya la inflació subjacent, que exclou l’energia i l’alimentació fresca, ha marcat mínims històrics (ha arribat a un 0,6% interanual al setembre, uns 5 punts per damunt de l’espanyola). Per tant, és molt probable que si arriben les alces dels preus als propers mesos continuïn sent força moderades si es compara amb els anys d’expansió econòmica. La inflació espanyola se situa per sota de Catalunya, en bona part pel major ajust a la baixa en els preus dels aliments.

El crèdit de les entitats de dipòsit al sector privat es continua desaccelerant, i la taxa de morositat repunta fins al 4,60%. L’evolució del saldo del crèdit total concedit per les entitats de dipòsit (bancs, caixes d’estalvi i cooperatives de crèdit) al primer semestre de 2009 encara presenta taxes de creixement interanual positives, 6,0% a Catalunya i 2,4% a l’Estat, 5,3 i 8,6 punts menys, respectivament, per sota de les registrades al primer semestre de 2008. Tanmateix, si es considera només el crèdit al sector privat (creix interanualment un 5,1% a Catalunya i un 1,3% a la resta de l’Estat) es fa palesa una desacceleració més pronunciada de 5,7 i 9,7 punts, respectivament, respecte de l’any anterior. Respecte al 31 de desembre de 2008 la taxa de variació semestral del crèdit al sector privat és negativa al conjunt estatal (-0,32%) i molt petita a Catalunya (2,8%). Per la seva part, el saldo del crèdit total té una variació semestral positiva (0,5% estatal i 3,4% a Catalunya) per la concessió de crèdit a les administracions públiques.

La desacceleració és generalitzada per a totes les finalitats i subjectes del crèdit. El crèdit destinat al finançament de les llars fins i tot cau un 0,2% interanual (creixia un 8,3% al juny 2008) i el destinat a activitats productives creix només un 1,6% interanual (enfront del 14,1% de creixement del juny de 2008).

La taxa de mora del crèdit total al sector privat va passar del 4,26% al 4,60%, en el crèdit per a activitats productives la taxa de morositat passa en un trimestre del 4,78% al 5,28%, mentre que la taxa de morositat del crèdit a les llars és la que ha crescut menys, i passa del 3,60% del març al 3,76% del juny.