El principal problema dels ajuntaments és la falta de finançament per a portar a terme les seves competències i els serveis que presten, un aspecte molt greu que fins avui cap govern espanyol ha solucionat. Aquesta és la punta de l’iceberg de tota la situació de deixadesa i d’abandó que porten arrossegant durant anys els ajuntaments.

Tanmateix, la desconsideració amb què Madrid tracta els ajuntaments, les institucions més properes al ciutadà, es troba a les antípodes de la voluntat i l’actuació política desenvolupada aquests darrers anys des del Govern de Catalunya. Des del limitat marge d’actuació de la Generalitat en govern local (s’haurà de veure encara què diuen al respecte, un dia o altre, els magistrats del Tribunal Constitucional), és just reconèixer que els dos darrers mandats el govern de Catalunya ha ofert amb voluntat i, sobretot, amb diners un important impuls, millora i reconeixement a tots els ajuntaments de la nostra nació.

El criteri dels consellers d’Esquerra Republicana de Catalunya al capdavant del Departament de Governació i Administracions Públiques ha aconseguit unes fites tan antigues com destacades com són la multiplicació dels diners destinats a inversions municipals destinats al Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) que reben tots els municipis de Catalunya, l’aprovació i la posada en funcionament d’una retribució per als alcaldes dels municipis més petits, i també està portant a terme una ambiciosa extensió de la societat de la informació, les telecomunicacions i la cobertura de banda ampla arreu del territori allà on els criteris economicistes de les empreses privades no l’havien permès encara.

I podríem continuar amb el procés de modernització tecnològica de l’administració local i moltes altres actuacions molt ben valorades per tots aquells que ho viuen en primera línia, com alcaldes i regidors de tots colors o els treballadors públics... els beneficis de les quals recauen en una millora de la vida i el servei a la ciutadania que obté fruit dels impostos que paga unes infraestructures noves per al seu ús i gaudi.

Amb el reconeixement extens d’aquesta feina ben feta es veuen amb uns altres ulls les declaracions de CiU dels darrers dies en les quals acusava aquest Departament de premiar els ajuntaments d’ERC en la convocatòria de la nova línia de subvencions Viure al poble, un altre nou estímul creat per a aconseguir un país amb equitat i equilibri territorial.

Veure com l’alcalde d’Arnes, el convergent i president de CiU a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, es converteix en abanderat de la queixa d’una pretesa discriminació i maltracte en l’atribució d’aquests ajuts realment el que fa és posar de manifest que la coalició ha optat per convertir aquesta qüestió en una estratègia de partit d’oposició. La seva forma d’argumentar-ho, en base a unes quotes o la xifra de governs locals de cada formació política, allunyarien les administracions de la necessitat de ser justes en la distribució i eficients i eficaces en l’exercici, uns objectius que s’aconsegueixen si abans es disposa i es presenten els millors projectes.