Sindica

cap

El bloc

Dies decisoris per a ERC

Dies decisoris per a ERC
Aquests dies són decisoris per a encarar correctament i en condicions el futur immediat dels partits polítics que van perdre les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, sobretot ERC i PSC. Les decisions preses un cop coneguts els resultats electorals han sigut notablement diferents, per diferents motius: la personalitat i actuació dels líders, la tradició i darrers esdeveniments de les respectives organitzacions, el tarannà dels seus militants, la diferent feina de reconstrucció de l’espai electoral que han de desenvolupar.

Continuar llegint


El poder de la gent: Som una Nació i Nosaltres Decidim!

El poder de la gent: Som una Nació i Nosaltres Decidim!
El procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya no ha tingut al seu costat la mobilització social que ara s’ha demostrat que calia, la que omple carrers i places d’arreu, la que espanta i obliga a respectar des de la llunyania: en definitiva, la mobilització preventiva davant possibles deslleialtats o traïcions que es podien produir durant o en el final del procés. Segurament de motius n’hi ha hagut molts per a que sigui així: els d’aquells ingenus que han cregut que això era un procés purament polític i que amb la política de cambres parlamentàries n’hi havia prou, els d’aquells altres que preparaven males arts durant el camí i que la pressió popular els limitaria el marge d’actuació, els d’aquells que volien frenar l’evolució política del país i la mobilització popular hauria anat contra els seus objectius, els d’aquells que creien que la voluntat popular ja s’expressava a les urnes i així seria respectada.

Continuar llegint


Pagaran justos per pecadors... o pecadors per pecadors?

Pagaran justos per pecadors... o pecadors per pecadors?
Les pàgines i les notícies de política d’aquests dies són tot un galimaties. Per a trobar una informació de caire purament polític abans cal passar, escoltar o veure un grapat de notícies i minuts dedicats al que és pròpiament corrupció, o més ben dit, presumpta corrupció política. De Matas a Bárcenas, amb la constant ombra allargada de Fabra. De les Illes Balears al País Valencià, de Madrid a Castella i Lleó.

Continuar llegint


Val la pena continuar canviant les coses

Val la pena continuar canviant les coses
Governar, que en definitiva és canviar les coses per a millorar-les, és generalment més lent del que voldríem. Per això durant bona part d’aquesta legislatura el segell propi d’ERC en les actuacions de govern ha costat de veure, potser no s’ha vist prou o no s’ha sabut explicar prou. Tot i això, precisament és ara, quan enfilem els darrers mesos de la legislatura, quan arriben lleis importants que canviaran amb força l’estat en què s’han mantingut les coses durant molts anys.

Continuar llegint


Saba nova i catalana a Rodalies

Saba nova i catalana a Rodalies
La situació ferroviària a Catalunya ha estat un maldecap continu els darrers anys per la inversió curta i esbiaixada de l'Estat en aquesta xarxa de transport, que s'ha centrat en l'alta velocitat i ha deixat en un segon terme Rodalies i Regionals, que precisament són els sistemes que ens articulen interiorment com a país i alhora els més utilitzats. Amb l'estrena de l'any nou, el govern de Catalunya ha fet un pas molt important en el procés per pal·liar aquest retard endèmic en el transport per via fèrria.

Continuar llegint


Quan la gent s'hi gira d'esquena

Quan la gent s'hi gira d'esquena
Fa pocs dies ens vam llevar amb la notícia que per primera vegada una enquesta dóna la majoria als partidaris de la independència de Catalunya. Evidentment que es tracta d’una projecció demoscòpica en un moment concret, però, precisament per això, mereix si més no el mateix respecte i consideració que les enquestes que han vingut negant aquesta possibilitat durant els darrers 30 anys com a mínim. Que l’exercici democràtic del dret a l’autodeterminació en un referèndum comportaria uns resultats diferents que els d’una enquesta, segur, com sempre passa.

Continuar llegint


La carpeta inacabada de Lluís Companys

La carpeta inacabada de Lluís Companys
Un any més ha tornat la processó de torxes a Montjuïc. En són seixanta-nou, els anys que fa que el president de la Generalitat Lluís Companys va morir afusellat a Montjuïc per les tropes franquistes que, després de sublevar-se, van guanyar una guerra. I la carpeta espanyola sobre l’únic president democràticament elegit d’Europa assassinat pels feixistes continua sense acabar-se ni tancar-se. La gravetat de l’afer després de tanta història entremig aquest cop ha mobilitzat tot un ministre espanyol, el de Justícia, el de l’Estatut, el Francisco Caamaño, a lliurar un document de pretesa reparació moral a la néta del president, en un viatge acompanyat del conseller Saura.

Continuar llegint


L'espia perfecte

L'espia perfecte
Si la primavera ha estat farcida de lectors de la trilogia de l'escriptor suec Stieg Larsson, ara sembla que els guionistes del PP i del PSOE vulguin que l'èxit de l'estiu sigui una novel·la d'espionatge.. amb una trama espanyola i, per tant, sense la lletra i la gràcia del mestre John Le Carré. A més, molt em sembla que aquesta segona proposta no tindrà tants lectors com la primera. De fet, ja ho deia un bon amic acabar les votacions per a nou president del CD Riudoms quan va sortir a conversa això de l’espionatge: Amb acusacions així, per veure qui la diu més grossa, no faran que la gent torni a confiar en la política.

Continuar llegint


Viure als pobles... maltractats?

Viure als pobles... maltractats?
El principal problema dels ajuntaments és la falta de finançament per a portar a terme les seves competències i els serveis que presten, un aspecte molt greu que fins avui cap govern espanyol ha solucionat. Aquesta és la punta de l’iceberg de tota la situació de deixadesa i d’abandó que porten arrossegant durant anys els ajuntaments. Tanmateix, la desconsideració amb què Madrid tracta els ajuntaments, les institucions més properes al ciutadà, es troba a les antípodes de la voluntat i l’actuació política desenvolupada aquests darrers anys des del Govern de Catalunya.

Continuar llegint


Finançament contra la crisi

Finançament contra la crisi
Un dels problemes de la banda catalana negociadora del nou finançament ha estat la dificultat, durant tot el procés, per fer entendre al ciutadà el benefici d’una reforma estructural d’aquesta magnitud, més especialment quan ens trobem en temps de crisi. Ara que l’acord ja hi és, i tenint en compte les dificultats habituals perquè el govern espanyol compleixi, és el moment per desplegar la política comunicativa necessària.

Continuar llegint


perfil



Lluís Aragonès
Lluís Aragonès i Delgado de Torres va néixer a Riudoms el 16 de juny de l’any 1961.
Tot el perfil

darreres entrades



Documents d'interès



Multimèdia



Enllaços



contacte contacte



arxiu