Sindica

cap

El bloc

"No vull pagar"

Catalunya disposa actualment d'uns 630 km d’autopistes construïdes al llarg dels darrers gairebé 40 anys i explotades en règim de concessió amb un sistema de peatge directe, és a dir, pagat directament per l’usuari de l’autopista. Això vol dir que a Catalunya el 67% de les vies ràpides són de peatge.

En canvi, si analitzem l'Estat espanyol, resulta que allà les vies de pagament representen tan sols el 20% del total, donat que compten amb un dens teixit de vies ràpides gratuïtes i alternatives al peatge, creant així desigualtats territorials significatives i un greuge, en especial, per Catalunya com en tants altres àmbits.

D'altra banda, aquest sistema de recaptació viària sovint comporta una mala optimització de la xarxa de carreteres i de la gestió del flux de vehicles. Aquest seria el cas de l'autopista C-16 que, malgrat ser la connexió més ràpida -i segura- del Bages amb Barcelona i la seva àrea metropolitana, ens trobem amb una infraestructura infrautilitzada degut, en bona part, a que és l'autopista més cara de Catalunya. És tan fàcil com entendre que no tothom pot permetre's de pagar-la.

Així, doncs, ens trobem que l'única alternativa gratuïta existent de la que disposem, la C-55, és una via densament transitada amb uns 30.000 vehicles diaris i que es troba totalment col•lapsada en hores punta. Una realitat que es veu agreujada perquè la C-55 en el seu tram sud és una via amb nombrosos punts negres pendents de solucionar i que ha causat ja molts incidents i víctimes mortals.

La solució que sovint escolto és que hem de desdoblar la C-55. Però, realment trobem lògic i necessari disposar de dues vies ràpides de doble carril i quasi en paral•lel? El seu desdoblament implicaria una nova inversió milionària i una destrossa del territori més que notable, a part que el desdoblament només seria fins a Castellbell creant un coll d'ampolla i de noves saturacions. I és que no ens cal desdoblar la C-55 perquè ja tenim una carretera desdoblada en direcció a Barcelona: la C-16.

La solució, per tant, passa per aprofitar millor la infraestructura ja existent, és a dir, alliberant el peatge de la C-16 i apostar per aquesta via pel trànsit de pas. Una autopista que, per cert, ja està amortitzada i que ja hem pagat 31 vegades el valor de la seva inversió. Per la seva banda, la C-55 esdevindria una carretera pel trànsit local de connexió de Manresa amb el Bages Sud, on només caldrien operacions puntuals -i de manera urgent- per acabar amb l’alta sinistralitat.

Aquesta és, sens dubte, la solució més ràpida, econòmica i ambientalment més sostenible per resoldre la saturació i la sinistralitat del tram sud de la C-55. I, a més, un rescat que seria un acte de justícia perquè no pot ser que aquí haguem de pagar el que s'estalvien a Madrid. Per això, personalment dono suport a la campanya del “ no vull pagar “ que ha popularitzat aquest greuge històric al Bages i a altres territoris de Catalunya.

Laura Vilagrà i Pons
Alcaldessa de Santpedor



comenta


perfil



Laura Vilagrà
Vaig néixer a Santpedor el 3 de juliol de 1976 i sóc llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració.
Tot el perfil

darreres entrades



Enllaços



contacte contacte



arxiu