Laura Vilagrà

Observant la història de Catalunya en general i el fer dels catalans en particular, és evident que som bones persones i que, tal com marca la tradició cultural catòlica, sempre parem l'altra galta. O almenys fins ara ho hem fet així. Han hagut de passar 300 anys de males passades i darrerament unes quantes de seguides: sentència TC, sentències contra el català, retallades intolerables, la murga de aeroport del Prat sotmès a Barajas...En definitiva, el xuclador centralitzador madrileny ha hagut d'actuar amb la seva més gran intensitat perquè ens despertem. Bé, potser encara no hem vist tot, i amb la majoria absolutíssima del PP, el despotisme il•lustrat pot adquirir la seva més gran magnitud.

Amb tot, s'ensumen canvis, i potser ja no pararem més la galta o almenys és el que es visualitza en les enquestes d'opinió, que expliquen que la societat catalana es decanta cada dia que passa cap al cantó independentista. Ja se sap que les enquestes sovint estan esbiaixades en funció de qui les faci, però en relació a aquesta qüestió les faci el Periódico que tira cap a una banda, les faci la Vanguardia que tira cap un altra o el Govern de la Generalitat a través del seu centre d'estudis d'opinió, totes coincideixen.

Ho veiem cada dia amb exemples com el que va protagonitzar l'Alcalde de Manresa en l'acte de presentació de l'Assemblea Nacional Catalana, hereva del moviment sorgit de les consultes per la independència. En Valentí Junyent va explicar que després de creure durant anys que Espanya es podia reformar, ara ja ha perdut l'esperança i, que per tant, l'únic camí possible per Catalunya és iniciar el procés cap a la independència. Va ser un moment aplaudit pels assistents, probablement perquè aquest sentiment el comparteixen cada dia més catalans i catalanes, i molts dels que hi eren presents. Persones que potser tenien un sentiment catalanista però que els feia por pensar amb començar un procés d'autodeterminació. És allò que dèiem d'anar parant l'altra galta. Des d'ERC i altres col•lectius de l'esquerra independentista, fa molt de temps que piquem pedra en aquest sentit, però amb la diferència que ara som molts més a fer de picapedrers, i això vol dir que més aviat fondrem el mur que hem tingut durant anys al davant.

El moviment independentista treballa en dues línies: una pota organitzada a través de l'Assemblea Nacional Catalana i una pota institucional mitjançant l'Associació de Municipis per la Independència o altres col•lectius de càrrecs electes locals com el Decidim.cat que treballen per dignificar la política d'aquest país i implicar els alcaldes/ses i regidors/es per recuperar les regnes de la política en aquest país i poder decidir en tots els àmbits polítics, econòmics i jurídics i trencar amb la síndrome d'Estocolm que ens tenalla. Des de la societat civil l'ANC integra col•lectius i entitats que treballaven fins ara des coordinadament i que ara han confluït en aquest moviment que en els proper mesos farà accions per fer que cada dia siguem més, més organitzats i més eficaços per assolir els nostres objectius, sense fer cap pas enrera.