Eth procés de promocion der aranés ena escòla ei un d’aqueri hèts sociaus que calerie conéisher e difóner, per ua rason basica: a estat er encastre sociau, dera Val d’Aran, a on era expression de defensa dera identitat a estat mès clara, mès decidida qu’en quinsevolh aute. Ne tant solet, ena politica a on i a auut fòrça possament, s’a auut tanta consisténcia. Ath long de trenta ans, des dera fin des ans 70, s’a auançat dera simpla classa volentaria a un sistèma qu’assegure que toti es mainatges d’Aran aprenen era lectoescritura en occitan e era preséncia der aprenentatge der occitan e en occitan ei assegurada enquia eth bachilherat. Francaments, creigui que costarie de trapar ua comonitat de tant reduides dimensions coma era aranesa que posque presentar entre es sues caracteristiques aguest hèt. Açò ei eth somni de Condò quan en “ Era Isla des Diamants” diguie: “En Colètge s’i ensenharà er aranés coma lengua oficiau dera Naua Val d’Aran”. Certaments er aranés a acabat ocupant un lòc principau e emblematic dera Escòla d’Aran. Diuèrsi an estat es protagonistes d’un hèt tant especiau:
1.- Un ambient propici: Catalonha a respirat pendent aguesti ans aires de defensa dera identitat. Aran se n’a contagiat e a aplicat es madeishi critèris, o molt semblants. Er ambient tanben ère favorable enes nivèus politics aranesi, Lei d’Aran, reivindicacion de competéncies,…. Ua interpretacion generau favorabla ara promocion dera identitat hège qu’es reivindicacions sociaus e educatives siguessen mès facilament comprensibles. Es pares an auut actituts positives.
2.- Es persones: per un costat es mèstres que dirigien es processi sociaus dera escòla. Eren generauments gent deth país, per origen o per ua implantacion molt favorable. Non an estauviat esfòrci. An trebalhat fòrça. Per un aute costat era administracion dera Generalitat, Departament d’Educacion, e especiauments era persona de Joaquim Arenas, Cap deth SEDEC, qu’a destinat importants esfòrci entà potenciar era particularitat ath long d’aguesti ans. Finalaments es dirigents deth Conselh Generau d’Aran que des deth sòn inici an comprés que calie un esfòrç complementari ena Escòla entà mantier ua coeréncia de país.
Tot açò entà construir ua escòla particulara, de petit pòble, fonamentada ena identitat. Rebrembi aqueth moment especiau, er an 1990 en qu’ua Orden deth Departament d’Ensenyament daue era possibilitat d’implantar era alternança de lengües, aquerò qu’en d’auti lòc en diden construir ua escòla bilingüe (aranés mieja jornada e es autes lengües era auta mieja). Era Escòla de Les e ua línia deth Garona de Vielha s’i acuelheren des deth prumèr moment. Anecdotes e moments trascendents e de patiment n’i an molti. E aguesta ei era caracteristica mès definitòria dera escòla d’Aran des darrèrs 30 ans: esfòrç e patiment.
E totun en empréner aguest article auia un parelh de dubtes: non compreni massa perque se parle de “25 ans d’Escòla Aranesa”; s’a agarrat sonque 25 ans d’ua luta que comence damb era arribada dera democràcia. Es auti ans non valen?. Tanpòc compreni massa que volem díder damb “escòla aranesa”. Ei que s’era escòla se hesse tota en lengua castelhana deisharie d’èster aranesa?. En aguest cas aranesa hè referéncia a un territòri. Ena Republica e en franquisme era escòla d’Aran tanben ère aranesa. M’estimi mès de parlar d’”Escòla en aranés”. Ua escòla qu’auesse dedicat sonqu’ua ora setmanau en toti es corsi der ensenhament obligatòri tanben aurie estat aranesa. Ara ben, non ei lo qu’auem…aguesta escòla nòsta cau estudiar-la e cau valorar-la.
E ara cau enfrontar çò que ven e cau reorientar, nauaments, eth devier dera Escòla. Reorientar ei lo que s’a hèt en aguesti darrèrs trenta ans e non cau deishar-se emportar pera inèrcia, perque en educacion era inèrcia ei traidora e antieducativa.
Es circonstàncies actuaus obliguen a préner importantes decisions:
A.- Per un costat era pèrta considerabla der emplec der aranés enes nivèus d’us abituau. Se hè 30 ans pròp deth 70 % des poblants d’Aran emplegaue abituauments er aranés, ara non arribe ath 20 %. Era petitesa d’Aran e era fòrça deth castelhan an jogat en contra.
B.- Era globalizacion non respectarà territòris tant petits com er aranés. O se hè un decidit pas envèrs era occitanitat o eth procés serà irreversible. Respectant era forma lingüistica abituau d’Aran enes prumèrs corsi, cau començar a introduir era dialectologia enes darrèrs corsi der ensenhament obligatòri entà hèr deth nòste contèxte un encastre mès gran e per tant mès poderós. Aran s’a de convertir en un modèl en Europa e entad açò a d’èster ena vanguardia dera promocion der occitan e coma enes ans 70, cau començar pera escòla. Cau demostrar ara rèsta deth mon que des d’Aran se cre ena nacion occitana. Consolidem Aran coma vanguardia dera promocion lingüística. Sociauments ei bon, mès educativaments ei extraordinari.
C.- Mès recorsi e mès conviccion politica. Maugrat era importanta e emblemàtica situacion der aranés ena escòla d’Aran, eth castelhan ei era lengua mès emplegada en ensenhament, seguida deth catalan. Era naua immigracion represente en Aran eth 25 % dera poblacion e a molta incidéncia ena educacion. Es poders publics aranesi empleguen eth castelhan de mès en mès enes expressions publiques. Eth ambient propici que generèc er ensenhament en aranés, està desapareishent. Cau orientacions potentes e recorsi sufisents. Cau qu’es naues tecnologies se hèsquen presentes ena escòla per miei der aranés. Cau qu’era documentacion sigue digitalisada, qu’era lengua sigue er element veiculador dera modernitat, dera actualizacion. En Aran non i a mensprètz per occitan (coma en d’auti endrets). Profitem’ac!
Aguesti ans d’escòla an deishat sense dubte un sentiment, enes alumnes, d’èster centre deth devier d’un pòble que lutaue pera sua supervivéncia ath temps que s’esforçaue per auer ua escòla de qualitat. Er esfòrç e eth patiment entà auer un projècte de vida (qu’ei un projècte d’escòla e de pòble) modèrn e vincolat ath territòri, elaborat damb eth trebalh de toti, alumnes, professors pares e institucions serà era caracteristica que definirà aguest periòde.
Envia a…
Esquèrra Republicana Occitana vò qu’Aran non sigue inclodit en cap de division territoriau pròpia de Catalonha que non sigue era madeisha.
E entà arténher açò demanam qu’eth Conselh Generau s’adrece, per escrit damb ua demana clara e publica sus es intencions deth Govèrn dera Generalitat, ath President dera Generalitat coma màxim responsable deth govèrn qu’elaborarà eth projècte dera lei Tanben volem que de moment se demane per tràmit parlamentari era exclosion d’Aran dera unitat foncionau deth Naut Pirinèu. Damb era responsa deth President premaniram es accions de besonh e se cau es movilizacions.
Damb era discossion dera division territoriau de Catalonha e eth tractament dera Val d’Aran auem arribat a dus posicionaments enfrentats. Esquematicaments era situacion ei en qu’un des fronts liderat pera Generalitat i a ua propòsta de division de Catalonha en sèt vegueries, damb ua consideracion distintiva envers era Val d’Aran mès damb ua intencionalitat clara d’inclosion ena vegueria deth Pirinèu. En aute front liderat, en aguesti moments, peth Conselh Generau d’Aran, que reclame qu’Aran non sigue includit en cap de division territoriau de Catalonha, que non sigue era madeisha, ei a díder qu’Aran non sigue en cap de vegueria. Enquia aguest moment eth Conselh a elaborat ua declaracion susbcrita pera unanimitat deth Plen e que fondamentauments (non pas ena sua totalitat) tanben subscriuem des de ERO (ja haram era nòsta declaracion quan tòque) e que demane qu’Aran non sigue en cap de vegueria. Peth sòn costat era Generalitat a elaborat e aprovat era memòria qu’a de perméter eth desvolopament der auantprojècte dera Lei de Govèrns Locaus, que serà ua compilacion des leis qu’afècten ara administracion locau en Catalonha, e que dividirà Catalonha en vegueries, de forma generica e sense concretar quines. Un viatge hèta aguesta lei, e toti sabem lo que còste hèr ua lei, encara non s’aurà determinat guaires vegueries i aurà. Calerà elaborar era Lei deth Conselh des Governs Locaus e ara seguida calerà hèr es leis de transicion as vegueries entà determinar quini territoris conformaran cadua des vegueries, e ei ací a on en cas de non auer arribat a cap acòrd, alavetz era Val d’Aran serie integrada ena vegueria deth Pirinèu. Ei a díder qu’èm en començament de tot un procés que tardarà fòrça temps en concludir-se. En cadua des leis que cau elaborar, calerà hèr-ne un avantprojecte e un projècte e aurà d’èster sotmesa ath tramit parlamentari a on es diuèrses fòrces politiques auran molt a díder.
Em tot just en començament d’un procés qu’a portat a diuèrsi membres destacats des diuèrses fòrces politiques parlamentaries a mostrar-se ath viatge favorables e contraris as diuèrsi enonciats.
Des d’ERO auem demanat ath Conselhèr de Governacion, Jordi Ausas qu’inicie un procés d’informacion, debat e intercambi d’opinions en territòri dera Val d’Aran que permete auançar ena definicion adequada de lo que toti volem díder. Un debat que permete aclarir que vò dider eth Conselh Generau d’Aran e eth pòble aranés quan didem que volem èster “dehòra dera division de Catalonha en vegueries”. A on vòlem èster? Quina ei era formula? Quina ei era interrelacion? Ei ath Conselh Generau a qui correspon de dar es solocions. Se non les da quauquarres ac aurà de hèr. Es postulats de Jordi Ausas, son es de maxim respècte ara particolaritat occitana d’Aran, a considerar qu’es drets dera nacion occitana son es madeishi qu’es dera nacion catalana, a caminar entà trobar quina ei era formula que permete era relacion adequada de lo que volem es aranesi, a èster corresponsable damb es declaracions que hec Joan Puigcercós ena presa de possession der actuau Conselh Generau d’Aran de que se respetarie es drets nacionals d’Aran… s’eth Conselh Generau non ac aclaris, des d’Esquèrra Republicana Occitana proposaram ua solocion en moment adequat. Entretant acuelhem damb fòrça satisfaccion era propòsta de Jordi Ausas de daurir un gran debat, conduit per academics, sus es possibilitats dera relacion d’Aran damb Catalonha.
E qu’era vegueria non servisque entà distrèir eth debat important dera Lei d’Aran, a on s’an de plaçar es principis basics e fondamentaus deth nòste país. Damb ua Lei d’Aran convenienta, que serà (aurie d’èster) molt anteriora ara des vegueries, pòt quedar solocionat eth tèma dera relacion d’Aran damb Catalonha e era question dera non inclosion d’Aran ena vegueria vierà rodat e solet. Qu’es nòsti Conselhèrs generaus meten eth maxim esfòrç en dotar-mos d’ua Lei que mos permete víuer coma pòble!. Demoram damb impaciéncia es prumères aportacions deth Conselh Generau ath respècte dera Lei d’Aran entà poder començar a opinar enquia quin punt an respectat era nòsta identitat. Ena Lei d’Aran cau hèr constar era non inclosion d’Aran en cap de vegueria, mès cau tanben e fonamentauments parlar de competéncies, de finançament, de representativitat, de drets nacionals,…
Jusèp Loís Sans
President d’Esquèrra Republicana Occitana
ATENCION!
Un pòble se bastis sus era sua lengua e cultura, era sua istòria e es sues institucions politiques e juridiques. Viuem ua epòca de gran atemptat contra es nòstes institucions juridiques, es dera Val d’Aran. En mai de 2006 eth Parlament de Catalonha, dempús de dus ans de trebalh, votèc per unanimitat era Compilacion deth Libre V deth dret civil catalan. Aguesta inclodie era transformacion e de hèt desaparicion deth Dret de Torneria (possibilitat, en Aran, de recuperacion per part dera familia d’ua propietat venuda per un des sòns membres sense auer-les-ac aufèrt). Aguest dret existie ena Val d’Aran des dera edat mieja e s’aplicaue. Tornèc a passar çò madeish en mes de junh d’enguan. Tanben per unanimitat deth Parlament de Catalonha, se votèc eth Libre IV de Compilacion deth Còdi Civil, sus es successions, e se hec a desaparéisher absolutaments eth “dret troncau aranés” (medievau) que permetie qu’es propietats d’un defunt sense hilhs e sense testament tornèssen entath tronc familiar. E aguestes perdues s’an realizat sense que i age auut cap intervencion deth pòble afectat, deth pòble aranés. Ei a díder sense que se n’enterèsse. E ara èm enes tràmits entara aprovacion deth Libre II, relatiu ara persona e ara familia. N’e podut comprovar eth auantprojècte e e vist que se referís ara Mieja Guadanheria (Dret medievau aranés, que hè referéncia as bens matrimoniaus). Ditz, er auantprojècte, que en cas de besonh calerà aplicar era Querimònia, ce que represente un reconeixement dera madeisha. Era prumèra lectura ei bona, totun convierie que i metéssem atencion, qu’eth Conselh Generau d’Aran, n’encarguèsse un estudi, ne hesque ua divolgacion en Aran, e n’apròve un declaracion en plen. Tanben convierie qu’eth Institut d’Estudis aranesi ne hesse ua valoracion. Encara i èm a temps. Eth dret coma era lengua ei enes venes deth pòble.
Se podéssem amassar es programes televisius qu’emeten en occitan e projectar-les a trauèrs d’ua plataforma accessibla des de quinsevolh punt de Catalonha, auríem mès de dètz menutes diàries de TV o mès d’ua ora setmanau. Ei pòc, mès ja comence. En Catalonha se pòt gaudir de television en occitan en Aran (dotze menutes per setmana, ath delà des vacances d’estiu) e en Barcelona per prodoccion de Barcelona Television, BTV (dètz menutes per setmana). Eth programa de BTV que se pòt veir es dimenjades, a eth nòm de Infòc e ja a mès de quinze ans de vida. Neishec damb era iniciativa de Manel Zabala, presentador en languedocian deth programa, qu’encara aué n’ei eth responsable; tanben hège de presentadora Anna Forment que dempús siguec substituida per Ferriòl Macip que hè es presentacions en aranés. Er Infoc forme part d’un programa mès ample, es Infoidiòmes, qu’en 2008 a guanhat eth Prèmi Nacional der Audiovisuau de Catalonha. Tad aqueri que non podetz veir BTV en dubèrt, podetz accedir ath programa ena adreça www.diaridebarcelona.com/videos-info-idiomes-barcelona-tv.php totes es setmanes. Vau era pena. Sense dubte mos trapam en un moment en que per diuèrses línies s’a de produir un increment notable de television en occitan: quauques televisions estataus franceses ja produissen bèth programa (France 3), es regions franceses der encastre occitan comencen a elaborar propòstes, eth desplegament deth multiplex de television digital en Aran ja a començat a hèr es prumèri passi damb era constitucion deth Consorci (ajuntaments de Vielha, Bossòst e Naut Aran) qu’a de promòir eth canal public o damb es prumères accions des dues concessions privades (Lleida TV Digital de Prensa Leridana SA e Aran Televisió de Televisió Comtal SL), GUM,… Damb tot, era Generalitat , en desvolopament dera oficialitat der occitan està començant a elaborar-i propòstes
Un repàs ràpid pes diuèrses divisions territoriaus de Catalonha ath long dera sua istòria e ua justificacion de qu'ena ua propèra division territoriau de Catalonha era Val d'Aran a d'auer ua distincion territoriau clara e potenta
Enes notícies dera setmana passada ua inmobiliaria auie comprat 220 ectarees en airau dera periferia d’Aiguestortes ath torn d’Espòt. A nivèu globau s’està reproduint accions semblantes; fortunes de toti es costats aquerissen granes quantitats de terren en zònes damb resèrves d’aigua o que simplaments son resèrves naturaus coma era Patagonia. Ad aguest pas en quauqui ans eth capital privat serà eth proprietari d’enormes extensions de terren, qu’encara que sigue non urbanizable, ei fondamentau entar equilibri naturau e sociau. Tot e que des d’instàncies publiques tanben se cometen excèssi qu’atenmpten contra era fragilitat der ecosistèma, ei evident qu’es majors atemptats vien des dera economia de mercat ena qu’eth territòri ei basicaments mercaderia. Es espacis naturaus s’an d’integrar en ua racionalizacion der ordenament territoriau, n’an d’èster er element de referéncia. En aguest sens a estat enormement positiu era publicación dera prumèra Lei de Catalonha de 2008, Lei1/2008 de contractes de conrreu, ena que er article 43 especifique qu’era Generalitat poderà exercir un dret de retracte enes transmissions patrimoniaus (non eretatge) de proprietats rustiques. Ei en cassi coma eth descrit en qu’era intervencion dera administracion aurie tot eth sentit. Era Lei aurie d’ajustar qu’en cas dera Val d’Aran aguest retracte l’aurie de poder exercir eth Conselh Generau d’Aran, govèrn legitim d’Aran e administrador naturau deth territòri. Coma qu’en sòn moment non s’inclodic, calerà pensar-i entara naua Lei d’Aran.
Viuem ua espècia de traspàs ara incertesa. I a ua conviccion generalizada de qu’era construccion s’ei arturada. Era sensacion ampla, encara que non ajustada ara realitat, ven expressada pera frasa “ena Val d’Aran, sonque se bastís ena Val de Ruda”. I a eth comentari justificat de qu’en Aran i an mès de sies-centes cases entà véner e que non se ven arren. I a era intranquilitat sus eth cambi climatic e era sua afectacion sus era nhèu. En un excés de trascendéncia un amic que viu deth torisme (toti i viuem) me comentaue: “se cau tier eth recès dera construccion pendent quate o cinc ans, mos sarraram era centura e tieram, mès se non foncione Baquèira, mos calerà tornar a comprar vaques”. Era lectura deth amic ei excessivament tremendista, mès exprèsse un sentiment generalizat que calerie auer en compde. Es valors d’Aran son multiples e cau reconduir eth país entà ues circonstàncies naues que transformaran era nòsta economia. Aguesta transformacion requerirà cambis d’àbits, calerà ua fòrta implicacion dera poblacion, serà de besonh aplicar sistèmes sostenibles damb era naturalesa, damb era economia e damb era identitat, que permeten un torisme de qualitat e qu’elimine es aspèctes negatius. Non ei urgent, non ei tar an que ven,... demori que non en sigue; mès cau començar a plantejà’c. Cau ua hèrma volentat publica, ua conscienciacion generalizada, ua planificacion adequada. Ara ei eth moment d’iniciar ena Val d’Aran un gran projècte, damb ua participacion majoritària, peth futur deth torisme e deth país.
SONQUE OCCITANIA
Er aranés agrade a toti. Damb major o menor simpatia, des de hè 20 ans, non è trapat reaccions contràries ar aranés, damb es excepcions de besonh e obligades. En tot cas è trapat desidia e ignorància, mès era actitud generau a estat de sensibilitat positiva e de compartir era idèa de que cau hèr mès accions entà protegir-lo. Er aranés a estat e ei ben acceptat per sectors diuèrsi. Es partits espanholistes, de dretes e de quèrres, que manifèsten ua clara actitud contra eth catalan, non son contraris ar aranés. E evidentaments ací non i a cap contradiccion: er aranés, d’un territòri de 10.000 persones, non ei un problèma, non pòt crear era ideologia sufisenta que posse es estructures politiques de besonh entà justificar era existéncia d’un espai que met en entredit er Estat espanhòu o quinsevolha auta estructura centralista. E ath delà toti ac an clar, non se pòt mantier era lengua viua en un territòri tant petit que volgue gaudir dera modernitat. Pòga a pòc desapareish. Per açò ei fàcil trapar entre es anticatalans, expressions de simpatia e de volentat envers er aranés, que vòlen ajudar a justificar consciéncies e a crear imatges de confusion. Mès era causa ei diferenta, ara ja non se tracte d’Aran, se tracte d’Occitània, d’un territòri de 200.000 Km quarrats e mès de 15 milions d’abitants, damb mès de 3 milions de parlants; era segona lengua sense estat d’Euròpa. Açò ei diferent ; Parlar dera nacion aranesa hè arrir e per açò auem auut de parlar de país e de patria, mès parlar de nacion occitana a tot eth sentit e alavetz es plantejaments espanholistes, anticatalans, ja non ac ven damb tanta simpatia. Ja non se tracte d’un pòble impossible de mantier, donques que maugrat er estat de mautractament qu’a patit era lengua occitana, era sua capacitat de reaccion e de resisténcia encara ei importanta. Ei era soleta possibilitat entà Aran.
Era “prospectiva” ei ua ciéncia que de manèra sistematica e damb arguments erudits e tecnologics estudie eth futur entà comprener-lo e veir d’influir-i. I an dus aspèctes en futur dera Val d’Aran des que non se ne parle pro. Un ei era Nacional 230 era sua remodelacion, conversion en autovia, increment de circulacion, afectacion en paisatge,... e transformacion dera mieja part baisha d’Aran. Er aute eth deth cambi climàtic, er increment de temperatures, era manca d’aigua, era limitacion dera nhèu,... e era transformacion d’un torisme de nhèu qu’a possat era favorabla economia aranesa des darrèrs ans. Se parle de desestacionalitat, d’altervatives ara nhèu, mès no de futur. Compartisqui diariament ua espècie de pesimisme personau qu’ei convençut de que vien epòques dificiles, de baishada der esquí, d’arturament deth bastiment, d’increment de prètzi,... Cau començar a plantejar damb base tecnica que pòt passar se Baquèira dèishe de trobar rentable eth negòci der esquí, per manca de nhèu; s’es intervencions an de vier dera empresa publica o ara ei eth moment de qu’eth hilat empresariau aranés, fòrça mès important que quan se descorbic eth negòci dera nhèu, assumisque era direccion; s’es camps de gòlf o es pistes corbides d’esqui pòden èster actuacions interessantes en futur; s’era recesion economica va a afectar era nòsta manèra de víuer, s’es immigrants pasaran deth 25 % actuau ath 35 % en dètz ans, s’eth païsatge ei pro suenhat e es recorsi naturaus respectats...Ara ei eth moment de hèr prospectiva en Aran.
Aguest trebalh ei ua reflexion des repercusions juridiques e sociolingüistiques qu'era declaracion dera oficiliatat der occitan en Catalonha signifique. Tanben s'analisen es efèctes positius dera declaracion, sus era Val d'Aran.