Era Generalitat, Departament dera Vicepresidéncia, organize un omenatge a Robert Lafont. Serà eth 16 de març de 2010, data deth sòn aniversari de neishement. Ei un omenatge de besonh e mereishut. Lafont ei eth darrèr mite d’Occitània qu’auec de navegar en situacions molt dificiles pera reconeishença dera nacion. Enes sòns darrèrs escrits mantenguie ua esperança en Europa e enes regions franceses entà arténher ua recuperacion d’Occitània. Se perdec es darrèrs intents deth jacobisnisme entà anolar eth pòc poder qu’an es regions franceses. Era agressivitat politica, laguens des parametres democratics, damb que se perseguís eth protagonisme des regions, en França, justifique era ideologia de centralisme parisenc, ath que finalament toti es francesi i van a parar. Lafont auie entre es sues moltes orientacions, platejaments que compartiem absolutaments. Prumèraments creiguie ena unitat dera lengua occitana e en besonh de trebalhar per era. A viatges parláuem d’un cèrt papèr segregacionista der aranés e d’Aran e deth mau qu’açò podie hèr ath feble moviment occitanista, mès surtot deth mau que, un possible reduccionisme localiste dera classe politica aranesa, harie ar aranés qu’acabarie reduit a un “pur testimoni folcloric” (atau li’n didie), per un complèx d’autoodi e de provincianisme. Era segona causa importanta que compartiem damb Lafont ère ua cèrta veneracion per Catalonha, peth sòn catalanisme politic, pera sua fòrça identitària, pera sua conviccion sociologica. Lafont ère un enamorat e un admirador de Catalonha. Creiguie qu’er efècte de Catalonha podie èster fondamentau entà Occitània. Creigui mès: Lafont pensaue que sense Catalonha, Occitània ja auie deishat d’existir. Omenatjar a Lafont ei omenatjar a Occitània, Catalonha e Aran. Non se pòt compréner de cap auta forma.