
Eth President d’Aragon a manifestat que vò qu’Aragon sigue candidat as Jocs Olimpics d’Iuèrn deth 2018 amassa damb Andorra. Eth problèma ei qu’a manifestat qu’en aguest acòrd non vò que i sigue Catalonha, e per extension era Val d’Aran. Cada dia compreni mens cèrti posicionaments d’enfrontaments e era responsa de cèrti politics. Marcelino Iglesias qu’a auut ua part dera sua vida ena Val d’Aran, qu’a boni amics e companhs de partit (PSOE) en Aran, que tot soent s’esfòrcen en rebrembar era sua relacion, ditz que des beneficis d’uns possibles jòcs olimpics, Aragon i serà se non i e era Val d’Aran (o Catalonha)… Increible!. Ei eth madeish Marcelino Iglesias que se’n vò emportar deth Musèu de Lhèida entà Barbastro ua seria d’òbres d’art que non i an estat jamès, eth Marcelino qu’a enviat quauqui capitols deth Estatut d’Autonomia de Catalonha entath Tribunau Constitucionau, ei Marcelino Iglesias que coma cap deth govèrn d’Aragon propòse ua Lei de Lengues que sonque reconeish eth castelhan coma oficiau damb un papèr simbolic entath catalan e er aragonés, eth madeish cap de govèrn qu’a desvolopat un sistèma accionariau entà mantier eth contròl des estacions d’esquí aragonés, damb era participacion economica deth dinèr public, en tot competir damb es projèctes emprenedors de Catalonha... Enquia a on cau arribar entà mostrar era imatge “non grata”?
Er Estatut d’Autonomia d’Aragon ditz en sòn article 10 (ac diguie eth deth 1982 e ac ditz eth reformat de 2007) que poderan incorporar-se ara Comonitat d’Aragon d’auti territòris limitrofes qu’ac demanen. Açò ei real, non ei sciencia ficcion. Lo que non ditz ei que se bèth territòri d’Aragon vò anar entà ua auta Comonitat Autonoma, eth govèrn l’ac facilitarà. Son disposats a recuélher e a non deishar anar ad arres. Podem pensar qu’era Franja poderie demanar era sua incorporacion a Catalonha o que Aran volgue passar-se a Aragon entà participar en uns improbables Jòcs Olimpics. A on èm,…?
Era preséncia darrèra de continus representants deth Govèrn d’Aragon ena Val d’Aran convidats per institucions araneses hè pensar qu’a quauqu’un non li importarie, o traparie ben de perteneisher a Aragon.
Francaments, damb actituds semblantes creigui que cau èster molt critics e refusar cèrtes relacions. Esforcem-nos en establir bones relacions damb es vesins, en non trincar pònts de comonicacion que dempús còste de recuperar, mès sigam radicals ena defensa dera nòsta dignitat e enes denoncies des manques de respècte ara nòsta personalitat e existéncia.