Aquests darrers mesos han estat de forta tensió política a Esparreguera. El motiu? La caiguda en picat de la qualitat democràtica al nostre poble. El Govern perverteix i corromp la institució plenària convocant els plens quan els convé, al seu gust i mesura; facilita la documentació dels punts a debatre instants abans de l’inici de les sessions; no respon; no es comunica; no facilita la informació; no dialoga; no estén acte de les sessions de determinats òrgans col•legiats; i a sobre, fa cas omís dels acords plenaris.

lCV (l’Entesa) que es vanagloriava de la regeneració democràtica, de la participació i de la seva gran capacitat de diàleg han esdevingut una deshonra pels seus votants perquè Esparreguera ha perdut molt en qualitat democràtica. Massa.

Estem davant d’un govern irresponsable que ha usat la democràcia per acabar despolititzant l’ajuntament fins a límits que ens duen a l’estancament, a la manca de transparència, a la crisi institucional, a la insatisfacció ciutadana i al desordre a tots els nivells.

Estem, per tant, davant del descrèdit de la política i de les institucions més greu dels darrers temps. I quan la política perd, hi perd la democràcia. Aleshores apareix el perill de l’antipolítica i del populisme. I un tercer perill: el de l’abstenció.

I la resposta contra aquest govern i contra aquesta situació no ha de ser l’abandó. Al contrari: contra la mala qualitat democràtica més democràcia, més força, més empenta, més passió i més presència a les urnes.

Contra la irresponsabilitat més responsabilitat en el vot.

Contra el descrèdit de la política més vot de qualitat.

Només a cop de vot, només amb més i més democràcia es pot trencar aquest cercle viciós que ens duu al desastre actual. Cada vot que es queda a casa, cada vot per inèrcia i cada vot no reflexionat alimenta i és còmplice d’aquesta situació. Perquè l’abstenció i el passotisme és el refugi dels governs mediocres per eternitzar-se en el poder.

Un vot de qualitat, un vot de fermesa, un vot reflexionat és el que dóna força i poder al qui el fica a l’urna. És molt fàcil exigir drets, però cal també complir amb els nostres deures i obligacions. El civisme és complir amb el nostre deure d’informar-nos, d’interessar-nos per la vida pública i política del nostre poble. Un poble informat està més carregat de raons que un de desinformat i té l’arma més poderosa per canviar les coses: una raó educada, rigorosa i informada.

No podem deixar el camp lliure als que ens porten al desastre. Només amb aquesta exigència de major participació i interès pels assumptes públics podem combatre el desgovern. Més democràcia i una raó informada. Només així la gent descobrirà que no tots som iguals.