20-N, venint al treball, tres persones, m’han parlat de la data, amb certa satisfacció, celebrant el dia, com un mena de triomf, i jo dic, res a celebrar.

32 anys de la mort del dictador Francisco Franco, almenys 32 anys de l’anunci de la seva mort, però tenim alguna cosa que celebrar?

Resulta que 32 anys desprès de la seva desaparició física, el seu esperit, continua passejant com si res, a tort i a dret. Resulta ser, que aquell, qui amb el dit, el dictador va proclamar el seu successor, encara es manté ferm en el càrrec, i tot i que, de dubtable poder, és una figura intocable; la monarquia, amb la seva llarga camada que hem de mantenir de la butxaca, l’hereu del dictador, encara en la poltrona, sense que ningú, ni federals, ni republicans, ni d’esquerres, ni de dretes, ho qüestioni seriosament i no amb paraules i pancartes. [+]