Pep Quelart

He assistit al debat titulat “Les propostes dels partits polítics després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya” celebrat a Prada (Catalunya del Nord) del dia 18 d’agost amb els següents ponents: Joan Puigcercós (Esquerra Republicana de Catalunya), Antoni Castellà (Convergència i Unió), Jaume Bosch (Iniciativa per Catalunya Verds) i Laia Bonet i Rull (PSC).

Resumint, que ens proposa cada partit?

CiU proposa l’exercici del dret a decidir, concretant-se en “demanar” el concert econòmic. Només impulsaran iniciatives que comptin amb el recolzament del 80 o el 90% de la ciutadania.

PSC proposa “anar fent via” cap el federalisme i intentar recuperar allò perdut de l’Estatut, a base de negociar amb el Govern d’Espanya.

ERC proposa l’exercici del dret a decidir concretant-se en la convocatòria d’un referèndum d’independència.

ICV proposa recuperar allò que es pugui de l’Estatut, però tot d’un sol cop. No a base de negociar ara una competència ara una altra. També manté que cal posar sobre la taula el dret d’autodeterminació, i això vol dir negociar la reforma de la Constitució amb Espanya per a que la Constitució reconegui el dret d’autodeterminació de Catalunya.

¿Si no han respectat un estatut aigualit, com podem creure polítics que ara ens proposen demanar el concert econòmic (CiU), anar cap al federalisme (PSC), o una reforma de la Constitució per a que Espanya reconegui el dret d’autodeterminació (ICV)? Recordem que aquesta via de reforma de la Constitució requereix els vots favorables de PSOE i PP i, per si això fos poc, un referèndum a tot Espanya que voti “que Catalunya té dret a l’autodeterminació”

Constato amb estupor que aquests partits no tenen idees viables per sortir del cul de sac en el què es troba Catalunya. No tenen idees per anar endavant, després de com ha acabat la via estatutària com a solució per a l’encaix de Catalunya i Espanya. PP, PSOE i Tribunal Constitucional estan d’acord en la imposició de les seves normes i la seva llengua. Catalunya està en una cruïlla i ha de decidir: o la dependència o la independència.