La primera reunió del Consell Econòmic i Social de Valls no va ser una protocol·lària cerimònia de discursos, sinó que va servir per conèixer les dades més recents i crues de la realitat que tenim. Una realitat que posa els pèls de punta: en dos anys hem duplicat el nombre d’aturats vallencs. El desembre de 2007 eren 1018 persones. Ara són 2108 . Exactament 1160 homes i 948 dones de Valls  són a l’atur.  El 15.2 % de la nostra població activa,  gairebé 3 punts per sobre de la mitjana catalana.  Tot i que és un fenòmen transversal, cal observar que  l’atur està castigant cada cop més la franja més adulta: l’augment de l’atur entre els majors de 45 anys és molt més fort que entre els joves. Per sectors,  s’ha disparat sobretot l’atur en l’agricultura i en la construcció. Més dades: comença a entrar en crisi la idea que un títol universitari és una assegurança de feina, i l’increment de l’atur entre els llicenciats és superior al dels titulats en FP.

L’atur s’està cronificant: el 30% dels aturats vallencs porta més d’un any seguit sense trobar cap feina.  La meitat dels inscrits a les llistes de l’atur, 1012 vallencs  exactament, no cobren cap mena de subsidi.  Com sobreviuen?  Quin pes hi té l’economia submergida? i la solidaritat familiar?

La clara exposició de les xifres per part del director de l’OTG va servir perquè els membres del Consell prenguessin consciència del paper que poden jugar en pro de la ciutat. Almenys aquesta és la meva impressió.  Hi ha solucions locals a un atur estructural i global? És evident que solucions màgiques, no. Però camí a recórrer sí. Des dels poders locals, des de les associacions empresarials i de treballadors – aquestes infrarepresentades al Consell - , des de les forces polítiques i les entitats socioeconòmiques de Valls  es pot  -i s’ha de - fer un treball de col·laboració per dibuixar línies mestres de futur.

Vénen temps difícils.  Ja es parla sense embuts d’allargar l’edat de jubilacions, i aviat es posarà damunt la taula la retallada generalitzada de sous. El que s’hagi de fer, que es faci amb pau social, solidaritat i diàleg.  A Valls el Consell pot ser una bona eina perquè aquests tres valors regeixin el duríssim camí de la crisi que només acabem de començar.

(Publicat a El Vallenc 5-2-2010)