Jordi Solé i Camardons, un excel·lent sociolingüista i professor de Secundària de Llengua Catalana, ofereix una lúcida anàlisi del paper de l'escola per al futur de la llengua i la nació catalanes. L'article, publicat a la revista Escola Catalana
 L'estat de la llengua. Número 460 1 d'octubre del 2009, conclou d'una manera clara:

Em pregunto si és possible que es produeixi un canvi significatiu en positiu amb relació a tot aquest seguit de dades negatives de la realitat sociolingüística. La meva resposta és que no es podrà anar gaire més enllà del que hem assolit els darrers trenta anys en un context de clara subordinació política a Espanya com el que patim i continuarem patint i que cap LEC no farà desaparèixer per art de màgia. La tercera hora de castellà que ens imposa el marc estatal espanyol i la progressiva reducció d’hores de català a batxillerat que ens autoimposem és només una anècdota simbòlica de l’enorme poder de l’Estat. Et suïcides lentament o et matem continua sent la doble alternativa d’un Estat espanyol que ja té llengua pròpia imperial i al qual tota la resta li fa nosa.
Encara que la comunitat subordinada inventi mil eines diferents per impulsar l’ús del català amb el suport de la gran majoria del Parlament català elegit democràticament, la dialèctica estatal va fent camí i tots els projectes ensopeguen amb la pedra de l’Estat. Ja no n’hi ha prou amb resistir, cal avançar, cal disposar de capacitat decisòria. I cal parlar clar: sense la magnífica tradició pedagògica catalana, sense l’escola catalana que hem inventat, sense la immersió lingüística i l’entusiasme de milers de mestres i professors d’arreu del país, avui Catalunya seria un país molt dividit, més derrotat i el català encara estaria molt més arraconat, però també cal dir que ni la societat civil ni l’escola tota sola ja no poden anar més enllà. Si estem d’acord en què l’escola catalana ha de jugar un paper clarament positiu en el procés cap a la normalitat de l’ús del català, la gent del món de l’ensenyament necessitem les estructures d’un Estat propi per repensar l’educació, l’escola catalana i per posar les eines mínimes per promoure sense limitacions l’única llengua que només és pròpia dels Països Catalans. La llengua que no és la pròpia de cap altre indret del planeta. És la nostra responsabilitat i tenim dret a decidir.