Josep Maria Pallàs

( us transcric l'article que Jordi de Bofarull, regidor d’ERC de Valls, publica aquesta setmana a la secció "amb mà esquerra" de El Vallenc. Val la pena llegir-lo)

            La sèrie de migdia de TV3 va arribar ahir al capítol número 1.500. Hi ha un altre serial, però, que encara el supera en capítols i en marro: és el serial del Museu Casteller. Ja ho diuen, que la realitat supera la ficció.
            Durant anys, amb els convergents a la Generalitat i els socialistes a l’Ajuntament, i després a l’inrevés, el Museu ha estat constantment torpedinat per tots dos partits, ara l’un ara l’altre, per interessos partidistes.

            Ara els sociovergents vallencs tenen el cinisme de dir que “han desencallat” el tema. Quina barra! El Museu Casteller es va desencallar quan ERC va passar a dirigir el Departament de Cultura de la Generalitat. El que ara han fet vostès és “desencallar” el consens ciutadà, tècnic i institucional que hi havia al voltant de l’emplaçament.

            Què hi guanya Valls amb aquest emplaçament? Un pacte plàcid. Què hi perd? Doncs unes quantes coses més importants: hi perd la centralitat urbana que requereix tot museu (algú sap de cap ciutat amb el museu fora del nucli urbà?), hi perd el guany que n’obtindrien els nostres comerços i el barri antic si l’emplaçament fos la plaça del Quarter, hi perd l’oportunitat de rellançar el Museu de Valls situant-lo al mateix edifici del Museu Casteller.

            CiU va guanyar les eleccions dient que situaria el museu a l’edifici del Quarter (seguint el consens tècnic i polític aconseguit durant bastants anys, el colofó del qual va ser el Pla d’Equipaments Culturals de Valls, impulsat per ERC). No seria més democràtic que els electors de CiU (i tot els ciutadans) tinguessin el dret a decidir si estan d’acord amb aquest canvi de criteri?

           No sé si els guionistes d’El Cor de la Ciutat faran acabar aviat la sèrie o no. El que sí sembla cada vegada més clar és que el nostre cor de la ciutat, el de Valls, amb aquestes guionistes té els dies comptats.