La decisió d’atorgar una subvenció, desmesurada (300.000€), a una cadena de supermercats (Caprabo) per a què comercialitzi productes del camp catalans, que ha adoptat el Departament d’Agricultura, a canvi de posar-los-hi una barretina ben visible, aplicar un descompte determinat i tenir presència a tots els seus establiments, crec que ha estat una monumental presa de pèl i una burla a tots els altres botiguers, a tots els pagesos i ramaders, als sindicats agraris i a tots els majoristes que no li venen a Caprabo.

Si fa deu dies descrivia la meva perplexitat entorn l’afer de l’aigua, avui toca fer-ho a l’entorn dels productes agraris, per tal d’esbrinar quins són els efectes de la decisió del Departament:
- Possiblement estigui lluny de la legalitat europea per haver afavorit una empresa en perjudici de totes les demés, pel tracte de favor immotivat que li fa i per vulnerar les lleis del mercat i la competència.
- Es carrega el model comercial català de petit i mitjà comerç de proximitat, que tants esforços i lluites ens està costant no sols a Espanya sinó també a la UE.
- Fa pols la qualitat dels productes catalans a l’incloure la condició del descompte (com si no es poguessin vendre al seu preu) i, sobretot, en uns moments de tanta disbauxa de marges comercials que es fa difícil, per no dir impossible, assegurar que es compleixi.
- El petit comerç ha posat el crit al cel, i amb raó, perquè des de la Conselleria se’ls ha deixat amb el cul a l’aire davant d’una cadena amb molta presència arreu i els pot perjudicar en les seves vendes diàries, quan els seus impostos són tan bons com els de qualsevol altre i des de cap govern es pot introduir un tracte de favor.
- El Departament està per defensar els interessos de tots els productors i, és evident, que aquesta cadena pot comprar a tothom i en aquest cas només afavoreixen als entradors de la cadena en qüestió, que encara no sabem qui són.
- Sota el meu punt de vista, el Departament ha traspassat aquella línea difusa que
separa les competències entre conselleries, envaint clarament les responsabilitats
de comerç.
- No sé on pot quedar el respecte i confiança que ha de tenir qualsevol conseller amb els seus socis de Govern en prendre una decisió conflictiva, de forma unilateral i, sembla ser, sense consulta ni preacord amb ningú.

Són molts els errors que caldrà reparar i també s’hauran de recompondre algunes relacions perquè no ens podem permetre el luxe de tenir sectors tant complementaris amb una certa tibantor. Esperem que el President Montilla sàpiga reconduir la situació i que els malentesos al Govern i, sobretot, a la societat, entre els diferents sectors econòmics, s’aclareixin.