http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/ Bloc de Josep Pinsach Thu, 1 Jan 1970 01:00:00 +0100 ca http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/la-llei-de-consultes http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/la-llei-de-consultes Tue, 9 Mar 2010 19:11:27 +0100 http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/la-llei-de-consultes
De fet la cronología es:

• 31 de març del 2009: Aprovació del avant projecte
• 17 de juny del 2009: La llei supera les esmenes a la totalitat del Partit Popular i el grup Mixt
• Ara s'acaba i s'aprovara definitivament

La normativa, que desenvolupa l'article 122 de l'estatut, estableix el règim jurídic, el procediment, el compliment i la convocatòria de les consultes populars per via de referèndum.

La llei és d'aplicació a les consultes populars per via de referèndum que promoguin les institucions públiques i la ciutadania en l'àmbit de les competències de la Generalitat i dels ajuntaments sobre qüestions polítiques de transcendència especial per a la ciutadania. La norma defineix dos àmbits de consulta: el del Principat i el municipal.

Com es veu Esquerra ha estat compromesa en donar veu a la gent del poble, per què dongui la seva opinió sobre temes importants. Sense escarafalls, paset a paset.... al final anem fent els objectius del programa. 

Donar veu a la gent, malgrat que molta premsa mediatica no vulgui reconeixer-ho.



]]> http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/la-consulta-a-aiguaviva http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/la-consulta-a-aiguaviva Sun, 7 Mar 2010 10:03:25 +0100 http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/la-consulta-a-aiguaviva
No es tracta de fer consultes continues al estil suis, però al menys que sigui per qüestions primordials.

La consulta actual es per un tema important i cabdal: la possibilitat que el poble català s'autodetermini i vulgui ser independent. .

En aquest sentit el vot d'Esquerra no pot ser altre que un Sí rotund, cívic, serè i alhora entusiasta, ja que Esquerra ha defensat des de sempre el camí cap a la independencia. Fa un parell d'anys Esquerra va mencionar un pla de ruta per fer referèndum de autodeterminació el 2014. Molta gent ens deia boixos i ara estem fent les consultes populars quatre anys abans: el 2010.

Per tant, anem avançant, ara el poble pot demostrar que pot decidir.

Ja s'ha constituït la comissió organitzadora, i van a velocitat creuer cap a la data del 25-Abril,  son un grup de gent estusiasta que durant aquests propers mesos faran una feina molts de cops callada i poc vista. peró sens dubte una feina que ens mereix un gran respecte. Perdran hores de oci i família pel bé comú,

I ho fan sense ganes de protagonisme: pocs vilatans coneixin els noms de les persones, involucrades,  el que si seguramente coneixen es el nom del grup "Aiguaviva Decideix".  

Els mou la idea que la gent pugui exercir un dret fonamental: "La llibertat de escollir"

Esquerra dona el seu suport a Aiguaviva Decideix, sense ànims de figurar. Aquesta ha de ser una consulta dels vilatans, i per tant es bo fer un pas endarrera en protagonisme però no en colaboració

Esperem que tota la gent d'Aiguaviva  els hi donin suport i, sobre tot, exerxerci el seu dret i participi a la consulta.


.



]]> http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/el-fiscal-es-querella-contra-lex-alcalde-ramon-martinez http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/el-fiscal-es-querella-contra-lex-alcalde-ramon-martinez Sat, 9 Jan 2010 15:14:13 +0100 http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/el-fiscal-es-querella-contra-lex-alcalde-ramon-martinez
El fiscal sembla que s'ha basat en el resultat dels informes del Tribunal de Comptes de l'Estat i de la Sindicatura de Comptes que haurien detectat diverses irregularitats per import de 47.000 euros en els comptes municipals durant el govern de Martínez.

El grup d'Esquerra d'Aiguaviva no vol fer declaracions per no afectar el curs del proces judicial. Entenem que el fiscal haura trobat indicis per presentar la querella arrel dels informes. Des de el grup d'Esquerra desconeixem aquest informació i entenem que es fara pública quan la justicia ho cregui convenient..

Esperem que el tema es resolgui aviat.


]]> http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/canvi-dalcalde-pero-actituds-antigues http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/canvi-dalcalde-pero-actituds-antigues Mon, 4 Jan 2010 18:23:32 +0100 http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/canvi-dalcalde-pero-actituds-antigues
Així com diu en el bloc "Viure a Aiguaviva", el membres de l'oposició no son ni consultats i de fet a les juntes de Gobern no hi poden ni participar. Sembla que el equip de Gobern tinguí por del que diran els altres, o potser, es tracta de que es creuen que ells tenen la veritat absoluta. I, per tant, perquè comentar les coses, les faig i punt.

Sembla que el subconscient es traeix, i tenen en ment que fer política es com els temps imperials : el que mana diu, i la resta a callar.

Afortunadament, hi ha veus critiques i no et sens sol (i mai tant ben dit ja que nomes tenim 1 regidor) quan critiques aquestes actituds. Des de Esquerra seguirem exposant la nostra opinió sobre el temes, es la tasca que ha de fer una oposició constructiva que sempre vetlla pel bé del poble.
]]> http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/bon-any-2010 http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/bon-any-2010 Thu, 31 Dec 2009 19:18:15 +0100 http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/bon-any-2010

BONES FESTES I BON ANY 2010

que el proper any sigui propici per tots.
]]> http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/support-a-les-consultes http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/support-a-les-consultes Fri, 11 Dec 2009 23:17:08 +0100 http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/support-a-les-consultes
Hi ha molts slogans que expressant els que estan en contra d'aquesta consulta. De moment la mes clara es la que comenta que no es important, per que no es oficial.

Aquestes consultes som molt importants. La gent es queixa que els polítics fan el que volen però ara que hi ha l'ocasió de demostrar de participar activament en les decisions o linees mestres; perquè el que tenim clar es que malgrat no ser "oficial", si que tindrà un valor de indicar el que la gent desitja.

Això es més democràcia que no la democràcia del votar cada 4 anys, i prou. Es molt millor tenir consultes per temes considerats vitals, que no la democràcia del 25 segons cada 4 anys.

Per tant, animem a tothom a participar en les consultes, si en hi ha al seu poble.

Nosaltres per tradició esta clara la opció que escolliríem, i per tant animem fer-ho. Els que vulguin votar no, doncs que votin també, que per alguna cosa es una consulta democràtica.

]]> http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/les-entitats-son-claus-per-fer-poble http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/les-entitats-son-claus-per-fer-poble Sat, 28 Nov 2009 15:20:30 +0100 http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/les-entitats-son-claus-per-fer-poble
"No descobrim res de nou si diem que els problemes socials van guanyant dia a dia en complexitat i, per tant, si volem garantir solucions d’èxit, ho hem de fer, cada vegada més, amb la participació de tothom. En aquest sentit, hem de comptar amb totes les entitats del municipi –en aquests moments tenim, a Girona, prop de cinc-centes associacions actives– a l’hora de planificar i implementar les polítiques públiques.

L’Ajuntament de Girona, a través del servei de Participació Ciutadana de l’àrea de Relacions Ciutadanes i Joventut, està duent a terme amb convicció una política de suport a aquest teixit associatiu, oferint tota mena de serveis i recursos. Uns recursos que fem créixer dia a dia, després d’escoltar les peticions que ens fan les entitats. Un d’aquests serveis, per exemple, és el Portal Municipal d’Entitats, que facilita la presència de les associacions de la ciutat a Internet a través d’una eina de qualitat, àgil i de fàcil utilització.

Com a culminació de tot aquest treball que estem duent a terme des de fa cinc anys hem redactat un projecte de Centre de Serveis Associatius, que tenim la idea d’instal·lar al darrer pis de l’antic Cinema Modern –en un espai de quatre-cents metres quadrats–, i que volem que es converteixi en un espai de referència per a totes les entitats de Girona.
Miquel Poch i Clara
Tinent d'alcalde de Relacions Ciutdanes i Joventut a l'Ajuntament de Girona



]]> http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/la-dignitat-de-catalunya-editioral-conjunta-de-tota-la-premsa http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/la-dignitat-de-catalunya-editioral-conjunta-de-tota-la-premsa Thu, 26 Nov 2009 11:43:28 +0100 http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/la-dignitat-de-catalunya-editioral-conjunta-de-tota-la-premsa
"Después de casi tres años de lenta deliberación y de continuos escarceos tácticos que han dañado su cohesión y han erosionado su prestigio, el Tribunal Constitucional puede estar a punto de emitir sentencia sobre el Estatut de Catalunya, promulgado el 20 de julio del 2006 por el jefe del Estad o, rey Juan Carlos, con el siguiente encabezamiento: "Sabed: Que las Cortes Generales han aprobado, los ciudadanos de Catalunya han ratificado en referéndum y Yo vengo en sancionar la siguiente ley orgánica". Será la primera vez desde la restauración democrática de 1977 que el Alto Tribunal se pronuncia sobre una ley fundamental refrendada por los electores.

La expectación es alta y la inquietud no es escasa ante la evidencia de que el Tribunal Constitucional ha sido empujado por los acontecimientos a actuar como una cuarta cámara, confrontada con el Parlament de Catalunya, las Cortes Generales y la voluntad ciudadana libremente expresada en las urnas. Repetimos, se trata de una situación inédita en democracia. Hay, sin embargo, más motivos de preocupación. De los doce magistrados que componen el tribunal, sólo diez podrán emitir sentencia, ya que uno de ellos (Pablo Pérez Tremps) se halla recusado tras una espesa maniobra claramente orientada a modificar los equilibrios del debate, y otro (Roberto García-Calvo) ha fallecido.

De los diez jueces con derecho a voto, cuatro siguen en el cargo después del vencimiento de su mandato, como consecuencia del sórdido desacuerdo entre el Gobierno y la oposición sobre la renovación de un organismo definido recientemente por José Luis Rodríguez Zapatero como el "corazón de la democracia". Un corazón con las válvulas obturadas, ya que sólo la mitad de sus integrantes se hallan hoy libres de percance o de prórroga. Esta es la corte de casación que está a punto de decidir sobre el Estatut de Catalunya. Por respeto al tribunal –un respeto sin duda superior al que en diversas ocasiones este se ha mostrado a sí mismo– no haremos mayor alusión a las causas del retraso en la sentencia.

La definición de Catalunya como nación en el preámbulo del Estatut, con la consiguiente emanación de "símbolos nacionales" (¿acaso no reconoce la Constitución, en su artículo 2, una España integrada por regiones y nacionalidades?); el derecho y el deber de conocer la lengua catalana; la articulación del Poder Judicial en Catalunya, y las relaciones entre el Estado y la Generalitat son, entre otros, los puntos de fricción más evidentes del debate, a tenor de las versiones del mismo, toda vez que una parte significativa del tribunal parece estar optando por posiciones irreductibles. Hay quien vuelve a soñar con cirugías de hierro que cercenen de raíz la complejidad española. Esta podría ser, lamentablemente, la piedra de toque de la sentencia.

No nos confundamos, el dilema real es avance o retroceso; aceptación de la madurez democrática de una España plural, o el bloqueo de esta. No sólo están en juego este o aquel artículo, está en juego la propia dinámica constitucional: el espíritu de 1977, que hizo posible la pacífica transición. Hay motivos serios para la preocupación, ya que podría estar madurando una maniobra para transformar la sentencia sobre el Estatut en un verdadero cerrojazo institucional. Un enroque contrario a la virtud máxima de la Constitución, que no es otra que su carácter abierto e integrador.

El Tribunal Constitucional, por consiguiente, no va a decidir únicamente sobre el pleito interpuesto por el Partido Popular contra una ley orgánica del Estado (un PP que ahora se reaproxima a la sociedad catalana con discursos constructivos y actitudes zalameras). El Alto Tribunal va a decidir sobre la dimensión real del marco de convivencia español, es decir, sobre el más importante legado que los ciudadanos que vivieron y protagonizaron el cambio de régimen a finales de los años setenta transmitirán a las jóvenes generaciones, educadas en libertad, plenamente insertas en la compleja supranacionalidad europea y confrontadas a los retos de una globalización que relativiza las costuras más rígidas del viejo Estado nación. Están en juego los pactos profundos que han hecho posible los treinta años más virtuosos de la historia de España. Y llegados a este punto es imprescindible recordar uno de los principios vertebrales de nuestro sistema jurídico, de raíz romana: Pacta sunt servanda. Lo pactado obliga.

Hay preocupación en Catalunya y es preciso que toda España lo sepa. Hay algo más que preocupación. Hay un creciente hartazgo por tener que soportar la mirada airada de quienes siguen percibiendo la identidad catalana (instituciones, estructura económica, idioma y tradición cultural) como el defecto de fabricación que impide a España alcanzar una soñada e imposible uniformidad. Los catalanes pagan sus impuestos (sin privilegio foral); contribuyen con su esfuerzo a la transferencia de rentas a la España más pobre; afrontan la internacionalización económica sin los cuantiosos beneficios de la capitalidad del Estado; hablan una lengua con mayor fuelle demográfico que el de varios idiomas oficiales en la Unión Europea, una lengua que en vez de ser amada, resulta sometida tantas veces a obsesivo escrutinio por parte del españolismo oficial, y acatan las leyes, por supuesto, sin renunciar a su pacífica y probada capacidad de aguante cívico. Estos días, los catalanes piensan, ante todo, en su dignidad; conviene que se sepa.

Estamos en vísperas de una resolución muy importante. Esperamos que el Tribunal Constitucional decida atendiendo a las circunstancias específicas del asunto que tiene entre manos –que no es otro que la demanda de mejora del autogobierno de un viejo pueblo europeo–, recordando que no existe la justicia absoluta sino sólo la justicia del caso concreto, razón por la que la virtud jurídica por excelencia es la prudencia. Volvemos a recordarlo: el Estatut es fruto de un doble pacto político sometido a referéndum.

Que nadie se confunda, ni malinterprete las inevitables contradicciones de la Catalunya actual. Que nadie yerre el diagnóstico, por muchos que sean los problemas, las desafecciones y los sinsabores. No estamos ante una sociedad débil, postrada y dispuesta a asistir impasible al menoscabo de su dignidad. No deseamos presuponer un desenlace negativo y confiamos en la probidad de los jueces, pero nadie que conozca Catalunya pondrá en duda que el reconocimiento de la identidad, la mejora del autogobierno, la obtención de una financiación justa y un salto cualitativo en la gestión de las infraestructuras son y seguirán siendo reclamaciones tenazmente planteadas con un amplísimo apoyo político y social. Si es necesario, la solidaridad catalana volverá a articular la legítima respuesta de una sociedad responsable"

]]> http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/tresserras-aposta-per-obrir-els-equipaments-culturals-a-la-creacio-comunitaria http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/tresserras-aposta-per-obrir-els-equipaments-culturals-a-la-creacio-comunitaria Fri, 20 Nov 2009 21:38:21 +0100 http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/tresserras-aposta-per-obrir-els-equipaments-culturals-a-la-creacio-comunitaria
Segons el conseller, “hem de fer que la gent perdi la por als equipaments culturals i que els vegin com una plataforma per accedir al que és sublim, a elements de satisfacció personal”. En l’acte inaugural també han intervingut el director general de l’Instituto Nacional de Artes Escénicas i de la Música (INAEM), Félix Palomero, i el director del British Council d’Espanya, Rod Pryde. Entre els participants a la jornada es troben el director de Creative Learning of Barbican Centre, Sean Gregory, i el cap de Contemporary Culture of Southbank, Gillian Moore.

Durant la jornada “Les institucions culturals i la creació comunitària” es debatrà la creació comunitària i la seva incorporació a la missió dels equipaments capçalera del sistema cultural públic, com a nova forma d’incrementar la participació de la ciutadania en els projectes culturals. Aquesta trobada s’adreça principalment a directors i membres dels equips de gestió dels equipaments públics nacionals i territorials de creació, producció i difusió d’arts escèniques i música.

Els programes de creació comunitària pretenen impulsar des dels equipaments culturals la creativitat de la població en diversos sentits: desactivant l’oposició entre alta cultura i cultura popular, difuminant la frontera entre cultura com a estil de vida i cultura com a producte cultural i teixint ponts entre la cultura amateur i la professional.

Els objectius de la jornada són conèixer i debatre les experiències de creació comunitària a partir de les experiències de les institucions convidades; sensibilitzar les institucions culturals sobre el seu paper en matèria de cohesió i integració social, educació i participació cultural; generar interès perquè els equipaments culturals desenvolupin projectes de creació comunitària, i facilitar la transferència de coneixement sobre creació comunitària entre les institucions britàniques, catalanes i espanyoles.
]]> http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/el-impost-de-succesions http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/el-impost-de-succesions Wed, 4 Nov 2009 23:02:10 +0100 http://blocs.esquerra.cat/josep-pinsach/bloc/el-impost-de-succesions Esquerra manifesta la seva prioritat de modificar l’Impost de successions coincidint amb el debat dels pressupostos de la Generalitat

En la seva compareixença d’aquest matí al Parlament de Catalunya, Anna Simó s’ha referit a la reforma de l’impost de successions i ha anunciat que ja han començat a treballar en els continguts de la modificació amb el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat. La portaveu del Grup Parlamentari d’Esquerra ha dit que ‘el nostre desig és que ja es pugui incloure la modificació de l’impost de successions en el debat dels pressupostos del 2010 i en aquest sentit treballarem’ i ha recordat que ‘des d’Esquerra s’ha defensat des d’un primer moment la rebaixa d’aquest impost, i així ho continuarem fent’.
]]>