Bloc de Josep Maria Freixanet

La feina ben feta només té fronteres internes

Josep Maria Freixanet — Fri, 28 Jan 2011 17:11:32 +0100

Aquest serà el meu últim article en aquest bloc. Serveixi per fer un acte de reconeixement a l’excel.lent tasca que des d’ERC Osona s’ha portat a terme en aquests darrers anys i que jo com a parlamentari del 2003 al 2010 sóc capaç de posar en valor.
El company Carles Sanuy, com a President Comarcal, i el seu equip han treballat perquè saben i jo ho comparteixo, que un partit no va endavant si no hi ha una aportació desinteressada al comú. Es dirà que ja es paguen les quotes. No n'hi ha prou, cal, també, una actitud càlida cap els afers tant interns com externs, que han d'estar impregnats per l'atenció, la disponibilitat i la voluntat de suma.
ERC Osona ha passat de les 24 llistes municipals el 2003 a les 34 que a dia d’avui ( gener 2011) ja es tenen tancades amb la possibilitat d’arribar a les 40 si tots els esforços que s’esmercen s’acaben confirmant.
Després que els electes municipals de la comarca van mostrar la seva opinió que calia fer alguna cosa que reforcés el partit de cara les municipals i, compartint l'opinió mostrada en l'executiva comarcal, que calia fer alguna cosa per reforçar la comarca d'Osona, en Carles va propasar i aconseguir una trobada d’electes a nivell nacional a Vic.
Són temps on més que mai cal treballar pel projecte d'Esquerra Republicana de Catalunya, per mantenir el nostre rol central en la política municipal en pobles i ciutats de la nostra comarca i la nostra nació.
Una de les normes fonamentals d’en Carles i el seu equip és la convicció que la democràcia interna de partit, rau en fer de cada persona que en forma part, un element actiu, creatiu, constant que s'aplica en la vida quotidiana, en aquells grans principis que creen la democràcia: la igualtat, la justícia i la fraternitat. No hi ha persones en pedigrí que es puguin saltar aquests valors.Ens cal recordar a tothom que les responsabilitats en una democràcia són obertes a tots i ens cal també recordar que aquell qui es presenta o aspira a representar-nos, ha de fer-ho pensant en els altres. En aquest sentit s’ha treballat amb fermesa i responsabilitat perquè la capital comarcal i la comarca anessin a la una.
En Carles i el seu equip han prioritzat el debat polític, organitzatiu i de generació de confiança interna i externa per sobre de qualsevol altre debat nominalista. Alguns sabem que aquesta bona feina no sempre s’ha volgut compartir.
ERC Osona no pot deixar que s'empetiteixi la política, més que mai ésser governada per persones amb valors.
Serveixi aquesta darrera blocada per a subratllar la importància del compromís i de la constància en l’esforç davant les dificultats. I, malauradament, de dificultats no en manquen pas. Per fortuna, però, les esgarrinxades endureixen la pell i generen una indissoluble solidaritat de trinxera que adoba la terra de l’amistat entre aquells que les han patides.
Sóc d'una generació que procura de dir i de fer allò que creu i convé a la gent com ho demostro en la meva acció política i social. I sé que no tinc dret a la fatiga per continuar treballant per un projecte de comarca i de país. Només demano que des dels ressorts interns del partit no s’impedeixi que la feina ben feta que s’ha fet des d’Osona sigui malmesa i maltractada.

Foto: Osona.com

El Tribunal Suprem contra Catalunya

Josep Maria Freixanet — Thu, 23 Dec 2010 13:48:52 +0100

Avui em publiquen un article a Nació Digital sobre la sentència del TS contra la immersió lingüística a les escoles.
Aquest és un atac contra la Catalunya nació, que vol ser un sol poble cohesionat, saben molt bé el que fan aquests jutges...
Podeu llegir l'article: El Tribunal Suprem contra Catalunya

«Un notari no ens pot venir a donar lliçons d'independentisme»

Josep Maria Freixanet — Sat, 27 Nov 2010 10:00:01 +0100

A Osona.com em van fer una entrevista, la podeu llegir a: Freixanet: «Un notari no ens pot venir a donar lliçons d'independentisme»
Podeu mirar les fotos de l'acte central a Vic a la galeria d'Osona.com, d'on he tret la foto.

La gent valenta a Vic

Josep Maria Freixanet — Fri, 26 Nov 2010 17:36:51 +0100

Ahir vam fer un acte a Vic que va ser un èxit, amb caliu, amb bon ambient i amb ganes de plantar cara a les enquestes.
Vam omplir l'auditori i encara ens va faltar lloc, gent dreta i gent fora de la sala. No puc negar que em vaig emocionar, damunt l'escenari, acompanyat per Joan Puigcercós, per Joan López, pels companys de la candidatura: la Filo, la Núria, el Diéguez i el Culí, a més del Ballana i el Fàbrega, dos valents que saben quin és l'independentisme útil i l'esquerra compromesa amb el país.
Ahir la gent valenta d'Osona vam estar a l'alçada de les circumstàncies i després de les eleccions, també ho serem i hi serem.
El vídeo és d'Osona.com.
Podeu llegir la crònica de l'acte, des d'un altre punt de vista al diari de campanya del Jordi, el cap de campanya: El gran dia de campanya

Cal un projecte educatiu de País (II)

Josep Maria Freixanet — Wed, 24 Nov 2010 16:09:31 +0100

Calen mesures per aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat.
Per exemple, hem de reduir dràsticament el percentatge d’alumnes que no obtenen el graduat escolar en finalitzar l’educació obligatòria. Com a país no podem admetre que un 30% de cada promoció d’alumnes no tingui la titulació bàsica.
Ens cal un Pla de xoc per millorar la competència comunicativa de l’alumnat. Hi ha un 30% que no entenen un text adequat a la seva edat.
La detecció primerenca de necessitats educatives específiques i de dificultats d’aprenentatge és vital per reduir el fracàs escolar. Esquerra proposa millorar la coordinació i ampliar els professionals que hi intervenen i impulsar mesures específiques de reforç escolar.
És necessari esforçar les “tres potes” de l’educació: escola, família i l’entorn. Cal una escola oberta i compromesa a establir vincles amb les famílies i amb l’entorn. Cal millorar l’entorn per millorar l’educació. Esquerra proposa ampliar i millorar els Plans educatius d’entorn com un element de suport a les famílies i a les escoles d’aquells barris i localitats amb majors carències socials i educatives.
I és imprescindible una escola inclusiva i no segregadora. No podem admetre una escola de primera i una altra de segona.

Cal un Projecte Educatiu de País (I)

Josep Maria Freixanet — Fri, 19 Nov 2010 19:35:10 +0100

L’educació és una prioritat estratègica per a Esquerra. Més encara, si és possible, en un context de profunda crisi econòmica internacional com l’actual.
Per això, cal aconseguir l’èxit educatiu per a tot l’alumnat i, alhora, promoure l’excel•lència, com a fonaments de la superació de desigualtats socials.
També cal un full de ruta que assenyali els objectius generals que pretenem aconseguir com a país i consolidar un sistema educatiu propi: eina bàsica en la construcció nacional, en el progrés col•lectiu, la cohesió social, la competitivitat econòmica...
Perquè hi pugui haver compromís, el diàleg és imprescindible. Esquerra fa una aposta decidida pel diàleg i el consens que doni continuïtat als compromisos assolits en el Pacte Nacional per a l’Educació, que és el marc que s'ha posat aquest país en educació, un pacte de tots els agents implicats.
Hem de recuperar la il•lusió per un Departament que pugui fer polítiques d’esquerres des d’una perspectiva de construcció nacional. Esquerra està en deute amb la comunitat educativa per no haver liderat el Departament en aquesta legislatura. Quan ha calgut, des del grup parlamentari hem plantat cara i hem parat els peus en algun moment a algunes decisions del Depertament, com ara amb la primera proposta de bases de la LEC, amb iniciatives privatitzadores preocupants. També hem fet de punta de llança en la defensa de la immersió lingüística.
Però sabem que les coses, en educació, es podien haver fet millor i Esquerra estem capacitats per fer-les farem millor, i ho volem fer creant un Projecte Educatiu de País.

Economia, independència i comarca (Publicat a El9Nou)

Josep Maria Freixanet — Fri, 12 Nov 2010 14:03:56 +0100

Aquestes eleccions són diferents, especials. Obriran una legislatura que s’encetarà en un escenari d’una crisi econòmica profunda i que s’aboca en els fonaments de la nostra societat, amb alt índex d’atur, un estancament en el sector financer (no parlo dels beneficis, sinó de la resposta dels bancs i caixes a autònoms, empresaris i famílies) i la necessitat de fer un gran esforç cap a la innovació, la recerca i la internacionalització.
Un altre escenari de crisi institucional oberta entre Espanya i Catalunya. Després d’un procés estatutari que es va iniciar amb el cant de Els Segadors al Parlament per part de tots els diputats i que ha acabat amb la retallada definitiva del Tribunal Constitucional Espanyol i amb un milió i mig de catalans i catalanes al carrer darrera una pancarta que deia: “Som una nació i nosaltres decidim”.
S’ha acabat l’economia que s’engreixa a través de l’especulació i també s’ha acabat amb l’autonomisme, emportant-se per endavant el somni federals, sord a les Espanyes.
Cal superar una crisi, però qui juga dient que primer la crisi i després la lluita nacional s’equivoca, perquè el dèficit fiscal que pateix Catalunya i les polítiques de Madrid, tant alienes als interessos dels catalans, són una llosa que no deixa sortir a Catalunya de la crisi.
La independència de Catalunya no és una necessitat identitària, és una necessitat social i econòmica dels catalans.
I enmig d’aquest escenari tan intens i amb tants entrebancs, ens trobem a Osona buscant què vol.
Hi ha qui ha tingut a Osona i Vic com el pot de les essències espirituals catalanes, una mena de Montserrat però en comarca.
Però a Osona, hi viuen més de 150.000 ànimes que tenen interessos més enllà de l’espiritualitat.
Osona té una potencialitat enorme per ser una comarca benestant, però la crisi actual posa en escac (risc) el nostre teixit productiu. Davant d’aquest escenari hem d’apostar pel territori, per crear unes condicions per mantenir i eixamplar la productivitat a casa nostra.
Això demana infraestructures, des de les carreteres necessàries, fins a la fibra òptica i passant pel tren. Unes infraestructures al servei de les persones, però també respectuoses amb el territori, per motius de respecte al medi ambient però també perquè el nostre paisatge és un patrimoni que no podem deixar perdre.
Però per patrimoni, la universitat. Tenim a casa del coneixement aquí mateix. En la darrera legislatura s’ha aconseguit assentar les bases per la consolidació econòmica de la UVic. Ara cal donar-li un nou impuls i que es converteixi en font de talent, innovació i coneixement a casa nostra, a més d’un factor important d’internacionalització.
I en els darrers quatre anys, Vic ha aparegut en el mapa institucional de Catalunya, amb l’establiment de bona part de les delegacions del govern (la majoria governades per ERC). Tenir aquestes delegacions no són un caprici, mostren una voluntat d’apropar l’administració nacional a les persones i als ajuntaments, així com també plasma un concepte d’equilibri territorial per part de la Generalitat. És sorprenent que el diputat de CiU, Ramon Espadaler, ja hagi anunciat que eliminaria aquestes “delagacionetes”, el que mostra un estrany aval a la Catalunya centralista que vam patir fins no fa molt.
Això no treu que s’hagi de racionalitzar l’admnistració, però no podem resignar-nos a desaparèixer del mapa institucional de Catalunya.
Osona pot ser model, ja ho vam dir fa quatre anys i ho continuem dient, perquè creiem amb la gent d’aquí. Un dels factors més importants a l'hora d'escollir els nostres representants polítics és la seva vinculació i compromís amb el territori i amb la seva gent.
Cal creure’ns la comarca pel què és: un territori on hi vivim i on hem de desenvolupar la nostra vida, no un pot de les essències espirituals.

Publicat a El9Nou

Osona i el Lluçanès en l'agenda del turisme de Catalunya

Josep Maria Freixanet — Tue, 09 Nov 2010 18:21:37 +0100

En aquesta legislatura que estem finalitzant i amb la tenacitat i decisió del DIUE, s’han impulsat iniciatives que assenten les bases de la col•laboració entre el Departament i el món local, per promocionar els recursos turístics intangibles de la comarca d’Osona, que giren al voltant d'il•lustres osonencs com el poeta Jacint Verdaguer o l'Abat Oliba de l'importantíssim llegat medieval del Comtat d'Osona (en el context del Pirineu Comtal), de l'imaginari al voltant de la Catalunya Rebel; a través de la bruixeria, el bandolerisme, o dels Segadors i Maulets; i de la Catalunya de l’època de la Febre de l'Or, en el context de la industrialització.
Dins la temàtica del Pirineu Comtal, el Pla i el Catàleg de Recursos Intangibles identifiquen als municipis de Roda de Ter, Vic, Llucà i Masies de Roda, recursos intangibles vinculats al comtat d'Osona, en el context històric del Naixement de Catalunya (700-1200).
Concretament, els intangibles identificats en cadascun d'aquest municipis són: a Roda de Ter, el poblat medieval d'Esquerda; a Vic, l'entorn la figura del bisbe i Abat Oliba; a Lluçà, els voltants del monestir de Santa Maria de Lluçà, i a Masies re Roda el monestir de Sant Pere de Casserres.
Dins la temàtica de la Catalunya Rebel (1500-1740), el Pla i el Catàleg de Recursos Intangibles identifiquen als municipis de Viladrau, l'Esquirol, Santa Maria de Riuprimer, Oristà, Masies de Roda i Olost, recursos intangibles vinculats, d'una banda, a la bruixeria i els bandolers i d'una altra, als Segadors i Maulets.
El turisme d’interior s’ha posat a l’agenda del país, un turisme basat en l’economia de la identitat.

A Olost, el meu poble, vam fer la Fira d'Olost, amb bandolers i d'altres personatges que van voltar pel Raval, us poso alguns enllaços sobre la Fira.
El 9 Nou: Les imatges de la fira d'en Rocaguinarda a Olost
Lluçanès.com: El bandolerisme es consolida com a eix temàtic de la renovada fira d'Olost (imatge extreta d'aquí)

La nova carretera: realitat i oportunitat pel Lluçanès

Josep Maria Freixanet — Sun, 07 Nov 2010 23:32:39 +0100

Crec que és necessari passar comptes. Quan aparegui la Rella, dia 5 de novembre, el govern de la Generalitat de Catalunya està valorant les propostes tècniques de les 30 empreses que s’han presentat per executar “ La variant d’Olost”; ben aviat s’haurà fet el darrer pas per acabar amb un deute històric amb el Lluçanès: La construcció de l’eix viari del Lluçanès que comunica l’Eix Transversal i l’Eix del Llobregat.
En poc més de set anys el govern de Catalunya haurà estat capaç de solucionar, en bona part les comunicacions viàries.. I algú es pot preguntar: per què la gent del Lluçanès hem hagut d’esperar tant? Què i qui ho ha possibilitat?
Era un vailet encara, que d’aquesta nova carretera ja en sentia a parlar; que si passarà per aquí, per allà, per més enllà,... però sempre eren promeses incomplertes o, per ser suau, “ bones intencions”.
El novembre del 2003 tinc el gran honor de ser escollit un dels 135 diputats del Parlament de Catalunya. M’imposo, encoratjat pels representants del meu grup polític al Lluçanès i fent-me ressò de tots els estudis estratègics del Consorci del Lluçanès, de solucionar el tema viari. Per això calia valentia i compromís amb el Lluçanès, i puc dir amb orgull que aquests valors els he practicat i, a més, he trobat les complicitats i els aliats de govern que ho han fet posible. Tenim la carretera troncal i central del Lluçanès en marxa i en tenim programades d’altres com les que han d’unir Prats, Sant Feliu i Avinyó, la de Sant Quirze fins al Puigrafagut, ...
Per això els territoris més allunyats de la centralitat metropolitana hem de ser empoderats: tenir capacitat política i decisió sobre els recursos públics perquè aquests siguin més equitatius també des del punt de vista territorial.
I això és el que hem fet i s’ha de continuar garantint i millorant. No podem tornar als temps de les promeses o “bones Intencions”, seria sinònim de retrocés. Algú vol anar enrere?
Hem fet avançar molt l’equitat territorial. I, ara, el Lluçanès està a l’agenda del País. No puc entendre aquells diputats vigatans que viuen a Barcelona i que ara clamen que el govern no ha de governar per Territoris com el Lluçanès. Volen salvar territoris que no coneixen i que no necessiten salvadors, sinó respecte,com el que ens han tingut i ens hem fet tenir. Massa sovint, alguns partits polítics van pel món a la caça de la papereta com qui va pel bosc amb un cistell a la recerca de bolets. I també és una pràctica massa estesa aquesta de propiciar el vot captiu, el vot agraït o de baixes passions.
Em sap greu que la gent digui que tots el que fem política som iguals. I em dol que la gent -potser no la majoria, però molta, massa- digui estar desenganyada. ERC i jo mateix som d'una generació que procura de dir i de fer allò que creu i convé a la gent., com ha estat l’impuls de la nova carretera ( els fets són tossuts, però evidents). Per tant, sé que no tinc dret a la fatiga per continuar treballant per la comarca del Lluçanès.
(Publicat a La Rella)

6 compromisos que marcaran l'agenda política d'Esquerra a Osona

Josep Maria Freixanet — Wed, 03 Nov 2010 21:18:43 +0100

Al 2006, Esquerra Osona vam prendre uns compromisos amb la comarca, els 13 Punts d'Esquerra per Osona.
Enguany, a més dels 6 compromisos adquirits per Joan Puigcercós, després d'un procés participatiu amb la participació de més de 70.000 ciutadans, nosaltres aportem 6 compromisos més per la comarca.
Aquestes compromisos són:
- UVic, talent i internacionalització
- Infraestructures per una comarca productiva, turística i respectuosa amb el territori.
- Immigració: drets i deures per tothom
- Vic capital: una administració pròxima
- Una comarca sense cap generació perduda (ni joves ni majors de 45 anys)
- Cultura: identitat i cohesió
Aquesta és l'agenda d'Esquerra Osona pels propers 4 anys al Parlament, amb l'objectiu de superar la crisi, però no amb improvisacions, sinó construint un nou model de comarca.

"Els governs d'esquerres han trencat amb el classisme en la governança del país"

Josep Maria Freixanet — Tue, 02 Nov 2010 23:21:33 +0100

El 22 d'octubre, l'Agustí Danés d'El 9 Nou, em va fer una entrevista de dues pàgines.
L'Agustí va titular l'entrevista amb la frase "Els governs d'esquerres han trencat amb el classisme en la governança del país".
Podeu llegir l'entrevista als següents enllaços: 1a part i 2a part

Lipdbud per la indpendència, un record mundial per la llibertat

Josep Maria Freixanet — Mon, 01 Nov 2010 08:38:14 +0100

Un récord per la independència, una felicitació pels organitzadors i per tots els que hi érem!

6 compromisos d'Esquerra per arribar a un pacte a la propera legislatura

Josep Maria Freixanet — Mon, 25 Oct 2010 08:05:35 +0200

Ahir en un acte al teatre Grec de Barcelona, es va cloure la campanya Catalunya Decideix, després d'haver recollit més de 70.000 enquestes arreu de Catalunya, on es podia escollir les 6 prioritats d'Esquerra davant una negociació de pacte polític després de les eleccions.
Les prioritats són:
1. Convocatòria d'un referèndum sobre la independència de Catalunya
2. Crear un nou sistema públic de finançament, que faciliti el crèdit a autònoms, empreses i famílies, cal anar més enllà de l'actual ICF.
3. Obtenir tots els recursos necessaris per acabar donant la cobertura a tots els depenents de Catalunya.
4. Que els productes agraris i ramaders de casa nostra tinguin els preus justos.
5. Reforma de l'administració i la funció pública, reduint els alts càrrecs i buscar una eficiència i una transparència més grans.
6. El concert econòmic, que els impostos dels catalans es gestionin a Catalunya, la demanda històrica d'ERC.

Sense notícies de cap Sant Jordi que ens salvi

Josep Maria Freixanet — Mon, 18 Oct 2010 13:38:19 +0200

El divendres passat, en un vespre fred, amb els companys vigatans i osonencs d'ERC i amb la presència de l'Anna Simó (bloc), vam homenatjar al President Lluís Companys, assassinat ara fa 70 anys a mans dels franquistes, després de ser entregat per la Gestapo i estar reclòs a Montjuïc, on va ser torturat i vexat. Dolor i mort per ser qui era, el president de Catalunya.
Recordar aquells moments greus i dolorosos pel país, aquells moments de derrota i repressió, ens mostren que la lluita és dura i llarga, i que es necessita passió pels ideals i perseverància en el treball, perseverància en fer les coses i fer-les bé.
Tal com vaig dir el divendres, en el meu parlament, no vindrà cap Sant Jordi que ens salvi del Drac. No són temps de llegendes, si no d'actuar, de posar tots els nostres esforços i batallar políticament vers els objectius indestriables de la justícia social i la llibertat nacional.
Potser són temps complicats, on el camí és més dret del que ens imaginàvem, però farem el camí, amb la il.lusió d'un futur millor i l'orgull de tenir el relleu pres per uns homes ferms com Macià, Companys i tota la gent de l'Esquerra dels 30 i de la post-guerra, dels qui han mantingut la flama de la llibertat en dècades complicades o porugues.
No hi ha cap Sant Jordi en camí, la independència només compte amb cada un de tots nosaltres.

Galeria de Fotos d'Osona.com de l'Homenatge a Lluís Companys

Video-post: Entrevista a Angle Obert (El9TV): Pudors de la planta de Sant Martí d'Albars i Vegueries

Josep Maria Freixanet — Tue, 05 Oct 2010 17:17:59 +0200

Extret d'El9TV

Entrevista de Quico Sallés pel grup Nació Digital: Lluçanès, Vic, Osona, Educació i Esquerra

Josep Maria Freixanet — Wed, 15 Sep 2010 17:27:25 +0200

El 10 d'agost d'aquest any el Lluçanes.com i Osona.com em van fer una entrevista que van publicar a ambdós mitjans, la podeu llegir en qualsevol dels dos mitjans:
Lluçanès.com: «Tinc dos reptes: la D.O. Xai del Lluçanès i la UVic a Olost»
Osona.com: «ERC Vic no pot acceptar tornar a treure dos regidors»
També van aprofitar la notícia per parlar del paper dels mestres en la immersió lingüística, notícia que podeu llegir aquí.

“Qui dia passa, any empeny” o estat propi?

Josep Maria Freixanet — Mon, 02 Aug 2010 11:26:39 +0200

La història dels pobles és feta per onades que van configurant etapes.Aquestes onades expressen aspiracions o són el resultat de dificultats o encerts. Periòdicament, cada poble formula les seves prioritats i s'esforça en aconseguir-les. Hi ha ocasions en què aquests objectius tenen més contingut que en d'altres.
Catalunya es troba en un final de cicle; en aquest final de cicle una part de la població es troba desconcertada, troba a faltar un lideratge polític que indiqui un camí clar, sense giragonses estranyes. A més, hi ha aquesta figura que va encunyar el cronista a Cortes Enric Juliana, que no sé si existeix o no, però se’n parla molt, del català emprenyat.
El partit en què milito, que per tradició i ADN representa el sector més inquiet de la població catalana, és criminalitzat precisament per inquiet, per intentar trencar l’status quo del qui “dia passa, any empeny”, però jo crec que és un error això. Quan Esquerra esternuda és que Catalunya té una grip. Per tant, no matem el símptoma, anem a buscar on és la malaltia.
Aquest país ha viscut unes certes sotragades, polítiques, socials, l’arribada de més d’un milió de nouvinguts, la crisi financera global, sumada a la immobiliària local. I també, i no cal oblidar-ho, Espanya ens ha tancat als morros el que semblava que era la via amb consens per desenvolupar-nos com a nació, la via estatutària. No és estrany que hi hagi inquietud. Però matant la inquietud no evitarem el problema.
El sistema econòmic, l’estat del benestar, les estructures socials i els anhels nacionals estant posats en entredit, per un escenari internacional de profunda crisi però també per un estat que ens asfixia en infraestructures, en finançament i en el respecte a la nostra identitat nacional.
La pregunta és: es vol canviar aquesta situació? Si es vol canviar, qui està disposat a donar suport al canvi? Hem de saber qui està disposat a donar suport al canvi. De vegades, quan es busca excessivament el centre polític, sembla que el que es busca és “qui dia passa, any empeny”, no tocar res. No seria una bona recepta a Catalunya obsessionar-se per aquesta mena de centralitat amorfa. Cal la centralitat de les forces del canvi. No un centre equidistant dels qui no volen canviar res i dels qui els agradaria canviar alguna cosa. Perquè això vol dir que no es mou res.
Jo, nosaltres, com a responsables d’aquest canvi, ens seguim apuntant al canvi; ERC no pactarà amb ningú que no tingui en el seu programa la transició cap a l'Estat català. Per tant, el debat electoral no serà o CiU o el tripartit, sinó que se centrarà entre autonomisme limitat o independència.
Hem fet un camí comú amb l’autonomisme de CiU del 80 al 86 i amb el federalisme del PSC del 2004 al 2010, ara el TC, l’Estat Espanyol constitucional, ens ha dit que ni autonomia ni federació caben a Espanya.
El Tribunal Internacional de Justícia, màxim òrgan judicial de Nacions Unides, ha dictaminat que la declaració unilateral d'independència de Kosovo 'no viola la llei internacional'. Aquesta decisió obre la porta a altres nacions sense Estat, com Catalunya, a declarar la independència des del Parlament.
Els grups socials i econòmics catalans actuant de comú acord, amb una societat civil forta, sobre el sistema català de partits polítics, poden obligar als partits a definir els canvis cap a la creació d’un Estat català, un estat propi dels catalans.

Publicat a El9Nou

El Parlament ja parla obertament d'independència sí o no

Josep Maria Freixanet — Mon, 19 Jul 2010 09:38:16 +0200

El Ple extraordinari del Parlament de Catalunya davant la sentència de del TC contra l'Estatut va representar un moment clau més del camí cap a l'alliberament nacional.
Es volia sortir del Parlament amb una resposta unitària a la sentència del TC, això va ser una resolució que era el preàmbul de l'Estatut. Aquest és el mínim de mínims (com va escriure un mitjà) que podia arribar el bloc catalanista del Parlament. Aquesta és la resposta davant la sentència. Però el què és el més important és quines són les propostes de futur.
Mai com aquell divendres s'ha parlat tant i tant clar sobre la independència de Catalunya. La crisi entre Catalunya i Espanya és més evident que mai i ara als partits els tocarà proposar quina és la seva solució. En bona part la majoria de partits ho van fer: Esquerra, independència; socialistes, més federalisme (més?); iniciativa, federalisme plurinacional (amb qui?); populars i ciudadanos, acatar el TC i involucionar.
Convergència, però va tornar a caure en l'ambigüitat (que no cau la Unió de Duran), parlant de nous horitzons, d'un nou camí... però què vol dir això?
Esquerra, al costat de la resolució de mínims de resposta al TC, va presentar una resolució perquè el Parlament obri un procés cap a la independència de Catalunya. El resultat fou que els diputats d'Esquerra van votar que sí; PSC, ICV, PP i Ciudadanos van votar que no i CiU es va abstenir.
Aquest Parlament arriba fins aquí. Ara la ciutadania haurà de decidir fins on vol que arribi el proper Parlament.

Perquè som una nació i nosaltres decidim

Josep Maria Freixanet — Thu, 08 Jul 2010 09:36:58 +0200

La sentència del TC sobre l'Estatut ha suposat una retallada sobre una altra retallada (Catalunya no pot oblidar la tisorada de la foto de Mas i ZP) i a més el tancament del procés autonòmic espanyol.
El TC amb la seva sentència ha deixat fora de joc als federalistes i als autonomistes que aspiren a més autogovern.
O et quedes amb el què hi ha o inicies un nou camí. Si la legalitat espanyola no ens admet, el que hem de fer és una legalitat pròpia, tal com diu Joan Puigcercós.
Cal que el dia 10 de juliol hi hagi un nombre impressionant de catalans i catalanes a Barcelona rebutjant el menyspreu de la legalitat espanyola a la realitat nacional catalana i a la capacitat de decidir del poble català.
I que aquesta manifestació, que ha de ser multitudinària, ens impulsi a creure en la força d'un poble, que si decideix caminar capa a la llibertat serà imparable. Serem imparables! Perquè som una nació i nosaltres decidim.

Amb la confiança d'Esquerra Osona, a treballar!

Josep Maria Freixanet — Tue, 22 Jun 2010 14:12:28 +0200

El meu bloc ha restat en silenci durant les darreres setmanes perquè he estat immers en el procés intern d'elecció del candidat d'Esquerra Osona a les llistes pel Parlament de Catalunya.
Al ser un procés intern he evitat el soroll extern. Ara era el moment del debat, les reflexions i compartir pensaments amb la militància d'Esquerra que és qui elegeix els candidats.
Això es va fer en un Congrés el passat divendres a Manlleu, on van escollir entre la regidora de Vic Gràcia Ferrer i un servidor. La militància em va fer confiança amb mi, per això els agraeixo la confiança dipositada en mi, a l'igual que al 2003 i al 2006. Junts fem i farem el projecte d'Esquerra Republicana de Catalunya.
A partir d'ara torna l'activitat per animar a la ciutadania a apostar per un projecte independentista i a favor de les polítiques socials i de benestar com és Esquerra, però sobretot que la gent d'Osona vegi en el nostre partit la millor eina per tenir els serveis, infraestructures i model territorial i econòmic que els sigui favorable i útil.
A més, estic convençut que Esquerra és el millor fil conductor de l’aportació d’Osona a la construcció nacional de la Catalunya lliure La campanya Esquerra Compleix prossegueix a la xarxa i en diferents trobades per fer arribar la feina feta, per passar balanç dels compromisos adquirits fa quatre anys, tant a nivell comarcal com
nacional.
Per això convido a l'esperança per sobre del desànim i ofereixo treball dur i honestedat, valentia i joc net, lleialtat i patriotisme a la comarca i al país.