<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
	<title>Bloc de Josep Heras</title>
	<link>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/</link>
	<description>Bloc de Josep Heras</description>
	<pubDate>Thu,  1 Jan 1970 01:00:00 +0100</pubDate>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[Llums i ombres del moviment feminista]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/llums-i-ombres-del-moviment-feminista</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/llums-i-ombres-del-moviment-feminista</comments>
		<pubDate>Tue, 16 Mar 2010 13:15:50 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Heras]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/llums-i-ombres-del-moviment-feminista</guid>
		<imatge>http://blocs.esquerra.cat/imatges/feminism2.jpg</imatge>
		<description><![CDATA[Fa aproxim&agrave;dament dues d&egrave;cades, decidir-me a escriure sobre el feminisme m'hagu&eacute;s suposat algun retret i no pocs recels en l'entorn en el qual em movia: ni m&eacute;s ni menys que l'independentisme, aleshores proper a l'organitzaci&oacute; armada Terra Lliure. I &eacute;s que el moviment feminista d'aleshores provenia d'una tradici&oacute;, pordriem dir tan radical com cient&iacute;fica (cient&iacute;ficament marxista). La preocupaci&oacute; aleshores consistia m&eacute;s en consolidar les llibertats mig guanyades (dret al divorci, independ&egrave;ncia econ&ograve;mica, abortament...) per una banda, i per l'altra fer del secular paper subaltern de les dones, un debat reflexiu (autoreflexiu) continu. En aquest context, podr&iacute;em dir organitzatiu, a les manifestacions del 8 de mar&ccedil;, era recomanable que no hi anaren els homes, i a grans trets estava mal vista la inger&egrave;ncia masculina en el feminisme. Comptat i debatut, mal o b&eacute;, hi havia una coher&egrave;ncia, un fil conductor que identificava clarament en qu&egrave; consistia el feminisme.<br /> Posteriorment, ara,despr&eacute;s de la &quot;derrota&quot; del comunisme (i per tant d'aquell <em>cientifisme</em> marxista), la cosa feminista s'ha fet&nbsp;m&eacute;s transversal, m&eacute;s &quot;personalista&quot;, i m&eacute;s generadora d'actituds paternalistes. Ara ja no es parla d'unes estructures, hist&ograve;riques o no que impedeixen l'emancipaci&oacute; de la dona. Ja no hi ha una organitzaci&oacute; secular patriarcal que ha condicionat el pensament femen&iacute; des de l'antiguitat. No existeix tampoc la &quot;dona treballadora&quot;. Per contra, ara tots els homes s&oacute;n responsables de la seua opressi&oacute;; i totes les dones estan igual d'oprimides, des de les netejadores de pisos que no tenen Seguretat Social, fins a les catedr&agrave;tiques d'universitat. Perque en definitiva, en aquesta &quot;nova societat&quot;, tots som &quot;iguals&quot;. <br /> Abandonada la q&uuml;esti&oacute; de classe, s'ha obert la veda a les ter&agrave;pies de grup, a la intrusi&oacute; en la vida privada, a la paritat &quot;perque s&iacute;&quot;, i a un <em>neosexisme</em> que afirma que dones i homes tenim valors diferents i que, seguint la l&ograve;gica de la <em>descriminaci&oacute; positiva</em> resulta que els suposats valors femenins s&oacute;n millors que els masculins. Tot plegat una s&egrave;rie d'idees que sovint ens distreuen dels veritables problemes. Un d'ells, la situaci&oacute; de milers de netejadores sense regularitzar.<br /> Pense que tot moviment per la igualtat &eacute;s fill del seu temps, i el femisme no &eacute;s pas una excepci&oacute;. Vivim una &egrave;poca en qu&egrave;, en boca de Michael Parentti, tot &eacute;s&nbsp;<em>anything&nbsp;but class</em>.&nbsp;Si em donaren a triar, i sense caure en el t&ograve;pic de la &quot;vellea&quot;, diria que temps passats sempre foren millors...<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Sobre bous, paranys i modes]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/sobre-bous-paranys-i-modes</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/sobre-bous-paranys-i-modes</comments>
		<pubDate>Sat, 20 Feb 2010 22:45:24 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Heras]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/sobre-bous-paranys-i-modes</guid>
		<imatge>http://blocs.esquerra.cat/imatges/bous-al-carrer-2.jpg</imatge>
		<description><![CDATA[Darrerament el govern valenci&agrave; sembla adoptar el paper de defensor dels interessos valencians davant governs superiors, tal com el d'espanya o el de la UE. Tot, a prop&ograve;sit de la cacera amb parany, del decret de les terrasses d'hosteleria, i de forma totalment demag&ograve;gica, amb l'ordre del ministeri de cultura de suspendre la prolongaci&oacute; de Blasco Ib&agrave;&ntilde;ez. El govern aut&ograve;nom est&agrave; llan&ccedil;ant la idea de que tothom de fora est&agrave; en contra de Val&egrave;ncia, fomentant aix&iacute;, vulgues que no, un victimisme, que podria recondu&iuml;r-se, si les circunst&agrave;ncies foren les ideals, a un nacionalisme epid&egrave;rmic d'all&ograve; m&eacute;s prometedor.<br /> Els qui ens autorreconeguem com a patriotes, en aquestes circumst&agrave;ncies haur&iacute;em de prendre partit, al meu parer, per la subst&agrave;ncia i no pas per la cojuntura. Tant fa que per diversos motius X, les manifestacions m&eacute;s populars i aut&ograve;ctones siguen identificades amb els enemics de la nostra causa. I m&eacute;s encara quan l'alternativa a aix&ograve; no &eacute;s m&eacute;s que el gran projecte <em>progre</em> i &quot;cultural&quot; de la casa comuna del SOE.<br /> Els independentistes, els patriotes, hem d'estar amb els signes d'identitat del pa&iacute;s, i els haur&iacute;em de defensar; i aix&ograve; inclou els <em>bous al carrer</em> i la cacera amb parany. No ens podem permetre el luxe de caure en causes, que per molt leg&iacute;times que siguen no s&oacute;n la nostra, i que am&eacute;s ens aboquen a un m&oacute;n uniformitzat i despersonalitzat.<br /> La darrera ILP al Parlament del Principat sobre les corregudes de bous, ha demostrat fins a quin punt els nostres representants poden manifestar vergonya per defensar les manifestacions m&eacute;s genu&iuml;nes de la nostra cultura, com s&oacute;n els Bous al carrer (no pas les corregudes de bous). I &eacute;s que est&agrave; de moda &quot;defensar&quot; els animals, encara que despr&eacute;s ens els mengem per dinar en un plat.&nbsp;De moda no est&agrave; la causa nacional, perque des de fa mil anys existim com a poble; ni la social, perque des dels inicis de la societat existeixen les classes socials.<br /> Si demostrem el &quot;suficient&quot; complexe com per a caure en aquest tipus de modes, li estarem fent un flac favor a la naci&oacute;, i la hist&ograve;ria ens jutjar&agrave; com a un poble que desitj&agrave; la seua pr&ograve;pia desaparici&oacute;. En definitiva, dep&eacute;n de nosaltres.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Sobre la intel.lectualitat valenciana]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/sobre-la-intelectualitat-valenciana</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/sobre-la-intelectualitat-valenciana</comments>
		<pubDate>Tue, 26 Jan 2010 13:56:52 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Heras]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/sobre-la-intelectualitat-valenciana</guid>
		<imatge>http://blocs.esquerra.cat/imatges/altall2.jpg</imatge>
		<description><![CDATA[Quan comence a escriure aquestes l&iacute;nies, no puc estar-me de pensar en aquell manifest que tan perplex ens va deixar, a m&iacute; i a bona part dels meus companys, publicat amb motiu de les eleccions municipals del 2007, i que reclamava el vot a la candidata del PSOE, Carmen Alborch. Entre els signants hi havia persones de tan reconeguda traject&ograve;ria patri&ograve;tica com Vicent Torrent, cantant d'Al Tall, o Manuel Molins, dramaturg. I tot plegat em fa preguntar-me, qu&eacute; tenen de patriotes si&nbsp;desitgen que guanye la candidata del segon partit espanyol; i tamb&eacute;&nbsp;em pregunte perqu&egrave;.<br /> B&eacute;, en realitat em pregunte i&nbsp;em responc. Pense que per ells, va davant el seu patrocini que el pa&iacute;s. M'imagine per aix&ograve;, una alcaldia del PSOE que compta amb ells per a determinades activitats culturals. I aquesta idea del patrocini, no nom&eacute;s la projecte al futur; n'estic conven&ccedil;ut que tamb&eacute; &eacute;s, per dir-ho d'alguna manera, restrospectiva. En altres paraules:&nbsp;&quot;tu m'has promocionat, jo et recolze&quot;. Si no &eacute;s aquest el motiu, no s'explica el contingut de les composicions de Vicent Torrent, ni la catalanitat impoluta de Manuel Molins. Ha d'haver una ra&oacute; superior per que aquesta gent done suport al PSOE.<br /> El cas concret que acabe d'exposar no obstant, &eacute;s tan sols una petita manifestaci&oacute; d'un problema general m&eacute;s preocupant. Un problema del qual, el nostre pa&iacute;s emmalalteix. Il.lustres nacionalistes,&nbsp;destacats&nbsp;l&iacute;ders sindicals..., donant suport al PSOE; artistes, poetes i diversa &quot;fauna&quot; cultural fent apologia de l'antipol&iacute;tica;&nbsp;periodistes d'all&ograve; m&eacute;s &quot;progres&quot; ventant la pres&egrave;ncia d'Esquerra al Pa&iacute;s Valenci&agrave;... Aix&ograve; s&iacute;, tots o quasi tots els casos tenen un denominador com&uacute;: la llarga m&agrave; del PSOE. I &eacute;s que aquest partit t&eacute; un projecte molt clar per al Pa&iacute;s Valenci&agrave;: &quot;els catalanistes&nbsp;que s'encarreguen&nbsp;de la cultura (d'una part de la cultura, &eacute;sclar), que nosaltres ens n'encarregarem de la pol&iacute;tica&quot;. En fi, res m&eacute;s lluny d'all&ograve; que en el seu moment digu&eacute; Fuster: &quot;la pol&iacute;tica o la fas o te la fan&quot;. <br /> Crec que a tots els pa&iuml;sos &quot;couen faves&quot;. No som l'&uacute;nic&nbsp;indret amb una intel.lectualitat ambivalent i dif&iacute;cil de tractar, i &eacute;s que aquesta classe (la classe intelectual), a tot arreu presumeixen d'una gran ego, amb el que aix&ograve; t&eacute; de consec&uuml;&egrave;ncia pol&iacute;tica, en el cas que hi haja alguna causa justa pel mig.<br /> Sempre hi donarem suport, des de les institucions pol&iacute;tiques, a tota producci&oacute; cultural que siga en catal&agrave;, aix&ograve; no cal ni plantejar-s'ho. Per&ograve; tampoc ens n'estarem de dir el que pensem de la nostra classe intel.lectual]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Ara sabem per a què servien...]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/ara-sabem-per-a-que-servien</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/ara-sabem-per-a-que-servien</comments>
		<pubDate>Sat, 19 Dec 2009 21:56:40 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Heras]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/ara-sabem-per-a-que-servien</guid>
		<imatge>http://blocs.esquerra.cat/imatges/referendum-para-la-independencia-en-arenys-de-munt.jpg</imatge>
		<description><![CDATA[A tots ens ha sobtat l'anunci de de formalitzar una candidatura electoral per a les auton&ograve;miques del 2010, per part de destacats membres de&nbsp;la coordinadora organitzadora dels refer&egrave;ndums (aquella que no &eacute;s &quot;Osona decideix&quot;) . Uns refer&egrave;ndums que havien de servir per copsar la for&ccedil;a de l'independentisme al Principat de Catalunya, ara resulta que es convertiran en el pr&ograve;leg d'una operaci&oacute;, com a m&iacute;nim electoral. Enrrera queda, doncs, l'&quot;apartidisme&quot; i la &quot;transversalitat&quot; de qu&egrave; feien esment els organitzadors. A aquest carro s'han apuntat ja, Carretero i el seu &quot;reagrupament&quot;, els an&agrave;rquics regidors de les CUP, i per suposat l'alcalde d'Arenys, iniciador de les consultes. Faltaria saber si els darrers crits de Laporta van pel mateix cam&iacute;, o si el que acaba de dir el nostre company Uriel (que&nbsp;Esquerra ser&agrave; el seu partit mentre convoque un refer&egrave;ndum d'independ&egrave;ncia)&nbsp;&eacute;s tamb&eacute; l'inici d'una lenta agonia d'eixida, al m&eacute;s pur <em>estil carretero.<br /> </em>Comptat i debatut, si aix&ograve; es confirm&eacute;s, podriem estar davant un monstre electoral capa&ccedil; de competir amb Esquerra en la propera convocat&ograve;ria de 2010. Un monstre electoral buit de contingut, i tant sols unit&nbsp;amb una &uacute;nica proclama: &quot;independ&egrave;ncia&quot;. I dic proclama perque no crec que siga m&eacute;s que aix&ograve;: una proclama. Una proclama &uacute;til per &quot;advertir&quot; l'electorat m&eacute;s nacionalista que Esquerra &quot;no &eacute;s independentista&quot;. Amb proclames ja va apareixer fa temps &Agrave;ngel Colom (i b&eacute; que va fer el seu treball), i fa m&eacute;s temps encara, aquella &quot;Crida a la Solidaritat&quot;. Les proclames, no obstant, nom&eacute;s duren dos anys, a m&eacute;s tivar tres, i despr&eacute;s totes van a parar a &quot;la casa comuna del catalanisme&quot;, altrament dita CDC. Aix&ograve; s&iacute;, despr&eacute;s dels serveis prestats.<br /> L'&uacute;nica organitzaci&oacute; en aquest pa&iacute;s que ha plantejat el m&eacute;s semblant a un full de ruta fins a la nostra independ&egrave;ncia, ha estat i &eacute;s Esquerra, i la llarga m&agrave; de converg&egrave;ncia t&eacute; una sola missi&oacute;: trencar el full. N'hi haur&agrave; qui pense que em faig el conte de la lletera, per&ograve; a la inversa. Tant sols puc dir que de tant en tant no est&agrave; de m&eacute;s aplicar&nbsp;all&ograve; de &quot;pensa mal i encertar&agrave;s&quot;, i m&eacute;s encara coneguent la dreta d'aquest pa&iacute;s.<br /> Ah, per cert, sense&nbsp;voler ser&nbsp;Lopezista ni Tenista (no s&eacute; ben b&eacute; com dir-ho), all&agrave; on la coordinadora no ha organitzat els refer&egrave;ndums, la participaci&oacute; ha superat el 40%&nbsp;, i tot sense legalitat, sense campanya electoral, sense cens i sense col.legis electorals. <em>Chapeau</em> pels organitzadors!]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[El mur de la dependència]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/el-mur-de-la-dependencia</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/el-mur-de-la-dependencia</comments>
		<pubDate>Thu,  3 Dec 2009 20:37:57 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Heras]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/el-mur-de-la-dependencia</guid>
		<imatge>http://blocs.esquerra.cat/imatges/mur-de-berlin8.jpg</imatge>
		<description><![CDATA[Aquests dies s'ha commemorat la caiguda del mur de Berl&iacute;n. Sota l'equ&agrave;nim&iacute;ssim lema de &quot;Festa&nbsp;de la llibertat&quot;, els principals governs d'Europa s'han afegit al carro de la desacreditaci&oacute; de tot el que implica una alternativa al capitalisme. Malgrat la identificaci&oacute; de l'anomenat &quot;pensament &uacute;nic&quot; amb la ideologia neoconservadora, sembla ser que, a criteri de&nbsp;la vella Europa (la uni&oacute; europea dels estats, clar est&agrave;), no est&agrave; de m&eacute;s titllar l'experi&egrave;ncia socialista de la part oriental del continent, com a contr&agrave;ria a la llibertat. Supose&nbsp;que es&nbsp;referiran a la llibertat de triar on caure mort en algun punt de l'&Agrave;frica subsahariana, o de l'&Iacute;ndia, o d'Am&egrave;rica Central, despr&eacute;s de veure't desprovist dels drets m&eacute;s elementals reconeguts per l'ONU:&nbsp;sostre, electricitat, aigua corrent, treball, cultura, i atenci&oacute; m&egrave;dica. Doncs b&eacute;, mentre a la inmensa majoria del m&oacute;n capitalista (gaireb&eacute; tot el m&oacute;n &eacute;s capitalista) aquests drets estan conculcats, resulta que a la inmensa majoria del m&oacute;n socialista, fins a la caiguda del mur, els tenien coberts, i amb escreix. Sembla, per&ograve;, que els nostres governants, quan parlen de llibertat, es refereixen a la llibertat d'expressi&oacute;, d'associaci&oacute;, i de premsa (drets aquests, sovint descuidats pels marxistes, s&iacute; senyor!), i no als altres tipus de llibertat abans esmentats. Doncs b&eacute;, parlem de llibertat d'expressi&oacute;:&nbsp;encara no han detingut a cap responsable dels atemptats perpetrats contra seus, personatges i b&eacute;ns d'organitzacions valencianistes al Pa&iacute;s Valenci&agrave;; ser&agrave; perque la just&iacute;cia i els br&egrave;tols feixistes s&oacute;n els mateixos...?&nbsp; Parlem de llibertat d'associaci&oacute;: milers de persones s&oacute;n perseguides al Pa&iacute;s Basc per expressar les seues idees, i la majoria d'organitzacions independentistes il.legalitzades (i tamb&eacute; perseguides per suposat).Parlem de llibertat de premsa: al Pa&iacute;s Valenci&agrave; la TV3 est&agrave; perseguida, no nom&eacute;s pel govern, sino tamb&eacute; per la just&iacute;cia espanyola. B&eacute;, aquests s&oacute;n exemples de &quot;llibertats&quot;&nbsp;a l'estat espanyol, un estat &quot;lliure&quot; d'Europa.<br /> Parlem de nosaltres, no obstant. Qu&eacute; hem aconseguit els catalans amb la caiguda del mur...? Processos independentistes...? Globalitzaci&oacute;...? Desaparici&oacute; de criteris dictatorials...? Per molt que hi pense no endevine a saber qu&egrave;. Si de cas, la globalitzaci&oacute; ens ha portat a ser una de les societats m&eacute;s internetitzades del m&oacute;n... Per&ograve; aix&ograve; &eacute;s avantatge o desaventatge... ? Encara no ho s&eacute;. El que s&iacute; que s&eacute; &eacute;s que els processos d'autodeterminaci&oacute; s'han aturat al l&iacute;mit de l'antic &quot;tel&oacute; d'acer&quot;, i que van ser fruit de la&nbsp;crisi d'un sistema pol&iacute;tic&nbsp;que&nbsp;havia durat m&eacute;s de&nbsp;mig segle. Despr&eacute;s&nbsp;d'aix&ograve;,&nbsp;mai m&eacute;s se n'ha tornat a saber d'ells a l'&quot;Europa lliure&quot; (la nostra, s'enten). Tamb&eacute; s&eacute; que que quan existia l'URSS, les proclames a la premsa sovi&egrave;tica&nbsp;en favor de l'autodeterminaci&oacute; d'Irlanda, de C&ograve;rsega, o del Pa&iacute;s Basc, eren una constant, per tal de desacreditar el bloc capitalista. En fi, que em faig un embolic amb tot plegat. No s&eacute; si hauria de vindre una altra URSS per salvar-nos, o si simplement bastar&agrave; amb la Uni&oacute; Europea, o si m'he d'alegrar per la nostra llibertat i llavors quedar-me a casa.... Sincerament no ho s&eacute;. Alg&uacute; em podria ajudar (alg&uacute; que sigui independentista, &eacute;s clar!)?<br /> <br /> Salut, llibertat i independ&egrave;ncia!]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Sense desobediència no hi ha independència]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/sense-desobediencia-no-hi-ha-independencia</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/sense-desobediencia-no-hi-ha-independencia</comments>
		<pubDate>Sat, 31 Oct 2009 00:46:46 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Heras]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/sense-desobediencia-no-hi-ha-independencia</guid>
		<imatge>http://blocs.esquerra.cat/imatges/et_mani_2_011220070.jpg</imatge>
		<description><![CDATA[Sens dubte, el mes de setembre passat ha estat un dels m&eacute;s moguts de la hist&ograve;ria recent de Catalunya. Podria ser comparable (o superable) a l'any en qu&egrave; el Parlament aprov&agrave; una moci&oacute; pel dret a l'autodeterminaci&oacute;, l'any 91, coincidint amb el proc&eacute;s de desmembraci&oacute; de la Uni&oacute; Sovi&egrave;tica. Tant aleshores com ara es va discutir obertament sobre la perman&egrave;ncia o no dins d'Espanya.<br /> Avui han pres del relleu els refer&egrave;ndums locals per la independ&egrave;ncia. La fita d'Arenys de Munt ha estat simptom&agrave;tica, ha suposat un abans i un despr&eacute;s, s'est&agrave; reproduint a molts ajuntaments, i d'alguna manera est&agrave; revifant el debat independentista al si de la societat.<br /> Per&ograve;, quin lligam podem establir entre la fita del 91 i aquesta...? Qu&eacute; &eacute;s el que ha passat en aquest temps? Hem avan&ccedil;at o tot el contrari...?&nbsp; Sens dubte, els fets internacionals del 91 donaren arguments a l'aven&ccedil; d'Esquerra, aleshores liderada per &Agrave;ngel Colom, i amb un missatge clarament independentista. Poc despr&eacute;s Colom trenc&agrave; el partit en nom de l'independentisme, per despr&eacute;s integrar-se en Converg&egrave;ncia i Uni&oacute;. D'aquest colp, Esquerra se'n sort&iacute;, impuls&agrave; la reforma de l'estatut, assol&iacute; la vintena de diputats, i actualment governa el Principat de Catalunya en companyia d'altres forces.<br /> Ara, al calor de les consultes populars (i amb l'inestimable ajut dels Mass media), l'escisi&oacute; d'Esquerra, Reagrupament, pret&eacute;n mostrar-se com la for&ccedil;a independentista de Catalunya, per a despr&eacute;s (igual que va passar fa 18 anys amb el Partit per la Indep&egrave;nd&egrave;ncia d'&Agrave;ngel Colom) dissoldre's en la casa comuna del nacionalisme, &eacute;s a dir, CDC. Per&ograve;, qu&eacute; aconseguirem si aix&ograve; passa? De qu&eacute; servir&agrave; l'eclosi&oacute; nacionalista que estem vivint si Esquerra no puja de vots i escons? Sens dubte correm el perill de que Converg&egrave;ncia rentabilitze tot aquest clam a la llarga, i amb una &uacute;nica intenci&oacute;: la perpetuaci&oacute; dins d'Espanya.<br /> Quina &eacute;s doncs, la l&iacute;nia divis&ograve;ria entre all&ograve; heteri i all&ograve; productiu, en el tema que ens ocupa? Sens dubte la resposta rau en els fets i no en les paraules. I no oblidem que la just&iacute;cia espanyola va dictar una ordre, i l'hem acomplert. I segurament tornar&agrave; a dictar noves ordres, i tamb&eacute; les acatarem. I jo em pregunte... Qu&eacute; hagu&eacute;s passat si l'alcalde d'Arenys s'hagu&eacute;s negat a acatar aquesta ordre? Ac&agrave;s no hagu&eacute;s tingut molta m&eacute;s repercussi&oacute; que la que ha tingut acatant-la? Ac&agrave;s no hagu&eacute;s estat arropat pel seu poble?... Perd&oacute;, pel poble de Catalunya de punta a punta?? Ac&agrave;s no hagu&eacute;s posat en contradicci&oacute; aquells que s'omplen la boca de &quot;Catalunya&quot;, mostrant-los que els independentistes no nom&eacute;s parlem, sino que am&eacute;s ens plantem?<br /> L'alcalde d'Arenys, per&ograve;, t&eacute; poca responsabilitat en aquesta q&uuml;esti&oacute;, si el comparem amb la que t&eacute; el regidor de les CUP. Qu&eacute; jo s&agrave;piga, aquesta organitzaci&oacute; no acata les institucions de l'estat. Perqu&egrave; doncs, va acatar la decisi&oacute; de la just&iacute;cia espanyola en aquest afer? En fi, misteris de la vida..., o si m&eacute;s no, com deia el meu avi, &quot;amb la llengua tot &eacute;s bo d'arreglar&quot;.<br /> Tenim un repte per davant: demostrar els espanyols (i a nosaltres mateixos), que aix&ograve; de la independ&egrave;ncia va de bo. Sense desobedi&egrave;ncia no hi ha independ&egrave;ncia.<br /> <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Un passeig per l'ajuntament de València]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/un-passeig-per-lajuntament-de-valencia</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/un-passeig-per-lajuntament-de-valencia</comments>
		<pubDate>Fri,  9 Oct 2009 00:38:39 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Heras]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/un-passeig-per-lajuntament-de-valencia</guid>
		<imatge>http://blocs.esquerra.cat/imatges/absolutmarbellaayuntamientovalencia-1-jpg</imatge>
		<description><![CDATA[<br /> L'altre dia em vaig enterar que Rita Barber&agrave; ha impulsat un &quot;pla anticrisi&quot; consistent en una congelaci&oacute; d'impostos, taxes i sous de pol&iacute;tics i personal de confian&ccedil;a. Aquest pla, de fet, est&agrave; en marxa des de l'any passat, per&ograve; resulta tan poc ambici&oacute;s, i estreny tan poc el cintur&oacute; dels implicats, que pr&agrave;cticament ha passat desapercebut.<br /> Si aprofundim, per contra, en les finances de l'Ajuntament de Val&egrave;ncia, ens n'adonarem&nbsp; de com d'irrissori i propagand&iacute;stic &eacute;s aquest &quot;pla d'austeritat&quot;. Segons una not&iacute;cia apareguda al diari &quot;Levante&quot;, la factura de m&ograve;vils del personal &quot;alt&quot; de l'ajuntament, ascendeix, anualment, a 561.000 euros, un 12% m&eacute;s que l'any passat. Tamb&eacute; informava de que el consum mensual mitj&agrave;, apenes variava els mesos d'estiu, quan hi ha les vacances dels regidors, assessors i alts funcionaris.<br /> Per&ograve; la mateixa not&iacute;cia, aportava algunes dades d'inter&egrave;s sobre la vida laboral dels nostres representants; unes dades que ben b&eacute; podrien ser encap&ccedil;alades amb aquell ep&iacute;graf de.. &quot;sab&iacute;eu que...?&quot;, perque sincerament, val la pena con&egrave;ixer-les. Aquestes s&oacute;n algunes:<br /> <br /> 1.- sovint &eacute;s complicat trobar alguns regidors en horari de mat&iacute; a l'ajuntament. A la vesprada &eacute;s impossible.<br /> <br /> 2.- Els regidors de Val&egrave;ncia cobren 3.600 euros al mes, quantitat que s'incrementa m&eacute;s d'un 15% si tenen responsabilitat de govern, o un 50% en el cas de l'alcaldessa.<br /> <br /> 3.- Els regidors disposen de cotxe oficial i dret a dinar o sopar amb c&agrave;rrec dels contes p&uacute;blics en 40 restaurants de gamma mitjana-alta. A aquestes cites gastron&ograve;miques poden assistir els invitats que el regidor vulga, i corren a c&agrave;rrec del departament de protocol.<br /> <br /> Si aix&ograve; no &eacute;s malversar diners p&uacute;blics, que baixe D&eacute;u i ho veja! &Eacute;s evident que el consistori valenci&agrave; no &eacute;s l'&uacute;nica instituci&oacute; que por &quot;pressumir&quot; d'aquestes dades. Sens dubte, aquest &eacute;s un problema inherent al sistema espanyol, i perque no dir-ho, al de tot el m&oacute;n occidental: pol&iacute;tics elegits pel poble, amb una responsabilitat de servidors p&uacute;blics sobre el paper, cobrant sous astron&ograve;mics per no fer apenes res (com se sol dir, escalfant la cadira); o b&eacute; gastant en dinars i <em>kits</em> a costa dels contes de l'heraldi p&uacute;blic.<br /> Hi ha qui diu, que dir aix&ograve; &eacute;s populista, que aix&iacute; s'engatussa f&agrave;cilment al poble treballador, per&ograve; que no contribueix a solucionar els problemes reals de la societat. Per mi simplement &eacute;s pal.lesar la immoralitat de l'actual classe pol&iacute;tica. Una immoralitat que cobra sentit en el prec&iacute;s moment en qu&egrave; es demana als treballadors d'aquest pa&iacute;s que s'estrenyen el cintur&oacute;, que ens l'estrenyim.<br /> En l'art de la guerra, es diu que si el capit&agrave; porta l'estandart davant dels seus soldats, la moral d'aquests creix com l'escuma. Evidentment, si els nostres representants pol&iacute;tics s'abaixen el sou per decret, no solucionaran els problemes de la societat, per&ograve; generaran confian&ccedil;a, i per suposat contribuir&agrave; a millorar els &iacute;ndexs de participaci&oacute; electoral de qu&egrave; tant ens queixem.<br /> Democr&agrave;cia, o republicanisme, no significa nom&eacute;s estar a favor d'eleccions cada 4 anys. Significa tamb&eacute; moralitat, consci&egrave;ncia de servei p&uacute;blic. I per suposat significa mesures de tipus econ&ograve;mic, contra el transfuguisme, o de regulaci&oacute; laboral. Per exemple, que els sous dels c&agrave;rrecs electes els cobraren els partits pol&iacute;tics, que tots els regidors i personal col.locat a dit fitxen, etc, etc...<br /> Les dades aportades ac&iacute;, sobre l'ajuntament de Val&egrave;ncia, poden ser un bon comen&ccedil;ament per a la reflexi&oacute; i el debat. Endavant doncs!]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Impostos, país i dèficit]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/impostos-pais-i-deficit-1</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/impostos-pais-i-deficit-1</comments>
		<pubDate>Fri, 18 Sep 2009 00:11:18 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Heras]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/impostos-pais-i-deficit-1</guid>
		<imatge>http://blocs.esquerra.cat/imatges/large_safety-net-hospital-090809.jpg</imatge>
		<description><![CDATA[&quot;D&egrave;ficit p&uacute;blic&quot;: quin concepte m&eacute;s recurrent! Guardat al calaix de l'anomenada &quot;societat del benestar&quot;, s'extreu a cada cicle capitalista per mostrar &quot;com d'endeutat que est&agrave; l'estat&quot;, per justificar retalls en despesa p&uacute;blica. Aquesta t&agrave;ctica podriem dir que &eacute;s estructural: &eacute;s a dir, no importa si governa la socialdemocr&agrave;cia o el liberalisme. Tant sols es basa en les necessitats mundials del gran capital, que &eacute;s, al cap i a la fi, qui governa realment.<br /> La perversitat d'aquestes pol&iacute;tiques es basa precissament&nbsp; en el propi concepte &quot;d&egrave;ficit p&uacute;blic&quot;. Com si prestar serveis que no resulten rendibles econ&ograve;micament fos una anomalia! El mantindre una educaci&oacute; gratu&iuml;ta i de qualitat, o una sanitat universal, o subsidis per no deixar de la m&agrave; de D&eacute;u qui s'ha quedat sense treball, aix&ograve; &eacute;s &quot;d&egrave;ficit p&uacute;blic&quot;, perque no reporta cap benefici (molt l&ograve;gic, per altra banda, si tenim en compte que l'economia de mercat es basa en el benefici personal). &Eacute;s clar, el milionaris, o els semimilionaris, tant fa, no els hi cal rebre una educaci&oacute; gratu&iuml;ta; s'ho poden pagar per la via privada, i am&eacute;s exigint una qualitat alt&iacute;ssima. Per&ograve;, i les fam&iacute;lies treballadores? I els mileuristes? (o inframileuristes), i els que paguen hipoteca i tenen fills? Aquests &quot;xupocters&quot; de l'estat estan despullant les seues arques amb les despeses que generen. No estaria gens malament llen&ccedil;ar-los a tots al mar (tret dels que treballen clar, aquests s&oacute;n necessaris...).<br /> No pretenc fer d'aquesta entrada un mon&ograve;leg amb pinzellades d'humor negre. Nom&eacute;s m'agradaria cridar l'atenci&oacute; sobre com ens duen, el capital i els seus aliats pol&iacute;tics, cap al model social nord-americ&agrave;, on els rics s&oacute;n cada vegada m&eacute;s rics, i els pobres no poden eixir se la seua pobresa.<br /> El debat actual sobre la pujada o no d'impostos, d'entrada &eacute;s fal.la&ccedil;, perque s'apugen o no, l'objecte d'aquests seran les classes mitjanes i treballadores amb certa solv&egrave;ncia (una mica m&eacute;s que mil.leuristes), i no pas les rendes m&eacute;s altes. Sincerament, no veig a Zapatero en lluita contra l'oligarquia espanyola, ni contra el frau fiscal (un dels &quot;esports&quot; preferits d'aquesta oligarquia). Per tant, per a mi, el debat no &eacute;s aquest.<br /> Altre tema &eacute;s la gran despesa que dedica el govern a mantindre ministeris innecessaris, gu&agrave;rdia civils i policies, o conselleries de diversa &iacute;ndole en autonomies de gran renom hist&ograve;ric (sant tornem-hi amb la ironia!), com La Rioja o Castilla y leon. Com a catal&agrave; d'origen humil, no m'agradaria barrejar els dos debats, perque evidentment responen a problem&agrave;tiques molt distintes.<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Nous aires per a València]]></title>
		<link>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/nous-aires-per-a-valencia</link>
		<comments>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/nous-aires-per-a-valencia</comments>
		<pubDate>Fri,  4 Sep 2009 23:07:45 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Josep Heras]]></dc:creator>
		<guid>http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/nous-aires-per-a-valencia</guid>
		<imatge>http://blocs.esquerra.cat/imatges/estelada_9octubre08_valencia.jpg</imatge>
		<description><![CDATA[Esquerra representa nous aires per a Val&egrave;ncia. Una ciutat com la nostra, malmesa per desercions incomprensibles i incapacitats cr&ograve;niques, necessita, d'una vegada per totes, una opci&oacute; que almenys represente una part dels valencians: la d'aquells m&eacute;s conscients dins la societat. I estic conven&ccedil;ut que aquesta opci&oacute; som nosaltres, Esquerra. Quan parle de &quot;desercions&quot; i d'&quot;incapacitats cr&ograve;niques&quot;, referint-me al darrer tram pol&iacute;tic valenci&agrave;, no puc deixar de pensar en aquella decisi&oacute; del valencianisme hist&ograve;ric (s&iacute;, aquell que en el seu temps il.lusion&agrave; a Joan Fuster), de donar suport al psoE a les darreres eleccions municipals. Aix&iacute;, tampoc puc deixar de recordar aquell trist i pudent pacte estatutari (25 anys despr&eacute;s de la primera edici&oacute;) entre els dos grans espanyols, i menys encara deixar de pensar, que n'hi ha molts de valencians, de bona fe, que encara voten amb la E de psoe (lamente per tant, decepcionar aquells que pensaven que el PSPV existia...).<br /> Hui per hui, est&agrave; m&eacute;s que vist que el progressisme cl&agrave;ssic, d'arrel espanyola, est&agrave; passat de moda; que el valencianisme ben ent&eacute;s (parle del Bloc, per si algun lector encara no s'ha adonat) s'ha rendit en mans d'aquell progressisme o, en el millor dels casos s'ha inhibit (no s&eacute;, no conteste...); i que l'electorat, a l'hora de votar, no sap (o no ent&eacute;n) qu&eacute; est&agrave; passant. Per a mi, Esquerra representa l'&uacute;nica opci&oacute; amb les idees clares a la nostra ciutat, des del catalanisme (que &eacute;s el millor valencianisme), i des de l'esquerra treballadora (l'esquerra <em>no snob</em> per suposat).<br /> Amb un nou Pla de treball en marxa, i de cara al curs que tot just comen&ccedil;a, milers de valencians de la ciutat de Val&egrave;ncia coneixeran les nostres propostes, la nostra pol&iacute;tica, i la nostra ideologia, a trav&eacute;s de les planes del <em>Val&egrave;ncia s&iacute;</em>, &ograve;rgan d'expressi&oacute; d'Esquerra. Els actes, les presentacions, la publicitat, el boca-orella faran estendre el missatge d'Esquerra, com una bassa d'oli, amb la mirada posada en l'horitz&oacute; del 2011. Temps al temps. Com va dir Agust&iacute; Cerd&agrave; en el seu moment, &quot;som com un embar&agrave;s, que va creixent...&quot;. Tenim uns recursos humans impagables, i un President, Ra&uuml;l Castanyer amb empenta, amb molta empenta. <br /> Senyors, el <em>cap de pont </em>resta obert. Nom&eacute;s cal entrar-hi i fortificar-s'hi. Ho tenim en safata.<br />]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>
