http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/ Bloc de Josep Heras Thu, 1 Jan 1970 01:00:00 +0100 ca http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/llums-i-ombres-del-moviment-feminista http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/llums-i-ombres-del-moviment-feminista Tue, 16 Mar 2010 13:15:50 +0100 http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/llums-i-ombres-del-moviment-feminista http://blocs.esquerra.cat/imatges/feminism2.jpg Posteriorment, ara,després de la "derrota" del comunisme (i per tant d'aquell cientifisme marxista), la cosa feminista s'ha fet més transversal, més "personalista", i més generadora d'actituds paternalistes. Ara ja no es parla d'unes estructures, històriques o no que impedeixen l'emancipació de la dona. Ja no hi ha una organització secular patriarcal que ha condicionat el pensament femení des de l'antiguitat. No existeix tampoc la "dona treballadora". Per contra, ara tots els homes són responsables de la seua opressió; i totes les dones estan igual d'oprimides, des de les netejadores de pisos que no tenen Seguretat Social, fins a les catedràtiques d'universitat. Perque en definitiva, en aquesta "nova societat", tots som "iguals".
Abandonada la qüestió de classe, s'ha obert la veda a les teràpies de grup, a la intrusió en la vida privada, a la paritat "perque sí", i a un neosexisme que afirma que dones i homes tenim valors diferents i que, seguint la lògica de la descriminació positiva resulta que els suposats valors femenins són millors que els masculins. Tot plegat una sèrie d'idees que sovint ens distreuen dels veritables problemes. Un d'ells, la situació de milers de netejadores sense regularitzar.
Pense que tot moviment per la igualtat és fill del seu temps, i el femisme no és pas una excepció. Vivim una època en què, en boca de Michael Parentti, tot és anything but class. Si em donaren a triar, i sense caure en el tòpic de la "vellea", diria que temps passats sempre foren millors...
]]> http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/sobre-bous-paranys-i-modes http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/sobre-bous-paranys-i-modes Sat, 20 Feb 2010 22:45:24 +0100 http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/sobre-bous-paranys-i-modes http://blocs.esquerra.cat/imatges/bous-al-carrer-2.jpg Els qui ens autorreconeguem com a patriotes, en aquestes circumstàncies hauríem de prendre partit, al meu parer, per la substància i no pas per la cojuntura. Tant fa que per diversos motius X, les manifestacions més populars i autòctones siguen identificades amb els enemics de la nostra causa. I més encara quan l'alternativa a això no és més que el gran projecte progre i "cultural" de la casa comuna del SOE.
Els independentistes, els patriotes, hem d'estar amb els signes d'identitat del país, i els hauríem de defensar; i això inclou els bous al carrer i la cacera amb parany. No ens podem permetre el luxe de caure en causes, que per molt legítimes que siguen no són la nostra, i que amés ens aboquen a un món uniformitzat i despersonalitzat.
La darrera ILP al Parlament del Principat sobre les corregudes de bous, ha demostrat fins a quin punt els nostres representants poden manifestar vergonya per defensar les manifestacions més genuïnes de la nostra cultura, com són els Bous al carrer (no pas les corregudes de bous). I és que està de moda "defensar" els animals, encara que després ens els mengem per dinar en un plat. De moda no està la causa nacional, perque des de fa mil anys existim com a poble; ni la social, perque des dels inicis de la societat existeixen les classes socials.
Si demostrem el "suficient" complexe com per a caure en aquest tipus de modes, li estarem fent un flac favor a la nació, i la història ens jutjarà com a un poble que desitjà la seua pròpia desaparició. En definitiva, depén de nosaltres.]]> http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/sobre-la-intelectualitat-valenciana http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/sobre-la-intelectualitat-valenciana Tue, 26 Jan 2010 13:56:52 +0100 http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/sobre-la-intelectualitat-valenciana http://blocs.esquerra.cat/imatges/altall2.jpg Bé, en realitat em pregunte i em responc. Pense que per ells, va davant el seu patrocini que el país. M'imagine per això, una alcaldia del PSOE que compta amb ells per a determinades activitats culturals. I aquesta idea del patrocini, no només la projecte al futur; n'estic convençut que també és, per dir-ho d'alguna manera, restrospectiva. En altres paraules: "tu m'has promocionat, jo et recolze". Si no és aquest el motiu, no s'explica el contingut de les composicions de Vicent Torrent, ni la catalanitat impoluta de Manuel Molins. Ha d'haver una raó superior per que aquesta gent done suport al PSOE.
El cas concret que acabe d'exposar no obstant, és tan sols una petita manifestació d'un problema general més preocupant. Un problema del qual, el nostre país emmalalteix. Il.lustres nacionalistes, destacats líders sindicals..., donant suport al PSOE; artistes, poetes i diversa "fauna" cultural fent apologia de l'antipolítica; periodistes d'allò més "progres" ventant la presència d'Esquerra al País Valencià... Això sí, tots o quasi tots els casos tenen un denominador comú: la llarga mà del PSOE. I és que aquest partit té un projecte molt clar per al País Valencià: "els catalanistes que s'encarreguen de la cultura (d'una part de la cultura, ésclar), que nosaltres ens n'encarregarem de la política". En fi, res més lluny d'allò que en el seu moment digué Fuster: "la política o la fas o te la fan".
Crec que a tots els països "couen faves". No som l'únic indret amb una intel.lectualitat ambivalent i difícil de tractar, i és que aquesta classe (la classe intelectual), a tot arreu presumeixen d'una gran ego, amb el que això té de consecüència política, en el cas que hi haja alguna causa justa pel mig.
Sempre hi donarem suport, des de les institucions polítiques, a tota producció cultural que siga en català, això no cal ni plantejar-s'ho. Però tampoc ens n'estarem de dir el que pensem de la nostra classe intel.lectual]]> http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/ara-sabem-per-a-que-servien http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/ara-sabem-per-a-que-servien Sat, 19 Dec 2009 21:56:40 +0100 http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/ara-sabem-per-a-que-servien http://blocs.esquerra.cat/imatges/referendum-para-la-independencia-en-arenys-de-munt.jpg estil carretero.
Comptat i debatut, si això es confirmés, podriem estar davant un monstre electoral capaç de competir amb Esquerra en la propera convocatòria de 2010. Un monstre electoral buit de contingut, i tant sols unit amb una única proclama: "independència". I dic proclama perque no crec que siga més que això: una proclama. Una proclama útil per "advertir" l'electorat més nacionalista que Esquerra "no és independentista". Amb proclames ja va apareixer fa temps Àngel Colom (i bé que va fer el seu treball), i fa més temps encara, aquella "Crida a la Solidaritat". Les proclames, no obstant, només duren dos anys, a més tivar tres, i després totes van a parar a "la casa comuna del catalanisme", altrament dita CDC. Això sí, després dels serveis prestats.
L'única organització en aquest país que ha plantejat el més semblant a un full de ruta fins a la nostra independència, ha estat i és Esquerra, i la llarga mà de convergència té una sola missió: trencar el full. N'hi haurà qui pense que em faig el conte de la lletera, però a la inversa. Tant sols puc dir que de tant en tant no està de més aplicar allò de "pensa mal i encertaràs", i més encara coneguent la dreta d'aquest país.
Ah, per cert, sense voler ser Lopezista ni Tenista (no sé ben bé com dir-ho), allà on la coordinadora no ha organitzat els referèndums, la participació ha superat el 40% , i tot sense legalitat, sense campanya electoral, sense cens i sense col.legis electorals. Chapeau pels organitzadors!]]> http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/el-mur-de-la-dependencia http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/el-mur-de-la-dependencia Thu, 3 Dec 2009 20:37:57 +0100 http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/el-mur-de-la-dependencia http://blocs.esquerra.cat/imatges/mur-de-berlin8.jpg Parlem de nosaltres, no obstant. Qué hem aconseguit els catalans amb la caiguda del mur...? Processos independentistes...? Globalització...? Desaparició de criteris dictatorials...? Per molt que hi pense no endevine a saber què. Si de cas, la globalització ens ha portat a ser una de les societats més internetitzades del món... Però això és avantatge o desaventatge... ? Encara no ho sé. El que sí que sé és que els processos d'autodeterminació s'han aturat al límit de l'antic "teló d'acer", i que van ser fruit de la crisi d'un sistema polític que havia durat més de mig segle. Després d'això, mai més se n'ha tornat a saber d'ells a l'"Europa lliure" (la nostra, s'enten). També sé que que quan existia l'URSS, les proclames a la premsa soviètica en favor de l'autodeterminació d'Irlanda, de Còrsega, o del País Basc, eren una constant, per tal de desacreditar el bloc capitalista. En fi, que em faig un embolic amb tot plegat. No sé si hauria de vindre una altra URSS per salvar-nos, o si simplement bastarà amb la Unió Europea, o si m'he d'alegrar per la nostra llibertat i llavors quedar-me a casa.... Sincerament no ho sé. Algú em podria ajudar (algú que sigui independentista, és clar!)?

Salut, llibertat i independència!]]> http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/sense-desobediencia-no-hi-ha-independencia http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/sense-desobediencia-no-hi-ha-independencia Sat, 31 Oct 2009 00:46:46 +0100 http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/sense-desobediencia-no-hi-ha-independencia http://blocs.esquerra.cat/imatges/et_mani_2_011220070.jpg Avui han pres del relleu els referèndums locals per la independència. La fita d'Arenys de Munt ha estat simptomàtica, ha suposat un abans i un després, s'està reproduint a molts ajuntaments, i d'alguna manera està revifant el debat independentista al si de la societat.
Però, quin lligam podem establir entre la fita del 91 i aquesta...? Qué és el que ha passat en aquest temps? Hem avançat o tot el contrari...?  Sens dubte, els fets internacionals del 91 donaren arguments a l'avenç d'Esquerra, aleshores liderada per Àngel Colom, i amb un missatge clarament independentista. Poc després Colom trencà el partit en nom de l'independentisme, per després integrar-se en Convergència i Unió. D'aquest colp, Esquerra se'n sortí, impulsà la reforma de l'estatut, assolí la vintena de diputats, i actualment governa el Principat de Catalunya en companyia d'altres forces.
Ara, al calor de les consultes populars (i amb l'inestimable ajut dels Mass media), l'escisió d'Esquerra, Reagrupament, pretén mostrar-se com la força independentista de Catalunya, per a després (igual que va passar fa 18 anys amb el Partit per la Indepèndència d'Àngel Colom) dissoldre's en la casa comuna del nacionalisme, és a dir, CDC. Però, qué aconseguirem si això passa? De qué servirà l'eclosió nacionalista que estem vivint si Esquerra no puja de vots i escons? Sens dubte correm el perill de que Convergència rentabilitze tot aquest clam a la llarga, i amb una única intenció: la perpetuació dins d'Espanya.
Quina és doncs, la línia divisòria entre allò heteri i allò productiu, en el tema que ens ocupa? Sens dubte la resposta rau en els fets i no en les paraules. I no oblidem que la justícia espanyola va dictar una ordre, i l'hem acomplert. I segurament tornarà a dictar noves ordres, i també les acatarem. I jo em pregunte... Qué hagués passat si l'alcalde d'Arenys s'hagués negat a acatar aquesta ordre? Acàs no hagués tingut molta més repercussió que la que ha tingut acatant-la? Acàs no hagués estat arropat pel seu poble?... Perdó, pel poble de Catalunya de punta a punta?? Acàs no hagués posat en contradicció aquells que s'omplen la boca de "Catalunya", mostrant-los que els independentistes no només parlem, sino que amés ens plantem?
L'alcalde d'Arenys, però, té poca responsabilitat en aquesta qüestió, si el comparem amb la que té el regidor de les CUP. Qué jo sàpiga, aquesta organització no acata les institucions de l'estat. Perquè doncs, va acatar la decisió de la justícia espanyola en aquest afer? En fi, misteris de la vida..., o si més no, com deia el meu avi, "amb la llengua tot és bo d'arreglar".
Tenim un repte per davant: demostrar els espanyols (i a nosaltres mateixos), que això de la independència va de bo. Sense desobediència no hi ha independència.

]]> http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/un-passeig-per-lajuntament-de-valencia http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/un-passeig-per-lajuntament-de-valencia Fri, 9 Oct 2009 00:38:39 +0200 http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/un-passeig-per-lajuntament-de-valencia http://blocs.esquerra.cat/imatges/absolutmarbellaayuntamientovalencia-1-jpg L'altre dia em vaig enterar que Rita Barberà ha impulsat un "pla anticrisi" consistent en una congelació d'impostos, taxes i sous de polítics i personal de confiança. Aquest pla, de fet, està en marxa des de l'any passat, però resulta tan poc ambiciós, i estreny tan poc el cinturó dels implicats, que pràcticament ha passat desapercebut.
Si aprofundim, per contra, en les finances de l'Ajuntament de València, ens n'adonarem  de com d'irrissori i propagandístic és aquest "pla d'austeritat". Segons una notícia apareguda al diari "Levante", la factura de mòvils del personal "alt" de l'ajuntament, ascendeix, anualment, a 561.000 euros, un 12% més que l'any passat. També informava de que el consum mensual mitjà, apenes variava els mesos d'estiu, quan hi ha les vacances dels regidors, assessors i alts funcionaris.
Però la mateixa notícia, aportava algunes dades d'interès sobre la vida laboral dels nostres representants; unes dades que ben bé podrien ser encapçalades amb aquell epígraf de.. "sabíeu que...?", perque sincerament, val la pena conèixer-les. Aquestes són algunes:

1.- sovint és complicat trobar alguns regidors en horari de matí a l'ajuntament. A la vesprada és impossible.

2.- Els regidors de València cobren 3.600 euros al mes, quantitat que s'incrementa més d'un 15% si tenen responsabilitat de govern, o un 50% en el cas de l'alcaldessa.

3.- Els regidors disposen de cotxe oficial i dret a dinar o sopar amb càrrec dels contes públics en 40 restaurants de gamma mitjana-alta. A aquestes cites gastronòmiques poden assistir els invitats que el regidor vulga, i corren a càrrec del departament de protocol.

Si això no és malversar diners públics, que baixe Déu i ho veja! És evident que el consistori valencià no és l'única institució que por "pressumir" d'aquestes dades. Sens dubte, aquest és un problema inherent al sistema espanyol, i perque no dir-ho, al de tot el món occidental: polítics elegits pel poble, amb una responsabilitat de servidors públics sobre el paper, cobrant sous astronòmics per no fer apenes res (com se sol dir, escalfant la cadira); o bé gastant en dinars i kits a costa dels contes de l'heraldi públic.
Hi ha qui diu, que dir això és populista, que així s'engatussa fàcilment al poble treballador, però que no contribueix a solucionar els problemes reals de la societat. Per mi simplement és pal.lesar la immoralitat de l'actual classe política. Una immoralitat que cobra sentit en el precís moment en què es demana als treballadors d'aquest país que s'estrenyen el cinturó, que ens l'estrenyim.
En l'art de la guerra, es diu que si el capità porta l'estandart davant dels seus soldats, la moral d'aquests creix com l'escuma. Evidentment, si els nostres representants polítics s'abaixen el sou per decret, no solucionaran els problemes de la societat, però generaran confiança, i per suposat contribuirà a millorar els índexs de participació electoral de què tant ens queixem.
Democràcia, o republicanisme, no significa només estar a favor d'eleccions cada 4 anys. Significa també moralitat, consciència de servei públic. I per suposat significa mesures de tipus econòmic, contra el transfuguisme, o de regulació laboral. Per exemple, que els sous dels càrrecs electes els cobraren els partits polítics, que tots els regidors i personal col.locat a dit fitxen, etc, etc...
Les dades aportades ací, sobre l'ajuntament de València, poden ser un bon començament per a la reflexió i el debat. Endavant doncs!]]> http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/impostos-pais-i-deficit-1 http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/impostos-pais-i-deficit-1 Fri, 18 Sep 2009 00:11:18 +0200 http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/impostos-pais-i-deficit-1 http://blocs.esquerra.cat/imatges/large_safety-net-hospital-090809.jpg La perversitat d'aquestes polítiques es basa precissament  en el propi concepte "dèficit públic". Com si prestar serveis que no resulten rendibles econòmicament fos una anomalia! El mantindre una educació gratuïta i de qualitat, o una sanitat universal, o subsidis per no deixar de la mà de Déu qui s'ha quedat sense treball, això és "dèficit públic", perque no reporta cap benefici (molt lògic, per altra banda, si tenim en compte que l'economia de mercat es basa en el benefici personal). És clar, el milionaris, o els semimilionaris, tant fa, no els hi cal rebre una educació gratuïta; s'ho poden pagar per la via privada, i amés exigint una qualitat altíssima. Però, i les famílies treballadores? I els mileuristes? (o inframileuristes), i els que paguen hipoteca i tenen fills? Aquests "xupocters" de l'estat estan despullant les seues arques amb les despeses que generen. No estaria gens malament llençar-los a tots al mar (tret dels que treballen clar, aquests són necessaris...).
No pretenc fer d'aquesta entrada un monòleg amb pinzellades d'humor negre. Només m'agradaria cridar l'atenció sobre com ens duen, el capital i els seus aliats polítics, cap al model social nord-americà, on els rics són cada vegada més rics, i els pobres no poden eixir se la seua pobresa.
El debat actual sobre la pujada o no d'impostos, d'entrada és fal.laç, perque s'apugen o no, l'objecte d'aquests seran les classes mitjanes i treballadores amb certa solvència (una mica més que mil.leuristes), i no pas les rendes més altes. Sincerament, no veig a Zapatero en lluita contra l'oligarquia espanyola, ni contra el frau fiscal (un dels "esports" preferits d'aquesta oligarquia). Per tant, per a mi, el debat no és aquest.
Altre tema és la gran despesa que dedica el govern a mantindre ministeris innecessaris, guàrdia civils i policies, o conselleries de diversa índole en autonomies de gran renom històric (sant tornem-hi amb la ironia!), com La Rioja o Castilla y leon. Com a català d'origen humil, no m'agradaria barrejar els dos debats, perque evidentment responen a problemàtiques molt distintes.
]]> http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/nous-aires-per-a-valencia http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/nous-aires-per-a-valencia Fri, 4 Sep 2009 23:07:45 +0200 http://blocs.esquerra.cat/josep-heras/bloc/nous-aires-per-a-valencia http://blocs.esquerra.cat/imatges/estelada_9octubre08_valencia.jpg Hui per hui, està més que vist que el progressisme clàssic, d'arrel espanyola, està passat de moda; que el valencianisme ben entés (parle del Bloc, per si algun lector encara no s'ha adonat) s'ha rendit en mans d'aquell progressisme o, en el millor dels casos s'ha inhibit (no sé, no conteste...); i que l'electorat, a l'hora de votar, no sap (o no entén) qué està passant. Per a mi, Esquerra representa l'única opció amb les idees clares a la nostra ciutat, des del catalanisme (que és el millor valencianisme), i des de l'esquerra treballadora (l'esquerra no snob per suposat).
Amb un nou Pla de treball en marxa, i de cara al curs que tot just comença, milers de valencians de la ciutat de València coneixeran les nostres propostes, la nostra política, i la nostra ideologia, a través de les planes del València sí, òrgan d'expressió d'Esquerra. Els actes, les presentacions, la publicitat, el boca-orella faran estendre el missatge d'Esquerra, com una bassa d'oli, amb la mirada posada en l'horitzó del 2011. Temps al temps. Com va dir Agustí Cerdà en el seu moment, "som com un embaràs, que va creixent...". Tenim uns recursos humans impagables, i un President, Raül Castanyer amb empenta, amb molta empenta.
Senyors, el cap de pont resta obert. Només cal entrar-hi i fortificar-s'hi. Ho tenim en safata.
]]>