Sindica

cap

El bloc

Impostos, país i dèficit

Impostos, país i dèficit

"Dèficit públic": quin concepte més recurrent! Guardat al calaix de l'anomenada "societat del benestar", s'extreu a cada cicle capitalista per mostrar "com d'endeutat que està l'estat", per justificar retalls en despesa pública. Aquesta tàctica podriem dir que és estructural: és a dir, no importa si governa la socialdemocràcia o el liberalisme. Tant sols es basa en les necessitats mundials del gran capital, que és, al cap i a la fi, qui governa realment.
La perversitat d'aquestes polítiques es basa precissament  en el propi concepte "dèficit públic". Com si prestar serveis que no resulten rendibles econòmicament fos una anomalia! El mantindre una educació gratuïta i de qualitat, o una sanitat universal, o subsidis per no deixar de la mà de Déu qui s'ha quedat sense treball, això és "dèficit públic", perque no reporta cap benefici (molt lògic, per altra banda, si tenim en compte que l'economia de mercat es basa en el benefici personal). És clar, el milionaris, o els semimilionaris, tant fa, no els hi cal rebre una educació gratuïta; s'ho poden pagar per la via privada, i amés exigint una qualitat altíssima. Però, i les famílies treballadores? I els mileuristes? (o inframileuristes), i els que paguen hipoteca i tenen fills? Aquests "xupocters" de l'estat estan despullant les seues arques amb les despeses que generen. No estaria gens malament llençar-los a tots al mar (tret dels que treballen clar, aquests són necessaris...).
No pretenc fer d'aquesta entrada un monòleg amb pinzellades d'humor negre. Només m'agradaria cridar l'atenció sobre com ens duen, el capital i els seus aliats polítics, cap al model social nord-americà, on els rics són cada vegada més rics, i els pobres no poden eixir se la seua pobresa.
El debat actual sobre la pujada o no d'impostos, d'entrada és fal.laç, perque s'apugen o no, l'objecte d'aquests seran les classes mitjanes i treballadores amb certa solvència (una mica més que mil.leuristes), i no pas les rendes més altes. Sincerament, no veig a Zapatero en lluita contra l'oligarquia espanyola, ni contra el frau fiscal (un dels "esports" preferits d'aquesta oligarquia). Per tant, per a mi, el debat no és aquest.
Altre tema és la gran despesa que dedica el govern a mantindre ministeris innecessaris, guàrdia civils i policies, o conselleries de diversa índole en autonomies de gran renom històric (sant tornem-hi amb la ironia!), com La Rioja o Castilla y leon. Com a català d'origen humil, no m'agradaria barrejar els dos debats, perque evidentment responen a problemàtiques molt distintes.



comenta


perfil



Josep Heras
Josep M. Heras i Portalés va néixer a València el juliol de 1972. Fadrí, i dedicat a la docència, va ser fundador en el seu moment de l'organització juvenil Maulets, les joventuts de l'anomenat Front patriòtic català.
Tot el perfil

darreres entrades



Enllaços



contacte contacte



arxiu