Sindica

cap

El bloc

Envia a un/a amic/ga:

Un passeig per l'ajuntament de València

Un passeig per l'ajuntament de València


L'altre dia em vaig enterar que Rita Barberà ha impulsat un "pla anticrisi" consistent en una congelació d'impostos, taxes i sous de polítics i personal de confiança. Aquest pla, de fet, està en marxa des de l'any passat, però resulta tan poc ambiciós, i estreny tan poc el cinturó dels implicats, que pràcticament ha passat desapercebut.
Si aprofundim, per contra, en les finances de l'Ajuntament de València, ens n'adonarem  de com d'irrissori i propagandístic és aquest "pla d'austeritat". Segons una notícia apareguda al diari "Levante", la factura de mòvils del personal "alt" de l'ajuntament, ascendeix, anualment, a 561.000 euros, un 12% més que l'any passat. També informava de que el consum mensual mitjà, apenes variava els mesos d'estiu, quan hi ha les vacances dels regidors, assessors i alts funcionaris.
Però la mateixa notícia, aportava algunes dades d'interès sobre la vida laboral dels nostres representants; unes dades que ben bé podrien ser encapçalades amb aquell epígraf de.. "sabíeu que...?", perque sincerament, val la pena conèixer-les. Aquestes són algunes:

1.- sovint és complicat trobar alguns regidors en horari de matí a l'ajuntament. A la vesprada és impossible.

2.- Els regidors de València cobren 3.600 euros al mes, quantitat que s'incrementa més d'un 15% si tenen responsabilitat de govern, o un 50% en el cas de l'alcaldessa.

3.- Els regidors disposen de cotxe oficial i dret a dinar o sopar amb càrrec dels contes públics en 40 restaurants de gamma mitjana-alta. A aquestes cites gastronòmiques poden assistir els invitats que el regidor vulga, i corren a càrrec del departament de protocol.

Si això no és malversar diners públics, que baixe Déu i ho veja! És evident que el consistori valencià no és l'única institució que por "pressumir" d'aquestes dades. Sens dubte, aquest és un problema inherent al sistema espanyol, i perque no dir-ho, al de tot el món occidental: polítics elegits pel poble, amb una responsabilitat de servidors públics sobre el paper, cobrant sous astronòmics per no fer apenes res (com se sol dir, escalfant la cadira); o bé gastant en dinars i kits a costa dels contes de l'heraldi públic.
Hi ha qui diu, que dir això és populista, que així s'engatussa fàcilment al poble treballador, però que no contribueix a solucionar els problemes reals de la societat. Per mi simplement és pal.lesar la immoralitat de l'actual classe política. Una immoralitat que cobra sentit en el precís moment en què es demana als treballadors d'aquest país que s'estrenyen el cinturó, que ens l'estrenyim.
En l'art de la guerra, es diu que si el capità porta l'estandart davant dels seus soldats, la moral d'aquests creix com l'escuma. Evidentment, si els nostres representants polítics s'abaixen el sou per decret, no solucionaran els problemes de la societat, però generaran confiança, i per suposat contribuirà a millorar els índexs de participació electoral de què tant ens queixem.
Democràcia, o republicanisme, no significa només estar a favor d'eleccions cada 4 anys. Significa també moralitat, consciència de servei públic. I per suposat significa mesures de tipus econòmic, contra el transfuguisme, o de regulació laboral. Per exemple, que els sous dels càrrecs electes els cobraren els partits polítics, que tots els regidors i personal col.locat a dit fitxen, etc, etc...
Les dades aportades ací, sobre l'ajuntament de València, poden ser un bon començament per a la reflexió i el debat. Endavant doncs!



comentaris

comentari
Andreu (Paterna (l'Horta)) 18.10.2009 | 00.08 h
S'ha de marcar molt de prop la gent que s'aprofita dels càrrecs públics i dels diners de tots els ciutadans. Aquesta gent té una barra impresionant. PP i PSOE es pensen que les institucions públiques són de la seua propietat i poden fer amb elles el que vulguen. I no oblidem també la gent de l'esfera privada que s'enriqueix a costa de la feina de molts treballadors i de permisos i bens comuns que el sistema i la societat li donen, i es pensen que tampoc tenen obligació a donar comptes del seu patrimoni ni a donar la seua part equitativa a les arques públiques.

comenta


perfil



Josep Heras
Josep M. Heras i Portalés va néixer a València el juliol de 1972. Fadrí, i dedicat a la docència, va ser fundador en el seu moment de l'organització juvenil Maulets, les joventuts de l'anomenat Front patriòtic català.
Tot el perfil

darreres entrades



Enllaços



contacte contacte



arxiu