Aquests dies s'ha commemorat la caiguda del mur de Berlín. Sota l'equànimíssim lema de "Festa de la llibertat", els principals governs d'Europa s'han afegit al carro de la desacreditació de tot el que implica una alternativa al capitalisme. Malgrat la identificació de l'anomenat "pensament únic" amb la ideologia neoconservadora, sembla ser que, a criteri de la vella Europa (la unió europea dels estats, clar està), no està de més titllar l'experiència socialista de la part oriental del continent, com a contrària a la llibertat. Supose que es referiran a la llibertat de triar on caure mort en algun punt de l'Àfrica subsahariana, o de l'Índia, o d'Amèrica Central, després de veure't desprovist dels drets més elementals reconeguts per l'ONU: sostre, electricitat, aigua corrent, treball, cultura, i atenció mèdica. Doncs bé, mentre a la inmensa majoria del món capitalista (gairebé tot el món és capitalista) aquests drets estan conculcats, resulta que a la inmensa majoria del món socialista, fins a la caiguda del mur, els tenien coberts, i amb escreix. Sembla, però, que els nostres governants, quan parlen de llibertat, es refereixen a la llibertat d'expressió, d'associació, i de premsa (drets aquests, sovint descuidats pels marxistes, sí senyor!), i no als altres tipus de llibertat abans esmentats. Doncs bé, parlem de llibertat d'expressió: encara no han detingut a cap responsable dels atemptats perpetrats contra seus, personatges i béns d'organitzacions valencianistes al País Valencià; serà perque la justícia i els brètols feixistes són els mateixos...?  Parlem de llibertat d'associació: milers de persones són perseguides al País Basc per expressar les seues idees, i la majoria d'organitzacions independentistes il.legalitzades (i també perseguides per suposat).Parlem de llibertat de premsa: al País Valencià la TV3 està perseguida, no només pel govern, sino també per la justícia espanyola. Bé, aquests són exemples de "llibertats" a l'estat espanyol, un estat "lliure" d'Europa.
Parlem de nosaltres, no obstant. Qué hem aconseguit els catalans amb la caiguda del mur...? Processos independentistes...? Globalització...? Desaparició de criteris dictatorials...? Per molt que hi pense no endevine a saber què. Si de cas, la globalització ens ha portat a ser una de les societats més internetitzades del món... Però això és avantatge o desaventatge... ? Encara no ho sé. El que sí que sé és que els processos d'autodeterminació s'han aturat al límit de l'antic "teló d'acer", i que van ser fruit de la crisi d'un sistema polític que havia durat més de mig segle. Després d'això, mai més se n'ha tornat a saber d'ells a l'"Europa lliure" (la nostra, s'enten). També sé que que quan existia l'URSS, les proclames a la premsa soviètica en favor de l'autodeterminació d'Irlanda, de Còrsega, o del País Basc, eren una constant, per tal de desacreditar el bloc capitalista. En fi, que em faig un embolic amb tot plegat. No sé si hauria de vindre una altra URSS per salvar-nos, o si simplement bastarà amb la Unió Europea, o si m'he d'alegrar per la nostra llibertat i llavors quedar-me a casa.... Sincerament no ho sé. Algú em podria ajudar (algú que sigui independentista, és clar!)?

Salut, llibertat i independència!