A tots ens ha sobtat l'anunci de de formalitzar una candidatura electoral per a les autonòmiques del 2010, per part de destacats membres de la coordinadora organitzadora dels referèndums (aquella que no és "Osona decideix") . Uns referèndums que havien de servir per copsar la força de l'independentisme al Principat de Catalunya, ara resulta que es convertiran en el pròleg d'una operació, com a mínim electoral. Enrrera queda, doncs, l'"apartidisme" i la "transversalitat" de què feien esment els organitzadors. A aquest carro s'han apuntat ja, Carretero i el seu "reagrupament", els anàrquics regidors de les CUP, i per suposat l'alcalde d'Arenys, iniciador de les consultes. Faltaria saber si els darrers crits de Laporta van pel mateix camí, o si el que acaba de dir el nostre company Uriel (que Esquerra serà el seu partit mentre convoque un referèndum d'independència) és també l'inici d'una lenta agonia d'eixida, al més pur estil carretero.
Comptat i debatut, si això es confirmés, podriem estar davant un monstre electoral capaç de competir amb Esquerra en la propera convocatòria de 2010. Un monstre electoral buit de contingut, i tant sols unit amb una única proclama: "independència". I dic proclama perque no crec que siga més que això: una proclama. Una proclama útil per "advertir" l'electorat més nacionalista que Esquerra "no és independentista". Amb proclames ja va apareixer fa temps Àngel Colom (i bé que va fer el seu treball), i fa més temps encara, aquella "Crida a la Solidaritat". Les proclames, no obstant, només duren dos anys, a més tivar tres, i després totes van a parar a "la casa comuna del catalanisme", altrament dita CDC. Això sí, després dels serveis prestats.
L'única organització en aquest país que ha plantejat el més semblant a un full de ruta fins a la nostra independència, ha estat i és Esquerra, i la llarga mà de convergència té una sola missió: trencar el full. N'hi haurà qui pense que em faig el conte de la lletera, però a la inversa. Tant sols puc dir que de tant en tant no està de més aplicar allò de "pensa mal i encertaràs", i més encara coneguent la dreta d'aquest país.
Ah, per cert, sense voler ser Lopezista ni Tenista (no sé ben bé com dir-ho), allà on la coordinadora no ha organitzat els referèndums, la participació ha superat el 40% , i tot sense legalitat, sense campanya electoral, sense cens i sense col.legis electorals. Chapeau pels organitzadors!