Josep Heras

Hi ha una estranya convicció entre alguns “independentistes-model” de la nostra societat, de considerar la situació política del Principat com una situació de “transició nacional” cap alguna cosa semblant a la independència: “procés” diuen uns, “transició” diuen uns altres; i tot arran dels maleïts referèndums de mentida, que per l'únic que van servir va ser per desmembrar l'independentisme organitzat.

Continuar llegint

Primera lliçó: per què ha intervingut l'OTAN a Líbia? Per humanitarisme? Per salvar uns quants, d'una suposada massacre del govern? Perquè el motor de la història és la lluita entre “dictadors” i “demòcrates”? Realment penseu que amb aquest ambient de retallades socials, l'OTAN està disposada a exercir l'humanitarisme, gastant-se uns quants milers de milions d'euros en tota l'operació? Llavors per què hi ha intervingut? Per controlar els recursos naturals de Líbia (gas natural i petroli, principalment)? Per debilitar un govern fort, laic i, sobretot nacionalista (sí, nacionalista)? Bingo! La primera lliçó ja està apresa.

Continuar llegint

Està en joc el futur del país. Per aquest motiu, l'organització i l'encert són factors fonamentals d'ara en endavant. El fum que vénen els convergents enverina, en molts casos, patriotes sincers i honestos, però de cap manera pot enverinar dirigents i quadres. Ací van unes propostes que poden ajudar a endreçar la situació: - Esquerra ha de representar, només, les classes populars, els treballadors. I quan dic que "només els treballadors" em referisc a “només els treballadors”, i de veritat.

Continuar llegint

Quan el 20 de setembre de 2005, el Parlament de Catalunya aprovava la reforma de l'Estatut, molts van posar la mirada en Esquerra com el partit polític artífex de la més ambiciosa reforma des de l'Estatut de 1979. I era així perquè el nou text legalitzava el Principat com a nació i obria la porta al Concert econòmic, blindant la relació fiscal amb l'Estat, en un sentit federalitzant. A més, demanava la gestió dels ports i els aeroports, i tantes altres qüestions que feien de Catalunya la regió capdavantera en la lluita per la reforma de l'Estat; allò que aleshores se'n deia “segona transició”.

Continuar llegint

Supòsit número u: Esquerra és el front patriòtic. Llavors, la societat del Principat no és independentista ni de lluny. Supòsit número dos: Esquerra és la part esquerrana del front patriòtic. Llavors no existeix el front patriòtic, simplement perquè no hi ha una dreta independentista. O, en termes socialment científics, la burgesia en el seu conjunt no és independentista. Què passa, doncs, amb la resta d'independentistes que queden, segons el baròmetre del CEO? Anem per parts.

Continuar llegint

Aquests dies 4 partits de futbol quasi provoquen una guerra entre Catalunya i espanya... fora de bromes, aquests 4 partits, en especial els de trascendència europea, han fet treure de Pep Guardiola afirmacions com "som un país petit" o "malgrat les dificultats Catalunya sempre surt endavant"; no obstant, encara molt lluny de generar crispació nacional. Però aquests enfrontaments, a més, també han servit per segellar, des dels mitjans de comunicació catalans, la dependència malaltissament espanyolista envers el Real Madrid.

Continuar llegint

Que el País Valencià necessita un canvi polític, és evident. Tan sols una modificació similar a la d'un tripartit balear, faria canviar Canal 9 de dalt a baix, i la llengua avançaria a les escoles. L'únic problema d'aquest canvi imaginari és que governaria el PSOE, i l'únic problema per al PSOE és que potser hauria de governar amb nosaltres. Aquesta apreciació, si l'estudiem detingudament, si analitzem totes les declaracions, els passos històrics, la mentalitat emanada d'aquelles tecles que sempre rodegen el PSOE valencià, ens porta a la conclusió de que aquest partit no vol governar el País Valencià.

Continuar llegint

L'altre dia vaig escoltar a la tele que l'accident ferroviari de Castelldefels era el pitjor esdevingut a l'estat espanyol des del 2003. No fa gaires mesos, vaig escoltar a la ràdio una valoració semblant en referència a un altre accident ferroviari. Després, recordí que a la meua ciutat, el juliol de 2006, més de 30 persones moriren sobre uns rails, que jo sàpiga de ferrocarril. I dic “recordí” perque quasi m'havia oblidat d'aquella tragèdia, i és que si els mas media volen que te n'oblides te n'oblidaràs.

Continuar llegint

No ha passat una setmana des que el president espanyol anunciés la tisorada en els comtes públics, que la Generalitat del Principat, amb un exercici de persuasió molt major que el de Zapatero, o com diria aquell, amb un somriure, ja ha anunciat la seua retallada en els serveis públics. Una retallada que afectarà, no només funcionaris mil.leuristes, sino també decenes de milers d'interins, aspirants a funcionaris, els quals veuran abortades les seues espectatives d'aconseguir un treball.

Continuar llegint

La setmana del 5 al 9 d'abril ha estat històrica per al Cabanyal. Els fets d'aquests dies han ubicat aquest barri en el mapa, d'una geografia sovint menyspreada, quan no oblidada, pels mitjans de comunicació de Barcelona, incloent-hi la CCRTV. El preu d'aquest protagonisme: 4 detinguts, 12 ferits i 4 cases destruïdes per les excavadores. Veïns afectats pels enderrocs, veïns solidaris, membres de Salvem el Cabanyal, i algun que altre càrrec electe antifeixista (concepte aquest, molt aplicable a la situació valenciana), s'hi van ficar entre les màquines i les cases, per tal d'impedir, o si més no de mostrar al món la il.

Continuar llegint