Darrerament el govern valencià sembla adoptar el paper de defensor dels interessos valencians davant governs superiors, tal com el d'espanya o el de la UE. Tot, a propòsit de la cacera amb parany, del decret de les terrasses d'hosteleria, i de forma totalment demagògica, amb l'ordre del ministeri de cultura de suspendre la prolongació de Blasco Ibàñez. El govern autònom està llançant la idea de que tothom de fora està en contra de València, fomentant així, vulgues que no, un victimisme, que podria reconduïr-se, si les circunstàncies foren les ideals, a un nacionalisme epidèrmic d'allò més prometedor. [+]

Quan comence a escriure aquestes línies, no puc estar-me de pensar en aquell manifest que tan perplex ens va deixar, a mí i a bona part dels meus companys, publicat amb motiu de les eleccions municipals del 2007, i que reclamava el vot a la candidata del PSOE, Carmen Alborch. Entre els signants hi havia persones de tan reconeguda trajectòria patriòtica com Vicent Torrent, cantant d'Al Tall, o Manuel Molins, dramaturg. I tot plegat em fa preguntar-me, qué tenen de patriotes si desitgen que guanye la candidata del segon partit espanyol; i també em pregunte perquè. [+]

A tots ens ha sobtat l'anunci de de formalitzar una candidatura electoral per a les autonòmiques del 2010, per part de destacats membres de la coordinadora organitzadora dels referèndums (aquella que no és "Osona decideix") . Uns referèndums que havien de servir per copsar la força de l'independentisme al Principat de Catalunya, ara resulta que es convertiran en el pròleg d'una operació, com a mínim electoral. Enrrera queda, doncs, l'"apartidisme" i la "transversalitat" de què feien esment els organitzadors. [+]

Aquests dies s'ha commemorat la caiguda del mur de Berlín. Sota l'equànimíssim lema de "Festa de la llibertat", els principals governs d'Europa s'han afegit al carro de la desacreditació de tot el que implica una alternativa al capitalisme. Malgrat la identificació de l'anomenat "pensament únic" amb la ideologia neoconservadora, sembla ser que, a criteri de la vella Europa (la unió europea dels estats, clar està), no està de més titllar l'experiència socialista de la part oriental del continent, com a contrària a la llibertat. [+]

Sens dubte, el mes de setembre passat ha estat un dels més moguts de la història recent de Catalunya. Podria ser comparable (o superable) a l'any en què el Parlament aprovà una moció pel dret a l'autodeterminació, l'any 91, coincidint amb el procés de desmembració de la Unió Soviètica. Tant aleshores com ara es va discutir obertament sobre la permanència o no dins d'Espanya.
Avui han pres del relleu els referèndums locals per la independència. [+]