Ja fa uns anys que junt amb l’amic Tardà hem utilitzat reiteradament el discurs. Ell ho ha proclamat a la tarima del Congrés dels Diputats en diverses ocasions. Els joves, el futur del país, son els “reis” de la precarietat laboral. Pateixen major temporalitat, salaris més baixos, major desocupació (fins a 2,1 punts més a Espanya i 3 punts a Catalunya). Si connectem aquesta dada, amb la constatació que la major sinistralitat laboral es produeix en els treballadors contractats eventualment, tenim servit un panorama certament desolador pels nostres joves. Quin país és aquell que cuida el seu futur amb aquests paràmetres ? Certament vergonyant.
I tant ens ho crèiem tots dos, que la darrera reforma laboral, només va merèixer l’aprovació amb el compromís de que es revisés la transició laboral dels joves al mercat de treball – que és la clau de volta a aquesta situació -, via inclusió d’una disposició addicional al redactat on el Govern assumia aquest repte.
Sense preparar un bon aterratge al mercat, els joves, són carn d’abús al mercat de treball. I així ho varem defensar en el seu moment, amb una ambiciosa aposta per suprimir els contractes de treball de formació, un veritable nyap a la legislació laboral, font d’abusos i d’inseguretat jurídica. Una reforma que passava per fer un contracte de transició juvenil amb bonificacions per les empreses, flexibilitat, però alhora, garanties pels treballadors, tant salarials com de protecció social. Com tants d’altres incompliments, la disposició addicional que varem col•locar en aquella reforma laboral, una fita des del progressisme perifèric, resta a l’oblit del govern central des del mes de setembre de 2007, moment en que vencia el termini establert per endegar les reformes.
Avui s’ha fet públic un estudi de la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya on es dona cos a les tesis, i on es posa de manifest que, a més de pagar la crisi amb més contundència que els borbons, són estigmatitzats al mercat de treball, fet que es reflexa després en unes menors taxes d’emancipació, una major vulnerabilitat i una major desocupació.