Ahir al vespre vaig poder compartir una estona amb la gent de Sant Esteve de Sesrovires. En el marc d’un Esquerra Respon, vaig poder explicar-els-hi l’obra de govern, la feina feta, els quilos de pedra picada que portem – qui millor que ells mateixos per parlar de pedra i molt picada – i el full de ruta dels propers mesos.

Però no només ens expliquem al circular pel territori. També escoltem i ens imbuïm de les coses i casos que viuen en el seu dia a dia.

Curiosa la història del Barri de la Beguda, amb carrers de Sant Esteve, Sant Llorenç i de Masquefa, i per raó d’això mateix, de tres comarques diferents – Anoia, Baix Llobregat i Alt Penedès -, i les dificultats que això els comporta. Des de qui escombra carrers, a qui posa les multes, o més dramàtic, quina patrulla dels mossos actua davant d’un accident.

A cada poble tenen el seu dit o el seu fet. Hi ha un detall però que em va cridar l’atenció. Com molts dels pobles d’aquest país, té les seves mancances. Especialment per determinats col·lectius. I sovint, es reprodueixen els escenaris. I allà, qui fa nosa “cap al cementiri”. I és que resulta que com arreu, el cementiri, allunyat mínimament del nucli i orfe de veïns, resulta ser el lloc de peregrinatge dels col·lectius que poden fer, mínimament, nosa. Aquest és el cas de les dones grans, o dels joves. Quan la patrulla creu que fan nosa per on es bellugen, els hi etziben, cap a cementiri, per què allà, ja no hi ha nosa que fer. Deu n’hi do d’aquesta praxi. És com amagar o expatriar allò que no els agrada o pot ser molest. Potser algú hauria d’explicar a l’equip de govern municipal que no és el bon camí.

La dita té la seva ironia, és clar, però és simptomàtica. Si a Sant Esteve, el govern municipal és així de sensible amb les minories, doncs van servits els sesrovirencs.

Sigui dit de pas també, que trencant una tradició curiosa, enguany, per festes, l’alcalde va prohibir a toc de bàndol que el jovent "s’esquitxés" a la piscina municipal al vespre, una de les tradicions més arrelades al municipi i amb molts adeptes.

Aquesta mala política d’una forma o altra passarà factura a l’alcalde. La gent de la secció local, el nostre regidor, tenen camp per córrer, i per treballar per millorar la realitat i la sensibilitat dels qui desgovernen.

Així doncs, companys, ànims, que feina no us en falta !