Fa uns dies en Joan Puigcercós ens parlava d’Economia i valors a una tribuna a vessar del món econòmic i empresarial de la ciutat. Només algú amb la seva determinació i convenciment és capaç de llançar aquell discurs i en aquell aforament. I al voltant de les seves paraules llenço algunes reflexions.
Resulta que dos segles després de la seva aparició en la terminologia científica, l’ enfoc moral de l’economia que caracteritzava el concepte d’Economia Social, proposat per Charles Dunoyer al seu Tractat d’Economia Social, on es posaven de relleu l’existència d’errades i fallides del mercat, que podien conduir a situacions de desequilibri social, que de retruc, posen en entredit la utilitat de l’economia per l’home, s’ha fet més que evident que alguna cosa de cert hi havia en aquella teoria.

Ja fa dies que no escric. Darrerament he estat preparant força material de think-tank, i per això he tingut la creació eixuta. 
Avui us faig una reflexió sobre la política i la professionalització, des d’un punt de vista ideològic, però també, per deformació professional, des de la perspectiva del treballòleg que porto dins.

Quan en una economia un dels principals problemes és el de la desocupació. Quan una societat està neguitosa per no perdre el seus llocs de treball. Quan un salari a fi de més és un valor massa preuat. Quan la gent està preocupada per què la inversió que a fet, en forma d’impostos i cotitzacions socials al llarg de la seva vida,  en favor dels demés, li pugui retornar ara, si veritablement la necessita, en forma de pensió o prestació, és un error de càlcul massa important proposar una reforma de les pensions.

Soc un dels independentistes que demà podrà exercir l’inalienable dret a decidir sobre els designis del seu poble. La llibertat individual a poder decidir, és important, però la de decidir sobre la llibertat col·lectiva, n’ és una de les seves màximes expressions.
Però no podem parlar de drets i d’exercir el dret a vot, sense parlar d’emocions.

Ahir al vespre vaig poder compartir una estona amb la gent de Sant Esteve de Sesrovires. En el marc d’un Esquerra Respon, vaig poder explicar-els-hi l’obra de govern, la feina feta, els quilos de pedra picada que portem – qui millor que ells mateixos per parlar de pedra i molt picada – i el full de ruta dels propers mesos.

Però no només ens expliquem al circular pel territori.