Aquesta setmana hem viscut un èxit a mitges al Congrés dels Diputats. La poc engrescadora proposta del Ministre Corbacho per afrontar la crisi, ha tirat endavant per què CIU, amb el seu Ministre a l’ombra, ha salvat al PSOE. Mentre que a casa titllen les esquerres de mals patriotes, Convergència, i com no, Unió, segueixen venent la pell del llop al diable per un sopar de duro. Cadascú amb la seva càrrega de consciència, i en aquest cas, els convergents, segueixen essent encobridors i col•laboradors necessaris del genocidi econòmic que pateix el nostre país. [+]

La coparticipació en les empreses a l’ Estat Espanyol ha anat avançant, encara que tímidament. Des que a principis dels anys 90 la legislació laboral es va encarregar de flexibilitzar el marc laboral – en el sentit de no regular rígidament determinats aspectes que fins aleshores s’encarregava de ventilar la legislació-, atorgant un important marc competencial a la negociació col•lectiva, tant sectorial com empresarial. [+]

Dissabte varem ser a la manifestació unitària convocada pels sindicats CCOO i UGT per plantar cara a la crisi. Podia haver estat més unitària, però això ja són figues d’un altre paner. En tot cas, la majoria de la representació sindical del país hi era, amb una capçalera i un manifest conjunt.
Pel darrera de la cúpula sindical, la classe política, amb representació dels partits de govern, alguna més galdosa que les altres –ja podeu imaginar quina-. [+]

Es percep vertigen en els agents socials davant la situació de crisi. Ja no som en els escenaris de concertació social que varen donar lloc als grans acords socials dels anys 80 i altres èpoques. El tacticisme s’apodera també dels interlocutors socials, i el Govern espanyol s’ha vist forçat a prendre un nou paquet de mesures urgents per afrontar la crisi davant les crítiques d’inoperància sense l’acord de les taules de diàleg social. [+]

Avui ens deixa en Pepe Rubianes. Per mi, un dels més grans humoristes de la història del nostre país. Trencador, llibertari, enginyós, desenfadat, i moltes coses més que el feien diferent, però sobretot,  extremadament divertit, quotidià i entranyable. Podem estar d'acord en què feia un ús peculiar del llenguatge dalt de l'escenari, ratllava la grolleria, però és clar, d'això es tractava, de traslladar, amb tota la seva extensió, tant el ben com el malsonant de la seva llengua materna, per explicar la vida, tal com és. [+]