Prendre decisions en moments de crisi és difícil. A voltes has de limitar-te a veure quina és la menys nociva de les decisions, i això, té un preu alt; sempre serà criticable. És fàcil viure del criticar per les decisions que prenen els demés. El que abandera la tropa, el que pren iniciativa, és sempre el que resta més exposat a les primeres sagetes. Mentre el ministre i els agents centrals s’asseuen a prendre cafè a les taules de diàleg social a Madrid, entre pasteta i pasteta, aquí, es juga la partida de la supervivència. [+]

Amb el cas de l’ Eluana Englaro, a Itàlia, se’ns manifesta un drama humà, recordem el conflicte latent sobre la vida i la mort, i el dret a decidir sobre ella. Mentre que els pares de l’ Eluana pensaven que el final del seu calvari havia arribat, després d’una batalla legal que fa deu anys que dura, i que podrien finalment aplicar l’eutanàsia activa a la seva filla, en coma irreversible des de l’any 1992, tot apunta a que un gest autoritari del govern italià – al més estil berlusconià -, amb una llei d’urgència que podria evitar que els pares i metges poguessin tirar endavant allò que els jutges ja han autoritzat, pot fer perviure el que el pare de la noia, en Giuseppe, ha titllat com “una tortura humana”. [+]

Ja m’he repetit molt amb l’afirmació de que els millors sistemes de finançament doten de major fortalesa els territoris per afrontar les situacions de crisi. De fet, les dades d’atur ho confirmen, doncs el País Basc, per exemple, amb el model del concert econòmic –veritable instrument d’ emancipació -, pateix la crisi de forma menys severa a com la pateix el territori dels Països Catalans.
En matèria d’ocupació, la proximitat de la regulació i els mecanismes de dinamització del mercat de treball, afavoreixen, sense cap mena de dubtes, l’eficiència i efectivitat de les polítiques que s’hi articulin. [+]