Parteixo de la base que el millor sistema de finançament és aquell que tendeix a donar llibertat al destinatari final, i òbviament, la major part dels recursos per poder-la exercir. En el fons, parlaríem d’aquell que s’apropi més al dret a decidir. Mai un país, territori, o àmbit, es pot considerar prou lliure sense uns recursos econòmics que blindin l’exercici de la llibertat, la seva emancipació real.
Dit això, resulta ser que al País Basc, els indicadors de destrucció d’ocupació circulen a un ritme diferent que a la resta de territoris, especialment Catalunya i els Països Catalans. [+]

La crisi, amb Esquerra, no la paguen els de sempre. Pressupostos 2009.


S’ha aprovat l’Avantprojecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per l’any 2009, i ens hem de congratular, perquè responen al context de crisi, i no només això, sinó que contribueixen a que la crisi no la paguin els de sempre, tal com Esquerra ha defensat els darrers mesos. [+]

Apunto la quarta pota del nou model, que s’afegeix a les altres de productivitat – o capacitat de ser productius i sostenibles -, formació i desconcentració de la regulació.
El quart fonament ha de ser necessàriament sobre el model en si mateix; la raó intrínseca de ser del nou model de producció.
Afegeixo un axioma per fer el titular; Catalunya apostarà per la R+D+i+C o no serà. [+]

La tercera pota parla de l’eficiència de les polítiques d’ocupació i de la regulació del mercat.
Un mercat de treball és un fenomen col•lectiu lligat al territori i a les realitats socials. Es pot considerar que hi ha mercats globals o globalitzants, que tenen característiques compartides que els atorguen qualitat de conjunt, però això no pot desvirtuar que en mercats regulats com el del treball, el model òptim sigui un altre; la customització de les condicions i garanties.

[+]

Fa uns dies, després de la crisi Seat, parlava de la necessitat d’un intervencionisme feble en les economies avançades per tal que, en determinats conglomerats empresarials amb una alta capacitat de condicionar l’ocupació o l’economia d’un país, hi hagués participació feble dels estats en els seus consells d’administració o en la seva presa de decisió. Extrem que ja es produeix en d'altres països de la Unió Europea. [+]