http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/ Bloc de Josep Carrapiço i Sanglas Thu, 1 Jan 1970 01:00:00 +0100 ca http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/la-vergonya-de-la-nacional-ii http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/la-vergonya-de-la-nacional-ii Mon, 1 Mar 2010 13:33:33 +0100 http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/la-vergonya-de-la-nacional-ii http://blocs.esquerra.cat/imatges/caldes.jpg Article publicat al Diari de Girona (1 de març de 2010)

Des de fa quinze anys els ciutadans i les ciutadanes de les comarques gironines escoltem declaracions i promeses sobre el desdoblament de la Nacional-II entre el municipi de Tordera i la frontera francesa, i la seva transformació en autovia (A2). No obstant això, avui només està acabat un tram de 8 quilòmetres (Fornells de la Selva – Caldes de Malavella), després de 4 anys d’obres. En el tram en obres entre Caldes de Malavella i Sils, adjudicat fa 4 anys, es van fer moviments de terra i itineraris alternatius, però les obres estan actualment interrompudes des de fa més de 7 mesos perquè l’empresa que les executava va fer fallida. Els veïns i les veïnes dels municipis afectats -Caldes de Malavella, Vilobí d’Onyar, Vidreres, Riudellots de la Selva, Sils i Maçanet de la Selva- ja han fet un parell de concentracions per reclamar la represa dels treballs. L’última –a la qual vaig assistir i poder copsar el malestar dels veïns i les veïnes en persona- va ser el dissabte 20 de febrer.

Com pot ser que una de les infraestructures més importants de comunicació entre Catalunya i França sigui una carretera de només un carril per banda i amb un alt índex d’accidentalitat?

Això deixa palès que el tram gironí s’ha deixat pel final. I aquest dèficit no ve d’ara. Ni els governs del PSOE ni els governs anteriors del PP han considerat mai aquest tram com a prioritari.

Ja al 2004 Esquerra va proposar un pacte gironí per a les infraestructures, que havia de servir per impulsar un dels reptes més urgents de les comarques gironines. La resta de formacions polítiques sempre se n’han desentès. Aquesta actitud no fa sinó que alimentar el menysteniment envers Catalunya que ja fa temps que s’exerceix des de Madrid. Nosaltres hem treballlat, presentant mocions i preguntes al Congrés i al Senat a Madrid per desencallar les obres de desdoblament de la Nacional-II i per intentar que el Govern de l’Estat compleixi amb els terminis establerts. Ho continuarem fent.

En un món globalitzat com l’actual, les infraestructures de comunicació i transport són vitals per a la supervivència econòmica dels estats i els seus territoris. Tenir una bona xarxa viària millora la competitivitat, i això és essencial. Un territori amb infraestructures de transport terrestres, marítimes o aèries deficients pateix un aïllament comercial donada la indubtable repercussió que tot això té en el desenvolupament del turisme, dels negocis o del transport de mercaderies. Les comarques gironines estan situades en un punt geogràfic estratègic, amb un rol econòmic i social clau i, en aquest marc, no podem permetre’ns quedar enrere per culpa de les infraestructures.

Necessitem solucions ara. Des d’Esquerra creiem que és fonamental el traspàs de la xarxa de carreteres de l’Estat, com és el cas de la Nacional-II, a la Generalitat, amb el finançament corresponent per al manteniment i les inversions necessàries. Aquesta gestió de proximitat permetria suprimir punts negres i colls d’ampolla a la xarxa viària i, a la vegada, vetllaria per impulsar polítiques pròpies cap a una mobilitat eficient. La proximitat és conèixer els problemes reals, perquè és des de Catalunya i des de les comarques gironines que coneixem el nostre territori. Un cosa molt diferent és mirar la Nacional-II a través d'un planell des de Madrid i quedar-se igual, mentre els quilòmetres d’autovia es van estenent fora de Catalunya amb una facilitat sorprenent.





]]> http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/decidint-poble-a-poble http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/decidint-poble-a-poble Mon, 1 Mar 2010 13:05:36 +0100 http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/decidint-poble-a-poble http://blocs.esquerra.cat/imatges/ridao_palafrugell.jpg Article Publicat a El Punt (28 de febrer de 2010)

Vuitanta municipis catalans decidiran aquest diumenge sobre la independència de Catalunya, 28 dels quals de les comarques gironines. L’espurna que es va encendre amb la consulta popular d’Arenys de Munt i que va continuar amb les consultes del 13 de desembre ja no s’apaga, sinó al contrari, s’encén cada vegada més. I és que hi ha poques causes que actualment mobilitzin tanta gent i esforços com aquestes consultes sobiranistes.

Cada vegada hi ha més persones, i més diverses, que volen avançar en la construcció d’un espai nacional propi, amb millors condicions pels ciutadans i per les ciutadanes i que faci prosperar. Els catalans i les catalanes, els gironins i les gironines superarem la crisi si deixen d’ofegar-nos des de Madrid, si tenim un estat propi i si gestionem nosaltres mateixos els nostres recursos. Catalunya ho ha donat tot a canvi de gairebé res per un greu concepte de les balances fiscals inconcebible, i ara és moment de dir prou. La solució a la crisi i als problemes de Catalunya la posaran els catalans amb esforç i treball i des de la llibertat. La llibertat precisament és el que reclama el moviment civil que promou les consultes com a un exercici democràtic i inclusiu de tota la ciutadania, també dels immigrants empadronats i dels joves majors de 16 anys. És només amb la implicació i des de la generositat i la voluntat d’integrar que es pot construir el futur d’una Catalunya independent i, per això, des d’Esquerra, creiem especialment necessària la participació de persones d’origen immigrant que per diverses raons han vingut a viure a Catalunya. Espanya tanca la porta al dret a vot, va tancar fa poc la porta amb la reforma de la Llei d’Estrangeria que nega l’ampliació dels drets civils i polítics de les persones nouvingudes, mentre que Catalunya i l’independentisme els obre la porta.

Les consultes populars tenen les persones com a protagonistes, i en aquestes consultes popular la implicació de la societat civil ha estat molt gran. Sense consultes, sense vots, sense dret a decidir no hi ha democràcia de debò. El dret de consulta és el dret de la democràcia.



Esquerra és des de sempre l’únic partit polític que ha abanderat històricament el reconeixement del dret a decidir i que n’ha fet una de les nostres raons de ser. Les consultes sobre la independència no són tan sols un acte d’amor al país o de reconeixement a les nacions sense estat. Van molt més enllà. Són la reafirmació d’un nou camí per a Catalunya, són un pas endavant per esdevenir una nació lliure, un estat independent.

Des d’aquí reclamo respecte a la defensa de les idees autodeterministes a través de les paperetes i de les urnes, i lamento el desdeny amb què algunes autoritats i partits tracten l’esforç dels milers de persones que les impulsen. Les consultes, a ulls de l’Estat espanyol no són vinculants, però aquest país no ha de mirar més des dels ulls de l’Estat, sinó des dels nostres propis ulls. Les consultes no tan sols són vinculants amb vista a una ruta cap a la sobirania, sinó que tenen la plena legitimitat de la societat civil, i això és el que compta.



]]> http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/lexemple-damer http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/lexemple-damer Wed, 10 Feb 2010 16:05:34 +0100 http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/lexemple-damer http://blocs.esquerra.cat/imatges/2010amer01.jpg
La moció de censura a Amer marca clarament dos estils molt diferents de fer política. Per una banda, la política d’Esquerra, una política de transparència, de mans netes i de treball en benefici del poble, al contrari que la manera de governar dels Independents, que han basat el seu govern en l’opacitat de l’ajuntament, les especulacions urbanístiques i la presumpta corrupció. Treballar en funció dels interessos personals no és manera de governar un poble. Un exemple molt clar és el de les llicències atorgades per Güell dels 76 pisos declarats il•legals per la Generalitat al carrer de la Selva perquè ocupen la via pública i no respecten les normes subsidiàries del municipi.

Convergència i Unió diu ara que el poble fa tres anys que està paralitzat. Com pot estar paralitzat un Ajuntament que ha destinat més de 3 milions d’euros d’un pressupost de 5 milions en inversions per al municipi, triplicant gairebé el que s’invertia els anys anteriors? Amb Esquerra al govern s’ha posat gespa artificial al camp de futbol, s’ha millorat l’enllumenat del poble i s’ha posat la primera pedra al consultori local, entre altres. I si altres projectes no han tirat endavant ha estat perquè la oposició no ha volgut i ha posat pals a les rodes.
Paradoxalment o no, Amer mai havia tingut un govern amb tant pocs efectius humans, -Esquerra ha governat en minoria des de 4 mesos després de les eleccions de 2007- i en canvi, mai s’havia fet tanta inversió i mai havia avançat tant el poble.

Esquerra ha treballat, de manera honesta, per rentar la cara al municipi i ha posat al dia i ordenat la gestió pressupostària i econòmica de l’Ajuntament, heretada de l’anterior govern. No s’havia vist mai que els pressupostos dels anys 1999, 2000, 2001, 2002, 2003 i 2004 no s’aprovessin fins el 2005. Això si que és paralització.

Des d’Esquerra, però, garantim que tot i la moció de censura, persistirà un bon ambient polític al poble. Nosaltres no volem cap mena de confrontació com hi havia hagut anteriorment i volem preservar la convivència, aquest és el nostre principal objectiu, aquesta és la nostra manera de fer política. Per Esquerra en la política, els càrrecs són un mitjà, no una finalitat. L’honestedat i la bona gestió són la nostra carta de presentació i la nostra manera de fer.

Al cap i a la fi, finalment, seran els habitants d’Amer qui jutjaran i escolliran el tipus de política que volen pel seu municipi en les properes eleccions. Aquesta és la grandesa de la política i la democràcia, que al cap dels anys posa tothom al lloc on es mereix, encara que hi hagi persones que mai haurien d’ocupar llocs de responsabilitat.

]]> http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/es-moment-de-decidir http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/es-moment-de-decidir Mon, 8 Feb 2010 11:59:00 +0100 http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/es-moment-de-decidir
És per tant el moment de plantejar amb rotunditat la superació del marc estatutari com a prioritat a l’agenda política. Un dels punts principals és determinar si la celebració d’una consulta popular sobre la independència de Catalunya ha de ser el “primer compromís” a la propera legislatura. En aquesta situació, per tant, som els independentistes els qui posem sobre la taula una vegada més la necessitat d’un estat propi per a Catalunya, i la resta dels partits catalans, difícilment, podran encarar el proper cicle electoral obviant aquesta qüestió.

Aquest serà un dels punts irrenunciables -si així ho disposen les 140.000 persones que estan sent consultades- per formalitzar un acord de govern la propera legislatura, així com altres aspectes com la coherència de vot a Barcelona i a Madrid, ja que no és sostenible l’actitud d’aquells partits que al Parlament voten en un sentit i a les Corts espanyoles en un altre.

En la propera legislatura tenim una cita amb la democràcia. Catalunya ha de ser consultada sobre quin vol que sigui el seu futur. Sense apriorismes de cap banda, sense renúncies per part de ningú, sense prohibicions antidemocràtiques. Tothom té dret a defensar el seu projecte, i per tant, nosaltres, els independentistes, també, i per això volem que la celebració d’una consulta la propera legislatura sigui una condició sine qua non. Qui vulgui alguna cosa d’Esquerra, ja sap el que vol Esquerra.

El nostre deure és tirar el nostre país endavant. Superada l’etapa autonomista, Catalunya ha d’assolir la plenitud nacional. Per això ara és moment de traçar una via de sortida a l’embolic autonòmic, independentment de la sentència del Tribunal Constitucional. Catalunya i les comarques gironines volen més.

Esquerra sempre ha estat un partit capaç de detectar les demandes de la societat i traduir-les en acció política i, amb aquest procés, demostra un cop més que entén el moment actual, en què els ciutadans i ciutadanes volen tenir un paper actiu en la realitat política.

Esquerra tornarà a ser decisiva en les eleccions al Parlament de Catalunya, i aquesta vegada volem que les ciutadanes i els ciutadans hi posin les condicions.

]]> http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/pas-endavant-cap-a-lautodeterminacio http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/pas-endavant-cap-a-lautodeterminacio Tue, 22 Dec 2009 12:59:04 +0100 http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/pas-endavant-cap-a-lautodeterminacio
Les xifres són relatives perquè cadascú les interpreta segons els seus interessos. Només cal veure les reaccions dels mitjans de comunicació catalans, dels espanyols i dels d’arreu del món. Hi ha opinions de tota mena. És interessant constatar el ressò unànime i general. I això és important. Situar l’independentisme en el centre del debat polític. Tal i com va fer Esquerra amb el finançament, ara és l’hora de moure’ns activament amb l’horitzó fixat en la independència, fer que deixi de ser un tema tabú i del que no se’n pugui parlar per part d’aquells que encara creuen que l’entesa amb l’Estat Espanyol és possible.

I és que el sentiment independentista creix amb els anys. Ja en fa deu que només hi havia un 10% de persones partidàries d’un estat propi, i el darrer sondeig del CEOE (Centre d’Estudis d’Opinió) va situar aquest percentatge en el 21,6%. En la consulta de diumenge, un 27% vam votar pel sí i això és un èxit de les persones que han organitzat les consultes, i un èxit col•lectiu de tots i totes els que creiem que Catalunya ha de fer la seva sense una Espanya que ens ignora, ens menysprea i ens colla contínuament. Encara que aquestes consultes no siguin legalment vinculants, políticament sí que ho són, ja que han demostrat que una part de la societat catalana deixa ben clar el que demana i vol, i no té lloc a la Carta Magna.

A més, la via de les consultes populars ha aconseguit una altra fita molt important. Ha tret la por del cos a molts ciutadans de Catalunya, sobretot dels que tenien pànic a la violència antiga de l’Estat espanyol i de l’amenaça permanent.

La democràcia espanyola és una democràcia de baixa qualitat, que impossibilita que la ciutadania pugui expressar-se lliurement sobre totes les qüestions que ens puguin interessar; a més, la configuració d’Europa no es basa en una foto fixa, i ho hem d’aprofitar.

La consulta del 13-D no és la meta, ni molt menys, però ha estat una parada important en el camí. Un pas endavant cap a l’independència dels Països Catalans. I és que a les portes o no de la sentència del Tribunal Constitucional, segur que aquest no reconeixerà el dret a l’autodeterminació del nostre país.

Des de sempre Esquerra ha abanderat políticament i sovint en solitari el reconeixement del dret a decidir, i n’ha fet una de les seves raons de ser. Per això, el dret a decidir és un dels eixos sobre els que pivota el nostre full de ruta així com un dels factors essencials d’una futura política d’aliances.

Les consultes de diumenge passat són una esperança per avançar cap a la plena llibertat del nostre país. La política, tal com va dir Joan Fuster, te la fas o te la fan, i els catalans, ens l’hem de fer nosaltres.

Article publicat a El Punt (18 de desembre)



]]> http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/es-moment-de-dir-si http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/es-moment-de-dir-si Fri, 11 Dec 2009 12:42:47 +0100 http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/es-moment-de-dir-si http://blocs.esquerra.cat/imatges/si.jpg
Aquest és un procés mai vist fins ara en el nostre País, que pot esdevenir històric. Tot va començar a Arenys de Munt el mes de setembre i s’ha anat estenent com una taca d’oli. Hi ha moltes raons per participar en la consulta popular i per dir que SÍ, perquè el dret a decidir és un dret inalienable, és un principi bàsic de qualsevol ciutadà poder expressar-se. La democràcia espanyola és una democràcia de baixa qualitat, que impossibilita que la ciutadania pugui expressar-se lliurement sobre totes les qüestions que ens puguin interessar; a més, a configuració d’Europa no es basa en una foto fixa, i ho hem d’aprofitar. Des de l’expressió democràtica, a més, els ciutadans i ciutadanes del Principat ens hem de poder expressar.

Aquest 13-D serà també especial perquè permetrà que ciutadans d’arreu del món de més de 16 anys empadronats en aquests municipis puguin exercir el dret a vot, per tant, ampliarà el cens a persones que fins ara no poden votar, com gran part dels nouvinguts. Això reflecteix que els catalans els hi donem un dret que els espanyols no els hi donen.

Com a català i com a arbucienc –Arbúcies és un dels 60 municipis gironins on es farà- , m’il•lusiona participar en aquesta consulta i d’aquesta reivindicació al dret a decidir. És una oportunitat per dir SÍ a la independència de Catalunya i és un pas endavant per aconseguir-la. Per això és necessari anar a votar. Aquesta és una esperança per avançar cap a la plena llibertat del nostre país. La política, tal com va dir Joan Fuster, te la fas o te la fan, i els catalans, ens l’hem de fer nosaltres.

]]> http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/lexemple-de-palafrugell http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/lexemple-de-palafrugell Thu, 3 Dec 2009 13:52:41 +0100 http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/lexemple-de-palafrugell http://blocs.esquerra.cat/imatges/sabria.jpg
Esquerra de Palafrugell, un grup jove, una aposta que van liderar en Jaume Sitjà i Pere Trias al seu moment. Van apostar per un grup nou i amb empenta i aquest ha sigut el resultat. L’assoliment de l’alcaldia de Palafrugell és només un punt d’inici i demostra que Esquerra sí que és capaç de governar en municipis grans, i no només en petits. Un tòpic que la bona gent d’Esquerra de Palafrugell ha trencat.

Palafrugell demostra també que des d’Esquerra treballem en la política local amb un tarannà diferent. Hem sigut capaços de construir un nou discurs polític, que arriba a tothom, sense complexos i que estigui al servei de les persones. El municipalisme ha de continuar, per tant, sent la prioritat bàsica d’Esquerra. Per això és tant important la tasca que es fa des de cada poble, perquè de fet, són les seccions locals, els regidors i els alcaldes d’Esquerra els que coneixen millor les necessitats de cada municipi.

El municipalisme és a més, una de les forces principals per al procés de construcció de la independència de Catalunya. I ara es veu reflectit més que mai, amb el procés de consultes populars per a la independència que va iniciar Arenys de Munt i que té el seu proper pas el dia 13 desembre a 160 municipis de tot Catalunya, 60 dels quals són de les comarques gironines. Les consultes populars són una demostració de civisme i l’exercici a nivell local del dret a decidir, són un procés transparent i totalment democràtic. Les consultes han d’esdevenir un instrument de pedagogia democràtic, a més de situar en el debat ciutadà un dret bàsic com és el dret a decidir. Més enllà del propi resultat de les consultes, és essencial que la ciutadania percebi el dret a decidir com un dret inalienable a la nostra condició de nació, i principalment com un dret democràtic que hem de poder exercir en qualsevol moment.

Ahir Palafrugell va fer avançar el procés d’alliberament nacional dels Països Catalans.

]]> http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/les-jerc-mes-fortes-i-unides http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/les-jerc-mes-fortes-i-unides Tue, 17 Nov 2009 17:47:59 +0100 http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/les-jerc-mes-fortes-i-unides http://blocs.esquerra.cat/imatges/congres_jerc.jpg
El Congrés Nacional de les JERC és molt important per Esquerra. Significa la regeneració política, que és tan necessària. Els joves són el pilar fonamental de la nostra societat, per fer front a la crisi econòmica i per trobar solucions a problemes tan importants en què es troben com ara l’habitatge, la seguretat laboral... i molts altres temes cabdals.

La cloenda del Congrés Nacional va anar a càrrec del president d’Esquerra, Joan Puigcercós. Precisament, per primera vegada a la història, el candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions a la Generalitat prové de les JERC, i això significa que es tanca un cicle, que s’han pujat tots els escalons que calien i que la feina feta ha donat el seu fruit.

A més, com a cada Congrés Nacional de les JERC es fa un homenatge als que han format part de la Direcció Nacional i que ja han acabat la seva etapa a les JERC. És llei de vida! Aquesta vegada, els homenatjats de les comarques gironines, han estat en David Vila, secretari d’Organització de la Federació Regional de Girona i regidor de Cassà de la Selva, la Laia Cañigueral, exdiputada al Congrés i presidenta Comarcal del Gironès, i en Macià Serra, cap de Gabinet de la Consellera Carme Capdevila. L'entrega del pin és un dels moments més emotius, i també hora de fer balanç i de mirar cap al futur, perquè tot i que deixen de ser membres de les JERC, el projecte continua ara a Esquerra Republicana.

Les JERC volen ser protagonistes de l'etapa esperançadora que el país té al davant. No en tinc cap dubte que ho seran i encoratjo la seva nova direcció nacional -i en particular en Gerard Coca, en Marc Planas i en David Pujol- a continuar treballant per la independència i la justícia social dels Països Catalans.

]]> http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/un-pas-endavant-esquerra-respon http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/un-pas-endavant-esquerra-respon Tue, 10 Nov 2009 14:57:33 +0100 http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/un-pas-endavant-esquerra-respon http://blocs.esquerra.cat/imatges/091109calonge01.jpg La intenció d’aquests actes és iniciar la precampanya a un any vista de les eleccions, un cop ja hem escollit Joan Puigcercós com a candidat a la presidència de la Generalitat. L’objectiu principal és acostar-nos als ciutadans, i que amb trobades de proximitat com aquestes, puguin fer totes les preguntes que desitgin i resoldre tots els dubtes.
El diputat d’Esquerra al Parlament de Catalunya, Pere Bosch, i el delegat del Govern a Girona van explicar davant de més de 20 persones la feina que ha fet Esquerra des del Govern de la Generalitat i també el full de ruta a seguir pels propers mesos.
I és que Esquerra ha tret molt rendiment dels 21 diputats al Parlament de Catalunya, i també s’han desencallat molts temes vitals per a les comarques gironines i per a tot Catalunya en general. Sense Esquerra al Govern mai hagués estat possible blindar l’escola catalana, amb un ampli consens, a través de la Llei d’Educació de Catalunya, ni fer una Llei d’Immigració que proclama el català com la llengua comuna i d’acollida, o la universalització dels serveis socials.
Durant el darrer cicle polític, diguin el que diguin, ha estat Esquerra qui ha marcat l’agenda política i ha obligat la resta de formacions polítiques o moure fitxa i abandonar les seves posicions immobilistes pel que fa a l’autogovern de Catalunya. O algú s’hagués plantejat una reforma ambiciosa de l’Estatut sense l’impuls d’Esquerra? És des del Govern que es fa país, que es construeixen estructures d’Estat i s’exerceix el dret a decidir. Només hi ha una diferència de magnitud. Necessitem eixamplar la nostra base social i sumar complicitats socials.
Hem de mirar també el futur, i des d’Esquerra, ens hem marcat quatre eixos fonamentals: l’aprofundiment en els mecanismes de la democràcia política i en la revalorització pública del compromís polític; aconseguir que Catalunya sigui una terra d’oportunitats, de benestar per a tothom i en la qual imperi la justícia social; impulsar una revolució verda que faci que la nostra nació sigui un referent pel que fa a polítiques energètiques i la seva implementació en l’economia productiva; i finalment, concretar un avenç ferm cap al dret a decidir del poble català.
El repte per a les properes eleccions al Parlament és molt important. Només aconseguint que Esquerra incrementi la seva força i capacitat d’incidència podrem donar resposta i satisfacció a les nostres aspiracions i postular els Països Catalans com un dels pobles capdavanters d’Europa.

]]> http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/lluis-companys-politic-exemplar http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/lluis-companys-politic-exemplar Thu, 15 Oct 2009 11:20:07 +0200 http://blocs.esquerra.cat/josep-carrapico/bloc/lluis-companys-politic-exemplar http://blocs.esquerra.cat/imatges/companys.gif Lluís Companys, fill de família benestant, advocat de formació. Ho tenia tot a favor per gaudir d’una vida plàcida i acomodada. Però en una època marcada per importants injustícies i falta de llibertats, la seva consciència social el va fer triar la defensa dels més febles, encara que comportés una vida plena de sacrificis i perdre la seva pròpia llibertat ben sovint.
Companys va trobar-se amb l’oposició frontal del govern dretà d’Espanya. No volien que Catalunya avancés nacionalment i socialment. Companys no ho va dubtar, va plantar cara i va declarar el 1934 l’Estat Català dins la República Federal Espanyola. Per molts aquell acte va ser un acte inconscient, però crec que Companys va actuar amb coherència per defensar la Generalitat que ell presidia i pels ideals que defensava. Això li va comportar la presó, l’exili i la mort.
Catalunya mereix ara que l’Estat demani perdó per l’assassinat de Companys, perquè Companys és la personificació de tota una nació, Catalunya, que va patir la guerra i quaranta anys de franquisme. Companys exemplifica els milers de catalans i catalanes que van ser condemnats pel franquisme, als batallons de treballadors, a la presó i als escamots d’afusellament.
Quan algú ens acusa que defensant la memòria de Companys Esquerra fa política de símbols i no es preocupa per problemes quotidians els diem que estan faltant a la veritat.
Per aquest motiu, des d’Esquerra creiem que la llei de la memòria històrica, aprovada el 2007 no compleix el respecte a les víctimes del franquisme. Per nosaltres, recuperar la memòria històrica és un dels principals pilars de l’acció política des de Madrid. Hem de culminar d’una vegada per totes la transició i aconseguir que es faci justícia real amb les víctimes de la dictadura franquista. I és que sembla que l’Estat Espanyol sembla que té vergonya de recordar la seva pròpia història, mentre que altres estats europeus més civilitzats saben perfectament que un poble ha de tenir memòria per tenir un futur millor.
69 anys després, Companys viu entre nosaltres. Viu la coherència i el seu coratge, la seva raó democràtica i el seu afany per la justícia social. Viu el convenciment per la llibertat de Catalunya, i viu més que mai una Esquerra Republicana que va agafant empenta des dels anys 30. Tal com va dir Companys amb les darreres paraules que va pronunciar : Per Catalunya!

]]>