Està clar que el paisatge a casa nostra ha canviat i molt, som una població costanera que per bé i per mal ha vist com el turisme i el fenomen de la segona residència ha transformat definitivament allò que havíem viscut.

Temps enrere celebrar l’aplec de la sardana era un dels esdeveniments lúdics amb més significació social. Avui el sardanisme viu una realitat diferent però en canvi no ha perdut ni el sentit ni el simbolisme. 

S’ha dit fa temps amb molt d’encert que la dansa catalana aplega les voluntats i les uneix en un símbol de fraternitat. Aquesta és la seva vigència, la seva força, en un temps on tot just hem   viscut grans transformacions i ja ens en  vénen de noves. Gent forastera que arriba a casa nostra i de cop ja deixa de ser-ho. Els nous guixolencs tenen en la sardana la seva oportunitat, la rotllana de la felicitat, allà a on tothom hi és benvingut. 

L’oportunitat dels dies moderns d’avui, és el repte d’aplegar la gent que acaba d’arribar per oferir-los el millor que tenim; la nostra manera de viure, la nostra manera de dansar, al capdavall l’aplec significa això, ajuntar, aplegar voluntats en una destinació comuna de  convivència.