Aquest diumenge 13 de desembre, la Plataforma “Tàrrega Decideix”, ens convoca a una consulta popular, una expressió democràtica, que s’origina des de la voluntat de la societat civil i fa possible el dret a decidir.

La pregunta és clara i transparent, volem els targarins i targarines que Catalunya esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat en la unió europea?. La resposta haurà de ser el més amplia i lliure possible, cadascú a de poder expressar amb tota llibertat com desitja que ens organitzem com a país.

Des de la consulta portada a terme al municipi d’Arenys de Munt, el passat 13 de setembre, el debat sobre la necessitat i la conveniència de convocar referèndums sobre l’autodeterminació de Catalunya esta més viu que mai. Durant aquest procés he vist diferents punts de vista.

N’hi ha que votaran o votarien no en aquestes consultes, defensen que el millor pel nostre país és continuar formant part de l’estat espanyol, opinió que no comparteixo però que com a demòcrata he de respectar.

N’hi ha d’altres, entre els quals m’hi compto, que pensem i defensem, que esdevenir un estat propi és, sense cap mena de dubte, el millor que li pot passar a nivell social, econòmic, cultural i fins i tot emocional a aquest país que compartim tots i totes.

També hi ha una tercera via que, o be perquè no acaba de tenir clars els arguments del no, perquè no té clar que votaria i el millor és que no li preguntin, o bé perquè és totalment contrari al dret a decidir, no volen que passi res, no volen que hi hagi consultes, no volen que la societat civil es mobilitzi per portar-les a terme, no volen o esperen en definitiva, que no es faci possible el dret que tenim la ciutadania de Catalunya a poder decidir. Amb aquesta tercera via, també com a demòcrata, hi estic radicalment en contra.

El dret a decidir és un dret fonamental de qualsevol comunitat política i així el reconeix l’Organització de Nacions Unides, també el dret a l’autodeterminació és un dret dels pobles que reconeix l’ONU. És inevitable que tendim cap aquest procés, és necessari que esdevinguem el que la majoria de la ciutadania desitgi.

A Tàrrega, gràcies a la iniciativa popular, podrem expressar-nos lliurement, cal que ens animem a fer-ho. El filòsof valencià Joan Fusté deia que “la política o la fas o t’he la fan”, no deixem que decideixin per nosaltres perquè nosaltres no ens hem atrevit a fer-ho.

Jo diumenge aniré a votar i naturalment votaré que sí. Sí que vull que Catalunya esdevingui un estat independent.