Recordo perfectament, fa ja uns mesos, quan el cabdill parlava dels procediments medievals de Esquerra, referint-se , imagino, al assemblearisme del que ell n’havia intentar treure’n profit però finalment no se’n havia sortit.
Ho recordo, perquè veient el que esta passant ara, no puc deixar de – parlant amb plata – descollonar-me de riure sobre la barra que es gasten alguns personatges de la política catalana.
A veure si ho entenc. Soc el president d’una executiva de divuit persones, i quatre d’elles em porten la contraria. Tens la majoria, no?. Això passa dia si dia no, a consells d’administració d’empreses, organismes, partits, la Junta del Barça, etc. etc. I que fan tots aquests davant d’aquesta situació, doncs dimiteixen, oi?.
I així, dia darrera dia, per tot el mon, presidents de consells d’administració, partits politics, organitzacions diverses, Junta del Barça, etc. etc. van dimitint un darrera l’altre perquè una minoria els hi porta la contraria.
I per acabar-ho de rematar, el cabdill diu que no vol perdre el temps en tonteries. Es clar, es una tonteria tenir discrepants o gent que pensi diferent. El cabdill parla i se l’aclama. I aquesta es la gran jugada que ens mostra la intel•ligència – per dir-ho d’alguna manera – del cabdill.
Abans els cabdills ho arreglaven d’una altre manera. Aquí es quan el subconscient traeix el cabdill quan parla de medievalismes. Ara no es pot, i llavors, oh, sorpresa!!!! Conillet del barret, la majoria de l’executiva amb al president al front dimiteix .......
Però es que tot esta previst, el cabdill tornarà per aclamació perquè com ja li reclamen els seus súbdits, i com han deixat clar tots els que han parlat del tema: sense ell, el cabdill, això no s’aguanta.
Jugada mestre, tornada per aclamació popular i eliminació – per sort, no física, amb això hem millorat – dels dissidents. Consumatum est.
A partir d’aquí a fer i desfer com fa un bon cabdill, que no s’equivoca mai, i com de veritat li agrada, i no aquells medievalismes assemblearis que no li donaven la raó.
Per cert, a tall de reflexió final seria bo recordar com escollien a l’antiga URSS els responsables de les repúbliques soviètiques des de el Politburó. Es debatia i es proposava a cada república els millors candidats? No, home, no... que dius ara ...... el secretari general del Politburó de la URSS de torn, amb circumscripció única, decidia qui anava a cada lloc, i desprès el comitè central ho votava i aprovava. A que us sona?.
Es que on hi hagi un bon cabdill ......nomes hi fa falta un messies, però no ens preocupéssim pas, que ben aviat baixarà del cel .....
El que dic, pobre país nostre .......