El dia 27 a la nit, una vegada acabat el recompte, vaig fer unes declaracions a TVV, on en lloc de remarcar el creixement que ERC havia tingut envers el 2003, que hi és, el que feia era una autocrítica sobre els nostres resultats, qüestionant-me si havíem fet les coses bé, ja que el nostre objectiu era pujar en nombre de regidors.

Crec que els polítics hem de començar a treballar en aquesta línia. Us donaré, un exemple del que passa al món real de l’empresa, que potser es el més fàcil de posar sobre la taula.

[+]

Mentre els uns han governat sempre pensant en el centre del poble i menyspreant les urbanitzacions – las més allunyades, s’entén- i els altres sempre parlen dels barris com si el centre no existís, nosaltres tenim clar des de sempre que un poble només es fa amb la col•laboració de tots, i que enfrontar els uns amb els altres es un error monumental.

És per això que nosaltres estem donant el missatge del Tots, som els que garantim, si de veritat volem ser un poble, el desenvolupament en comú, tenint present les necessitats de tots. [+]

De tots els programes electorals que s’estan presentant aquest dies a Vallirana, l’únic que no parla d’obres i inauguracions és el d’Esquerra. Parlem del nostre poble, del poble en el qual ens agradaria viure, del model de poble relacional i convivencial.

CiU i PSC competeixen, amb avantatge per CiU, amb un reguitzell impressionant de noves inversions, els quals, coneixent la situació del pressupost municipal, són d’execució impossible. [+]

Fa unes setmanes vaig escriure al fòrum de Vallirana sobre un incident masclista , per part de l’equip de govern, contra una regidora socialista. Vaig fer esment de l’actitud complaent que havien tingut les dones de CiU que hi assistien.

Jo donava la cara, es a dir, posava el meu nom al missatge, i totes les respostes que vaig rebre van esser anònimes. Unes deien, disculpant l’actitud de l’alcalde i companyia, que havien estat provocats . [+]

Amb els joves passa una cosa molt divertida, o no, depèn de com es miri, es clar. Tothom s’omple la boca parlant de problemàtiques, i de propostes, que curiosament solen esser les mateixes, però sempre s’oblida una part important : que en pensen ells.

Tots diem : la joventut s’ha de formar, i es preparen cursos de formació, i desprès resulta que hi va poc jovent. I la conclusió es, el jovent no s’interessa per res. [+]