Sindica

cap

El bloc

Carod i el principi de Peter

08.06.2011 data
17.48 h data
La Tafanera Facebook Google google buzz twitter
Diu el conegut “Principi de Peter” , que en una organització, tot membre pot anar pujant fins arribar al seu nivell de incompetència. Jo vaig tornar a entrar al mon de la política gracies a en Carod. Vaig viure la Transició com una traïció a tots els lluitadors morts i torturats durant el franquisme, vaig abandonar progressivament la política i em vaig dedicar a treballar. Fins que va arribar un dia, en que escoltant el discurs fresc d’ERC , liderat per el Carod em vaig tornar a enganxar, per dir quelcom.

Continuar llegint


La teoria del iogurt

No fa gaires dies es va publicar una informació a on es comunicava, copio literalment, això: El projecte organitzat per la Fundació Josep Irla d'ERC consisteix en què durant un any muntarà una sèrie de debats que tenen la intenció de replantejar l'ideari de l'esquerra sobiranista enfrontant-la als reptes del segle XXI. El debat s'estructurarà al voltant de quatre eixos bàsics: el model econòmic, el model social, els drets personals i la qüestió nacional.

Continuar llegint


El dia de la marmota

Hi ha una pel•lícula americana (Groundhdog day) , el dia de la marmota que diríem en català, que es va traduir en el seu moment com “Atrapat en el temps”. Es una d’aquelles traduccions que no saps ben be en que pensava el traductor perquè el ”Groundhdog day” te poc a veure amb “atrapat en el temps”, però be, ja em val per el que vull explicar-vos. El ”Groundhdog day” es una tradició americana, que depenent de les versions prové d’Irlanda o d’Alemanya, en que un dia de l’any una marmota surt del seu cau, i si es queda fora vol dir que s’ha acabat el hivern, i si no torna dins del cau i espera sis setmanes més.

Continuar llegint


Crisi i Variant

Al nostre entendre, a Vallirana, els anys propers estaran marcats per dos temes de capital importància: la crisi —de la qual ja hem anat parlant en altres articles— i l’acabament de la Variant, després de molts anys d'espera. El Govern que surti de les properes eleccions municipals es trobarà sobre la taula aquests dos temes per resoldre, i depèn de com n’enfoqui la resolució esdevindrà el futur de Vallirana com a poble: convertir-se definitivament en un poble dormitori o capgirar la situació i recuperar-se de la letargia en què Vallirana està instal•lada des de fa 23 anys, letargia que porta inevitablement al poble dormitori.

Continuar llegint


Reflexions sobre les primàries

Les primàries del PSC a Barcelona, malgrat que al meu entenedor no han tingut el resultat esperat per als seus interessos, han posat sobre la taula un debat mes que interessant sobre la elecció de candidats per part dels partits politics. El tema de fons es que donava la sensació, reforçada per diferents enquestes, que els votants propers al PSC a Barcelona tenien unes preferències diferents a les que tenia el partit respecte al cap de llista que es tenia que presentar.

Continuar llegint


Sicaris

Per començar deixeu-me que posi dos significats, de la paraula sicari. El primer, del Diccionari de la Llengua Catalana del IEC. Sicari : Persona que segresta, reprimeix, tortura o mata per encàrrec d’ algú. El segon, Diccionari català-valencià-balear del IEC, també. Sicari: Assassí assalariat; cast. sicario. Diuen los latins sicari a l'home qui per dinés dóna coltellades o mata los hòmens, doc. a. 1489 (Aguiló Dicc.

Continuar llegint


En Carod i en Puigcercòs

Ja fa temps que vaig imposar-me la restricció de no escriure al blog ni en públic sobre temes relacionats amb la vida interna del meu partit, Esquerra Republicana de Catalunya. En el seu temps vaig esser molt bel•ligerant, es fàcil comprovar-ho encara anant al meu blog, però també allà es pot trobar la meva renuncia, des de que soc càrrec territorial, a parlar de temes interns. Ara be, aquest cap de setmana ha succeït un esdeveniment que tal com s’ha produït, em dona una excusa per parlar d’en Carod i d’en Puigcercós.

Continuar llegint


La crisi per damunt de tot

El maig de l'any que ve ja tenim eleccions municipals. Ja han passat quatre anys i sembla mentida com hem anat a pitjor des de llavors. Moltes de les coses que dèiem en el programa d'Esquerra no nomes segueixen tenint valor sinó que tenen una vigència i actualitat mes punyents que mai. Ja llavors ens preocupàvem de la gestió financera del ajuntament i de l'atenció a les persones. La crisi galopant que vivim i que afectara els propers anys al nostre poble fa que sigui cabdal tenir gent governant el nostre ajuntament que es preocupi, com a prioritat màxima, d'aquest problema.

Continuar llegint


La independència ha perdut una batalla

Utilitzant un símil d’ordre militar, podem dir que la independència ha perdut una batalla, però no la guerra. Si sumem tots els vots que han anat a opcions independentistes hauríem tret 17 diputats, quatre menys que ERC sola el 2006. Cap independentista pot estar content. Ara bé; és obvi que hi ha unes raons de pes, si més no en la meva opinió, per justificar el que ha succeït. En moments de crisi - i estem immersos en una crisi gravíssima- la gent busca seguretat i sol votar a partits de dreta; històricament ha estat sempre així i no recordo ara un cas contrari.

Continuar llegint


El pais dels estruços

Les declaracions d’en Joan Puigcercós sobre l’espoliació fiscal que ofega el nostre país, han aixecat una polseguera farisaica escudada en la menció a Andalusia. Madrid, que també estava inclosa en la frase en qüestió no sembla que hagi tingut el mateix impacte. Curiós, si més no. L’esquinçament de vestidures de CiU i PSC, per anomenar els partits majoritaris a Catalunya, ha fet palesa l’actitud predominant durant els anys de govern pujolista.

Continuar llegint