Jordi Perales

Quan fa un any de les eleccions al Parlament de Catalunya, cinc mesos de les municipals i una setmana de les eleccions a "cortes" espanyoles és bon moment per parar i fer balanç de la sembra. Durant dos anys la gent d'Esquerra a la Garriga hem treballat molt intensament per superar enfrontaments fratricides, per obrir-nos al màxim, per treballar colze a colze amb gent que pensa essencialment el mateix que nosaltres però que no té ganes d'embrancar-se en una aventura de partit, per oferir solucions i alternatives basades en el pragmatisme i la confiança en la gent.

Continuar llegint

Fa molts juliols, concretament el del 1713, les tropes imperials abandonaven la ciutat de Barcelona a la seva sort, i a les seves pròpies forces per defensar-se contra enemics molt superiors en nombre. La Junta de Braços, el govern de Catalunya en aquell moment es va reunir i va decidir la resistència fins les últimes conseqüències. La història ha preservat un únic document d'aquella reunió: es tracta del ban emès pel Consell de Cent i dirigit als jurats de la Garriga per informar-los de la decisió presa per la ciutat de resistir.

Continuar llegint

Plors abans de començar, els més petits, nervis de ben segur entre els que ja saben de què va, mares inquietes, fills que se t'escapen de les mans aules que retroben la normalitat. Ha començat el curs, més d'hora aquest any i amb polèmica sobre l'organització de la "setmana blanca", dels horaris intensius del Juny i Juliol, de les aules tecnificades i de la supressió i retallades en els serveis de suport educatiu. Els polítics també ens posem en marxa i segurament ens sentireu molt aquests dies, amb propostes arriscades i amb propostes de “més-del-mateix”.

Continuar llegint

Fa molts anys que vaig triar partit. El bàndol del progrés social per la meva nació, que crec que passa per la independència dels Països Catalans i la seva constitució en estat enmig de la resta d'estats d'Europa i del món. Això em va portar inevitablement a militar a Esquerra Republicana de Catalunya, l'únic referent que coincideix plenament amb els meus postulats ideològics i amb la qual també coincideixo en l'estratègia a seguir per tal de consolidar una majoria social que ens faci avançar en el procés d'independència, on crec, ja ens trobem.

Continuar llegint

Inici de curs i de moltes coses. Això de néixer a l'agost té aquestes coses, que sempre he vist el setembre com l'inici, el moment de valorar i afrontar l'any - casualitats, també així començava l'any el calendari republicà francès, que m'estimo tant-. Aquest any, com no podria ser d'altra manera, la valoració la faig una mica més amplia, de legislatura i referida als afers municipals. Perdona si és massa llarga (i que em perdonin les i els gurús teconològics que deuen estar posant-se les mans al cap davant de més de deu línies de text en un blog com aquest.

Continuar llegint

Tornem-hi amb el tema del centre per si no ha quedat clar. I aquesta vegada sintètic, que fa més bo de llegir: - No estem en contra de la remodelació del centre. És necessària. Ara, en aquest moment de crisi, però, no. Arribem a un veritable consens. Esperem a les properes eleccions on el panorama polític s'haurà aclarit. Ens dóna temps mentrestant de parlar amb la gent, de generar complicitats REALS amb la societat civil. Tenim temps, no cal córrer per arribar a les eleccions amb obres i més obres.

Continuar llegint

Enveja en diuen. Em comentava un amic i observador de la societat del coneixement, un garriguenc conscient de les potencialitats que ens ofereixen les noves tecnologies, que els ajuntaments veïns de Granollers, Canovelles, la Roca i les Franqueses han impulsat el Pla Director de la Societat del Coneixement per la seva àrea territorial. Un pla director que consolida la iniciativa pública en l'impuls de la societat del coneixement, i que detalla desenes d'actuacions concretes per modernitzar l'administració, per planificar i dinamitzar les infraestructures necessàries, per extendre el coneixement i l'ús de les TIC entre administració i administrats, per aportar valor real a la innovació tecnològica i que se'n puguin aprofitar iniciatives cíviques, econòmiques, públiques i privades.

Continuar llegint

N'aprenem a cops. La mare ja ho diu: “un bolet, una lliçó”, i és exactament així. La política n'està plena de bolets, cops i trinxades que deixen ferides anys i panys després que s'hagin produït. I com que l'ànima humana és tan tova les cicatrius segueixen vives, tatuades a voltes amb orgull fins i tot. De vegades això impedeix tirar endavant projectes que la ciutadania necessita i que per culpa de males relacions  (molt sovint personals) s'ofeguen en un mar de tàctiques, giragonses i “que-no-se-n'assabentin” constants i esgotants, que fan que sigui impossible crear un clima de treball en positiu i proactiu per la ciutadania.

Continuar llegint

Divendres. Final de mes. Parada i fonda. Acostumo a fer balanç de la setmana en divendres, quan acarona el cap de setmana i tinc temps de pensar una mica en la que ve. Una setmana de bona feina. I ja em perdonareu l'atribuir-me mèrits d'altres, però n'estic molt content d'aquesta setmana. Diumenge de consulta. Un èxit, es miri per on es miri. La gent que ens vam embarcar en aquest projecte, molt diferent, de moltes diverses adscripcions polítiques i itineraris de vida vam aconseguir moure a 1 de cada 4 garriguencs cap a les urnes, i alguns més que van venir i no van poder demostrar que estaven empadronats a la Garriga.

Continuar llegint

Celebrava en l'anterior post la memòria del poble. Hi ha qui fa polítiques de la memòria, i també qui practica polítiques de la desmemoria. El nostre equip de govern és d'aquests últims, ja em sap greu dir-ho, però és així. No amb la memòria de la guerra i la República ( que una mica també, mira que penjar un llençol republicà al balcó i oblidar-se, com sempre, de l'estelada, símbol republicà català per excel·lència.

Continuar llegint