http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/ Bloc de Jordi Ausàs Thu, 1 Jan 1970 01:00:00 +0100 ca http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/per-la-democracia-i-el-futur-del-pais http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/per-la-democracia-i-el-futur-del-pais Tue, 9 Mar 2010 18:14:27 +0100 http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/per-la-democracia-i-el-futur-del-pais

Amb aquesta llei, el Govern opta per regular la modalitat de consulta que és més vinculant i significativa en termes polítics i jurídics com és el referèndum. Per això, crec que aquesta és una mesura important per a la democràcia d’aquest país. Perquè tan bon punt aquesta llei sigui aprovada, la ciutadania i les institucions catalanes tindran a la seva disposició un nou i potent instrument democràtic de consulta que estic convençut constituirà d’ara endavant un nou referent polític i social en la presa de decisions d’especial transcendència política, tant a nivell nacional, com a nivell local.


A hores d’ara crec que no és agosarat afirmar que el text que aprovarà el Parlament aprofita al màxim el nostre espai de sobirania, sent el més ambiciós possible amb l’actual marc jurídic per assumir i regular els referèndums al nostre país. En el tràmit parlamentari també s’ha valorat com Itàlia i els Estats Units, entre d’altres països, ja tenen un marc normalitzat de consultes per via de referèndum. Així, doncs, com en qualsevol país preocupat per la democràcia, aquest serà a partir d’ara l’objectiu: una llei pròpia per aconseguir apel·lar la ciutadania de manera sovintejada per decidir qualsevol qüestió de transcendència per al futur del país.

]]> http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/catalunya-podra-convocar-referendums-1 http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/catalunya-podra-convocar-referendums-1 Tue, 2 Mar 2010 17:51:13 +0100 http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/catalunya-podra-convocar-referendums-1 http://blocs.esquerra.cat/imatges/1267550200votacions.jpg
El Consell de Garanties Estatutàries ha dictaminat que el projecte de llei de consultes populars per via de referèndum respecta substancialment l'Estatut i la Constitució. Des de Governació no en teníem cap dubte, perquè aquesta és una llei ambiciosa i de país que encaixa perfectament en el marc jurídic vigent. També és una bona notícia que recomani una sèrie de millores. Per una banda, que el Parlament pugui aprovar o retirar una consulta només per majoria absoluta en el cas que el Consell de Garanties hagi declarat contradictòria a l’Estatut o la Constitució. I per una altra banda, que per a posar un text a referèndum es demani autorització a l'Estat, en genèric, sense especificar cap òrgan en concret.

Ara mateix, doncs, encara puc entendre molt menys qualsevol oposició que hi pugui haver a la llei de referèndums. Perquè cada vegada està més clar que es pot fer una llei ambiciosa sense perdre de vista el marc legal, que poder convocar referèndums suposa un avenç important per al país, que d’aquesta manera es fonamenta el dret a decidir, reforça la democràcia i potencia la participació ciutadana.

Encara que el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries no és vinculant, cal reconèixer que té molt de sentit polític, i no fer-ne cas seria del tot una irresponsabilitat. De fet, aquest dictamen ja ha estat admès a tràmit per la Mesa del Parlament, i això vol dir que el projecte de llei de referèndums es podria aprovar en el ple del 10 i 11 de març, tot just la setmana vinent.

]]> http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/vegueries-per-a-lequilibri-territorial-i-la-simplificacio-administrativa http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/vegueries-per-a-lequilibri-territorial-i-la-simplificacio-administrativa Mon, 22 Feb 2010 20:00:15 +0100 http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/vegueries-per-a-lequilibri-territorial-i-la-simplificacio-administrativa http://blocs.esquerra.cat/imatges/img_0123.jpg
Amb el títol “Un model propi d’organització territorial: fita història i aposta de futur” he volgut remarcar el doble objectiu de la nova organització de Catalunya: l’equilibri territorial i la simplificació administrativa. Perquè, amb les vegueries es tracta d’apropar l’administració a la ciutadania, visqui on visqui, i donar veu aquells territoris que durant anys han estat oblidats. Aconseguir aquestes fites és una voluntat del Departament de Governació i Administracions Públiques des que es va començar a treballar en la nova organització territorial, així com ho ha estat la recerca d’un ampli consens per impulsar la llei que inicia el procés per fer-ho possible.

Així ho he comprovat avui al fòrum Tribuna Barcelona, on m’ha agradat poder saludar al president del Parlament, Ernest Benach; la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila; el president d’Esquerra, Joan Puigcercós; el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert; així com els diversos representants de grups parlamentaris, d’ajuntaments, de consells comarcals, dels mitjans de comunicació, d’empreses i d’altres entitats.]]> http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/governacio-amb-lobra-publica-i-la-reactivacio-economica http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/governacio-amb-lobra-publica-i-la-reactivacio-economica Thu, 18 Feb 2010 12:07:34 +0100 http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/governacio-amb-lobra-publica-i-la-reactivacio-economica http://blocs.esquerra.cat/imatges/bellver-boc-conseller.jpg


La majoria de les obres que s’hi realitzaran aquest any es concreten en urbanitzacions, pavimentació, conservació de via pública i en equipaments municipals culturals, esportius o docents. A diferència d’altres programes que es basen en criteris demogràfics, les poblacions petites de menys de 1.000 habitants són les que rebran més inversió de Governació per a finançar fins un total de 527 actuacions.



El PUOSC aprovat forma part d’un pla quinquennal de 2008 a 2012, que compromet un mínim de 780,2 milions d’euros de la Generalitat als municipis catalans. La partida del Departament de Governació i Administracions Públiques per a aquests cinc anys ha augmentat en un 43% respecte l’anterior període. Una inversió que permetrà realitzar més de 5.000 actuacions municipals en cinc anys. Tenint en compte que Catalunya compta amb 946 municipis, això suposa una mitjana de cinc actuacions per municipi.


]]> http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/consens-per-impulsar-les-vegueries http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/consens-per-impulsar-les-vegueries Thu, 4 Feb 2010 18:51:53 +0100 http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/consens-per-impulsar-les-vegueries
La demostració que aquest consens s’ha assolit es troba en el baix nombre d’al·legacions rebudes a l’Avantprojecte de llei de llei de vegueries durant el període d’exposició pública. Tot i que Catalunya té més de mil ens locals constituïts, el Departament de Governació i Administracions Públiques només va rebre onze al·legacions d’institucions públiques, quatre de persones a títol individual, una d’un col·legi professional i una d’una plataforma ciudadana repetida 5.000 vegades.

En gran mesura, aquestes poques al·legacions per a una llei tan important per al país com aquesta, no són propostes de millora tècnica del redactat. Més aviat són consideracions d’oportunitat política. De fet, el debat que s'ha generat s’ha centrat en localismes, perdent de vista la visió global de país i els continguts avançats de la proposta.

Malgrat la visceralitat que sempre desperta el debat territorial, i més enllà d’un parell de casos molt particulars, cal tenir en compte que el consens en el model proposat i aprovat pel Govern ha estat molt ampli. La llei de vegueries és important per al model de país vertebrat i cohesionat que volem la gent catalanista i d’esquerra.






]]> http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/inversions-locals-compromis-de-govern http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/inversions-locals-compromis-de-govern Sun, 31 Jan 2010 20:24:31 +0100 http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/inversions-locals-compromis-de-govern http://blocs.esquerra.cat/imatges/100128-008rw.jpg
Per poder-ho explicar, hem recopilat les inversions previstes pendents per als pròxims anys i les oferim a les empreses en forma de llistats territorialitzats. D’aquesta manera, les empreses del nostre país, les que estan més arrelades al territori, tenen una informació de primera mà i per avançat i poden començar a interessar-se pels projectes que es realitzaran els pròxims anys. El detall d’aquests projectes demostren com s’inverteix en el territori, com mai s’havia fet abans. I, aquest detall també és un compromís del departament amb les empreses del país per generar activitat econòmica i crear llocs de treball.]]> http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/per-un-model-propi-docupacio-publica http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/per-un-model-propi-docupacio-publica Tue, 12 Jan 2010 16:13:57 +0100 http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/per-un-model-propi-docupacio-publica
Per primera vegada, doncs, s'avança en la línia d'establir un únic marc legal dotat d'uns mínims d'homogeneïtat per a tota l'ocupació pública de Catalunya amb l'objectiu d'acabar amb l'actual multiplicitat de regulacions sobre aquesta matèria. Aquesta és una llei de desplegament de competències de l'Estatut. A més, suposa el desplegament d'alguns aspectes importants de la normativa vigent de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic.

Estem doncs a l’inici d’una reforma ambiciosa i que per això es preveu gradual. D'entrada servirà per desplegar els instruments d'ordenació i d’estructura de l'ocupació pública, així com per regular el reclutament i la selecció dels empleats públics. L'objectiu és que les administracions puguin actuar amb més flexibilitat, però, també, garantir la idoneïtat de les persones respecte els llocs de treball que han d'ocupar. Finalment, cal destacar que aquesta llei també servirà per garantir l'aplicació dels principis d'accés i assegurar la idoneïtat del personal seleccionat.]]> http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/superar-la-divisio-provincial http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/superar-la-divisio-provincial Mon, 4 Jan 2010 12:26:53 +0100 http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/superar-la-divisio-provincial http://blocs.esquerra.cat/imatges/provincies.jpg
En un país com el nostre, la vertebració territorial i la cohesió social han de formar part inexcusable de qualsevol estratègia nacional. Aquesta estratègia passa també per la construcció d'una nova arquitectura institucional, tal com preveu l'Estatut. Aquesta nova organització territorial que volem per a Catalunya, que no és un caprici o un invent pensat a última hora, com intenten fer creure alguns, és el resultat d'anys de treballs a tots els nivells per a l'impuls final de l'avantprojecte de llei de l'organització veguerial de Catalunya, que ja compta amb l'aprovació de la Comissió de Govern Local de Catalunya.

Amb aquesta nova organització territorial de Catalunya en vegueries el departament de Governació i Administracions Públiques ha pensat i actuat amb sentit d'Estat. I un Estat es dota de les estructures administratives i s'organitza territorialment com creu adient en cada moment. Les vegueries, doncs, responen a les modernes necessitats d'un país que es vol actiu, ben equilibrat i ben cohesionat. Un país competitiu, que dóna valor i aprofita el potencial de tot el territori. Un país endreçat i accessible. Un país on tothom, visqui on visqui, tingui els mateixos drets i possibilitats d'accés als serveis públics com a garantia de benestar i de desenvolupament integral dels tots els nostres pobles, viles i ciutats.]]> http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/llei-electoral-per-nosaltres-no-es-quedara http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/llei-electoral-per-nosaltres-no-es-quedara Thu, 19 Nov 2009 21:47:53 +0100 http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/llei-electoral-per-nosaltres-no-es-quedara http://blocs.esquerra.cat/imatges/091119-005r.jpg El matí de Catalunya Ràdio” avui mateix.

La discussió sobre altres sistemes electorals ara ja no té cap sentit. Per una banda, perquè ja s'ha fet i, per una altra, perquè uns interpreten una cosa i uns altres interpreten una altra de qualsevol model. Aquí, el que realment val la pena discutir és el model català, el que ja van definir els experts en l’informe per a la llei electoral de Catalunya. Uns experts que ja treballaven en comissió i en clau política i, només per això, podem afirmar que ja hi ha consens en un 80% del contingut de la llei. I això vol dir que estem molt avançats i que només ens queda aprofundir en el 20% restant.

Quan em pregunten si aquesta llei pot servir per combatre l’abstenció electoral i la desafecció política, explico que aquesta llei, per si sola, no servirà per res de tot això. Ara bé, una llei com aquesta, també ha de servir per fomentar la participació i, si tenim en compte que ja hem posat en funcionament l'Oficina Antifrau de Catalunya, que aviat el parlament aprovarà la Llei de Consultes populars per via de referèndum... Per citar les mesures més potents, i que curiosament impulsem des del Departament de Governació i Administracions Públiques. Perquè nosaltres treballem pel país i tenim un model molt clar de com volem que sigui. I en això estem, i arribarem fins on arribarem, però, per nosaltres no es quedarà.]]> http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/en-defensa-dels-municipis-de-catalunya http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/en-defensa-dels-municipis-de-catalunya Sat, 14 Nov 2009 13:50:52 +0100 http://blocs.esquerra.cat/jordi-ausas/bloc/en-defensa-dels-municipis-de-catalunya http://blocs.esquerra.cat/imatges/091111-003r.jpg
Ara, però, cal ser molt clar, i diferenciar el gra de la palla, perquè també hem de reconèixer que la immensa majoria dels gestors públics i responsables polítics dels ens locals són persones responsables, preocupades per complir el seu compromís amb la defensa dels interessos generals i que, en la majoria de casos, posen a disposició de la col·lectivitat, més enllà de la dedicació professional en els casos que així es dona, la seva dedicació personal.

Aquests darrers mesos he visitat 188 corporacions locals i, per això, puc assegurar que aquesta és la realitat. I, en aquest sentit, vull trencar una llança en favor de la responsabilitat política dels electes locals d’aquest país. No hem de permetre que l’actitud d’alguns individus serveixi per generalitzar realitats que, no només no són certes, sinó que en molts casos són contràries.

El fet que la Canonja es pugui sumar al conjunt institucional dels municipis és, amb tota rotunditat, un honor i una oportunitat encoratjadora de treballar per la ciutadania. En breu, quan ens referim als municipis del nostre país, podrem dir amb rotunditat que són 947. No com ara, que, coneixedor d’aquest procés tan avançat, quan haig de fer aquesta menció quantitativa em veig obligat a dir 946 i mig. Bé, a partir d’ara ja puc dir, 946 i tres quarts.]]>